Lunar Orbiter 4
Lunar Orbiter 4[1] va ser una nau espacial no tripulada dels EE. UU., llançada en 1967 cap a una òrbita al voltant de la Lluna. Va ser part del Programa Lunar Orbiter, concebut en acabant de que els tres orbitadores anteriors completaren les seues respectives missions per a la cartografia necessària per al Programa Apolo i la selecció del lloc d'alunizaje. Se li va donar un objectiu més general, per a "realisar una àmplia enquesta fotogràfica sistemàtica de les característiques de la superfície llunar en la finalitat d'aumentar el coneiximent científic de la seua naturalea, orige i processos, i per a servir de base per a la selecció de llocs per a un estudi científic més detallat per missions orbitales i d'aterrisage subsegüents ". També estava equipat per a recolectar senyes d'impacte selenodetico, intensitat de radiació i micrometeoroides.[2] La nau espacial es va colocar en una trayectòria cislunar i es va injectar en una òrbita llunar elíptica casi polar alta per a l'adquisició de senyes.

Detalls
Despuix de la fotografia inicial l'11 de maig de 1967, varen començar a ocórrer problemes en la porta tèrmica de la cambra, que no responia be als comandos per a obrir i tancar. El temor de que la porta s'atolle en la posició tancada que cobrix els lents de la cambra va dur a la decisió de deixar la porta oberta. Açò va requerir maniobres adicionals de control d'actitut en cada òrbita per a evitar fugues de llum en la cambra que arruïnarien la película. El 13 de maig es va descobrir que la fuga de llum estava danyant part de la película, i la porta es va provar i es va tancar parcialment. Llavors es va sospitar una miqueta de empañamiento de la lent per la condensació resultant de les temperatures més baixes. Els canvis en l'actitut varen elevar la temperatura de la cambra i generalment varen eliminar el empañamiento. Els problemes continus en el mecanisme de llectura i arrancada començant i detenint-se a partir del 20 de maig varen donar com resultat la decisió de terminar la part fotogràfica de la missió el 26 de maig. A pesar dels problemes en l'unitat de llectura, tota la película va ser llegida i transmesa. La nau espacial va adquirir senyes fotogràfiques de l'11 al 26 de maig de 1967, i la llectura es va produir fins a l'1 de juny de 1967. Després, es va baixar l'òrbita per a recopilar senyes orbitales per a la pròxima missió Lunar Orbiter 5.
Es varen adquirir un total de 419 quadros d'alta resolució i 127 de resolució mija, que cobrixen el 99% del costat propenc de la Lluna a resolucions de 58 a 134 metros. Es varen obtindre senyes precises de tots els demés experiments a lo llarc de la missió. Les senyes de radiació varen mostrar dosis aumentades per events de partícules solars que produïxen protons de baixa energia.
Finalment es va estrelar contra la Lluna per la descomposició natural de l'òrbita a més tarda el 31 d'octubre de 1967, entre 22 i 30 graus de llongitut W.[3]
Instruments
| Estudis fotogràfics llunars: | Evaluació dels llocs d'aterrisage d'Apolo i Surveyor |
| Detectors de meteorits: | Detecció de micrometeoroides en l'entorn llunar. |
| Dosímetros de yodur de cesi: | Ambient de radiació en ruta cap a i prop de la Lluna |
| Selenodesia: | Camp gravitacional i propietats físiques de la Lluna. |
Vore també
Referències
- ↑ «Lunar Orbiter 4 NASA». Archivat des de l'original, el 8 de març de 2016. Consultat el 17 de juny de 2020.
- ↑ «Experiments Lunar Orbiter 4». Archivat des de l'original, el 15 de febrer de 2016. Consultat el 8 de setembre de 2018.
- ↑ «The Moon - Lunar Orbiter 4». nssdc.gsfc.nasa.gov. Consultat el 24 de giner de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lunar Orbiter 4» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.