Llei de Llocs Històrics (Estats Units)

La Llei de Llocs Històrics de 1935 dels Estats Units («Historic Sites Act») va ser una llei promulgada pel Congrés dels Estats Units que va tindre com a objecte organisar la multitut de propietats protegides del govern federal —parcs, monuments i llocs històrics nacionals— en el marc del llavors recent creat Servici de Parcs Nacionals («National Park Service») depenent del Secretari de l'Interior. Va ser una llei important ya que per volta primera va declarar «... que és una política nacional preservar per al seu us públic els llocs històrics, edificis i objectes d'importància nacional...» Va ser la primera afirmació de la preservació històrica com un deure del govern, comés que només s'havia insinuat en la llei d'Antiguetats («Antiquities Act») de 1906.

Història

La llei de Llocs Històrics va ser una iniciativa llegislativa que va continuar la reorganisació dels parcs nacionals que havia mamprés en 1933 el president Franklin D. Roosevelt. El 10 de juny de 1933 Roosevelt havia firmat l'Orde Eixecutiva 6166 que consolidava tots els parcs nacionals i monuments nacionals, els parcs militars nacionals, els onze cementeris nacionals, els memorials nacionals i el parc Capital Nacional en un únic Sistema de Parcs Nacionals («National Park System»). El Servici de Parcs Nacionals («National Park Service») es va destinar a supervisar tots estos àmbits, sent l'únic organisme federal responsable de totes les propietats federals protegides, ya anaren parcs, monuments o memorials nacionals.

El 10 de novembre d'eixe mateix any 1933, Roosevelt va encomanar al seu amic i veí, el Major Gist Blair, que prenguera en consideració «algun tipo de pla que coordinara l'àmplia relació del Govern Federal en els Estats i l'interés local en el manteniment de fonts i llocs històrics en tot el país» («to some kind of pla which would coordinate the broad relationship of the Federal Government to State and local interest in the maintenance of historic sources and plaus»).

La llei de 1935 va declarar «que és una política nacional preservar per a l'us públic els llocs històrics, edificis i objectes d'importància nacional per a inspiració i benefici del poble dels Estats Units» («that it is a national policy to preserve for public use historic sites, buildings and objects of national significance for the inspiration and benefit of the people of the United States»). Eixa nova política nacional va ser la pedra angular del programa de preservació històrica del govern federal des de 1935, reafirmada en la llei de 26 d'octubre de 1949 que va crear el Fondo Fiduciario Nacional per a la Preservació Històrica («National Trust for Historic Preservation»), i en la llei de Preservació Històrica Nacional de 1966 («National Historic Preservation Act»).

Contingut

Per a portar a terme tal política la llei va assignar amplis poders, deures i funcions al Secretari de l'Interior, que els eixercirà a través del Servici de Parcs Nacionals. La Secció 462 de la llei enumera una àmplia gama de competències i responsabilitats, entre elles:

• fer una enquesta nacional de llocs històrics i arqueològics, edificis i objectes per a determinar quins d'ells tenen «un valor excepcional com a commemoració o ilustració de l'història dels Estats Units» («exceptional value as commemorating or illustrating the history of the United States»). Dita enquesta, que desenrollava, codificava i institucionalisava una primera enquesta temporal realisada en 1933, va ser l'Enquesta d'Edificis Històrics d'Estats Units («Historic American Buildings Survey»);

• l'autorisació per a l'estudi d'edificis i llocs d'importància, que es convirtirian en el Programa Fites Històriques Nacionals («National Historic Landmark Program»), que més alvance, en 1966, es va integrar en el Registre Nacional de Llocs Històrics («National Register of Historic Plaus», NRHP) despuix de l'aprovació de la Llei de Preservació Històrica Nacional de 1966 («National Historic Preservation Act»)

• adquirir bens mobles o immobles a los efectos de la Llei;

• contractar o fer acorts de cooperació en els estats, subdivisions municipals, corporacions, associacions o individus per a realisar realment treballs de preservació en els bens històrics.

Ademés, la Secció 463 de la llei va establir la necessitat de crear una Junta Consultiva («Advisory Board») en cada u dels parcs, llocs històrics, edificis i monuments nacionals per a assistir al Secretari de l'Interior en l'administració de dits llocs.

Vore també

• Servici de Parcs Nacionals
• Enquesta d'Edificis Històrics d'Estats Units
• Llei de Preservació Històrica Nacional de 1966
• Registre Nacional de Llocs Històrics