Lletres claudias

Les tres lletres claudias duen el nom del seu creador, l'emperador romà Claudio (que va regnar entre 41-54). Estes lletres es varen introduir en l'alfabet llatí i es varen usar breument en inscripcions públiques durant el regnat de Claudio pero varen ser abandonades ràpidament despuix de la seua mort.

Les 3 lletres claudias.

Lletres claudias en la variant antisigma doble C suposta a partir dels manuscrits de Prisciano.

Noms i forma

Antisigma (Ↄ o ↃϹ/X)

Una C invertida, per a reemplaçar als dígrafs BS i PS, a semblança de la X que representava els sons CS i GS, inspirada en la Ψ grega. La seua forma és discutida ya que no s'ha conservat en cap inscripció. Potser fora com dos C oponent-se a modo de X, o be un atre símbol. Franz Bücheler l'identifica en una variant del número romà Ↄ, pero atres filòlecs interpreten de les obres de Prisciano que eren dos ces unides (Ↄ+Ϲ), que era una variant anterior de la sigma grega, i que fàcilment puc ser confosa en una X pels escribientes posteriors. Revilo P. Oliver va argumentar que Claudio s'hauria basat en la variant arcadia de la lletra psi ( o ).

Digamma inversum (Ⅎ)

Una F girada 180°, per a representar el sò consonàntic de V (/w/), i deixar la V per al vocàlic /o/. Possiblement inspirada en la digamma grega.

Sonus medius (Ⱶ)

Mija H o una F sense traç superior, per a representar una vocal curta entre /o/ i /i/ (possiblement la vocal redonejada [ʉ]) abans d'una consonant labial en paraules llatines com optumus i optimus, posteriorment usada com una variant de «i» en les traduccions del grec transcribiendo a l'ípsilon (com en Olympicus), possiblement inspirada en una forma antiga d'esperit asprós.

Les seues formes provablement es varen elegir per a facilitar la transició, ya que podien ser fetes a partir de les plantilles de lletres ya existents.

Història

Claudio les va idear abans de pujar al tro i les va introduir quan va ser censor romà, encara que es varen escomençar a usar en fer-se emperador:

Claudio podria haver introduït este canvi en l'alfabet influït per un comentari despectiu que la seua mare Antonia li va fer en la seua joventut, consistent en que seria tan improvable que es convertira en emperador com que fora capaç de canviar l'alfabet. Açò aludia al seu antepassat Api Claudio que va ser l'artífex dels canvis que es varen produir en l'alfabet llatí arcaic. Claudio va propondre les seues lletres durant la seua censura usant arguments que es conserven en l'obra del historiador Tácito sobre el seu regnat.

A la mort de Claudio varen caure en desús i no molt temps despuix es va introduir la lletra I a l'alfabet llatí, per a trascribir els préstams del grec, cobrint el lloc del sonus medius que Claudio havia promulgat.

La C invertida es va usar també com una variant del número romà cent.

Vore també

• Història de l'alfabet llatí

Referències

Bibliografia

• (1949).«The Claudian Letter Ⱶ».American Journal of Archaeology.53

249–257.doi:10.2307/500662.

• (1993).«Some Observations on the Censorship of Claudius and Vitellius, A.D. 47-48».American Journal of Philology.114(4)

611–618.doi:10.2307/295428.