Lluís Fornés
| Lluís Fornés i Pérez-Costa | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec, escritor i cantant. | ||
| Naiximent: | 12 d'octubre de 1945 | ||
| Lloc de naiximent: | Pedreguer, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Fornés i Pérez-Costa (Pedreguer, 12 d'octubre de 1945), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical valencià d'ideologia panoccitanista, conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a Lluís el Sifoner, activitat en la qual va triumfar en la Transició.
BiografiaEditar
Lluís Fornés naixqué en la població valenciana de Pedreguer, en la comarca de la Marina Alta, el 12 d'octubre de l'any 1945.
Com a cantant començà en l'any 1973 en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en 1975 fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any 1989. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en Amadeu Fabregat en la llista de paraules "prohibides" en RTVV, fet pel qual fon chiulat de manera considerable al Teatre Principal de Valéncia i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».
És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). El Pensament Panoccitanista és la seua tesis doctoral (2004).
En l'any 2007 edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer Vicent Morell i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en Jesús Pobre (Dénia) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.
El 9 de febrer 2017 es va estrenar als locals valencians de la SGAE Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig, òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.
IdeologiaEditar
És d'ideologia panoccitanista, qüestiona el catalanisme polític en el Regne de Valéncia com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en novembre de 2009 feu de padrí en un bateig civil.
ObraEditar
DiscografiaEditar
- Tinc un mànec de tres pams i mig (1976)
- La mare que els ha parit (1978)
- Lluís el Sifoner canta: a, e, è, i, o, ò, u (1979)
- Lluís el Sifoner (1980)
- Llavors d'esperança (1980)
- Som (1981)
- Calla, dimoni! (1982)
- Cançons al Riurau (2014)
LliteraturaEditar
- El barranc de les fonts. Editorial Lindes. Quaderns de poesia. (1977)
- La Valencia occitana
- Els Riuraus Valencians (2011)
- La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà (2012)
- El riurau. Cants d'exili interior. Editorial Germania. (2014). ISBN: 978-84-16044-37-5.
- El pensament panoccitanista (1904–2004) en les revistes Occitania, Oc, L'Amic de les Arts, Taula de Lletres Valencianes, Revista Occitana i Paraula d'Oc. Tesis doctoral de filologia, Universitat de Valéncia.
Premis i guardonsEditar
En l'octubre de 2017 Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.