El llac Poyang (en chino, 鄱阳湖; pinyin, Póyáng Hú; en gan: Po-yong O) en la província de Jiangxi és un gran llac d'aigua dolça de China localisat en la província de Jiangxi, per superfície el tercer llac del país (despuix del Qinghai i el Dongting).[nota 1]

Llac Poyang

En juny de 1983, el govern de la província de Jiangxi va establir una reserva d'aus migratòries en la part occidental del llac a on la majoria d'aus migratòries passen l'hivern. Esta Reserva, en Wucheng en el comtat Yongxiu com el seu centre, comprén nou llac i pantans estacionals, que inclouen Dahuci, Banghu, Zhonghuci i Shahu, en un àrea total de 22 400 ha. La gran bandada de grullas que s'estén més d'un parell de quilómetros ha segut aclamada com la «segona gran muralla chinenca».[1]

El 12 de febrer de 1996 la «reserva natural Poyang» va ser inscrita en la Llista Indicativa de China del Patrimoni de la Humanitat, en la categoria de ben natural (n.º. ref 117).[1]

Geografia

El llac comprén 3585 km² de superfície (4400 km² durant l'estació humida i al voltant de 1000 km² durant l'estació seca) i les seues aigües totalisen un volum de 25 km³. Té 170 km de llongitut i un esgambi mig d'uns 17 km. La seua profunditat mija és de 8 m, i la màxima, de 25 m.

La zona del llac Poyang va ser una enorme conca durant el Terciario. Durant el moviment del Himalaya, la falla del costat oest es va elevar fins a convertir-se en la montanya Lushan, i el costat este es va derrocar per a formar el canal d'entrada del llac Poyang. Durant el Cuaternario, la zona del llac Poyang es va afonar novament.

La marea alta és com un llac, la marea baixa és com un riu. L'elevació del canal en el fondo del llac disminuïx gradualment de sur a nort, des de 12 metros sobre el nivell de la mar fins a aproximadament 1 metro en la desembocadura del llac, -1 metro prop de Shoes Mountain i tan sol -2 metros en la desembocadura del riu Chuxi.

La zona del llac es compon de vies fluvials, plages, illes, llac interiors i ports secundaris:

El riu Ganjiang es dividix en quatre braços des de Nanchang a continuació. El braç principal es fusiona en Xiushui en Wucheng i ingressa a la partix nort del llac, formant la via fluvial occidental de l'àrea del llac, junt en el Fujiang i el riu. Tots els rius de Xinjiang es fusionen successivament en la partix sur del llac, formant la part oriental de l'àrea del llac. Els canals de l'est i de l'oest es fusionen en el canal del riu en el riu Chu.

Hi ha tres tipos de plages: plaja d'arena, plaja de fanc i plaja d'herba. La majoria de les plages estan per baix del nivell de l'aigua de 14 metros i cobrixen un àrea d'aproximadament 1.895 quilómetros quadrats. La majoria de les plages cobertes d'herba tenen entre 14 i 18 metros i cobrixen un àrea d'aproximadament 1.235 quilómetros quadrats.

Hi ha 25 illes en tot el llac, en un total de 41 illes (en la seua majoria tossals de plaja quan el nivell de l'aigua és mig i baix), cobrint un àrea d'uns 100 quilómetros quadrats.

Els llac interiors apareixen en l'estació seca i es conecten en la gran superfície d'aigua durant els nivells d'aigua mijos i alts. Es distribuïxen principalment en l'est, sur i oest.

La majoria dels ports secundaris estan ubicats en la vora este de la via fluvial que ingressa al riu, la vora nort de l'àrea del llac principal i els cantons noreste i surest del llac. Hi ha al voltant de 20 ports secundaris principals en total.

Fauna

El llac proveïx d'hàbitat a mig milló d'aus migratòries,[2] i és un lloc privilegiat per a l'albirament d'aus.

Algunes de les aus que habiten en la regió del llac Poyang són:[3][4]

  • Grulla de corona roja (Grus japonensis). Esta espècie és emblemàtica i es caracterisa pel seu plomall blanc en una distintiva corona roja en el cap. Es pot trobar en els pantans i camps d'arròs al voltant del llac. El seu estat de conservació és en perill, en una població que depén de la conservació del seu hàbitat.
  • Oca de coll canadenc (Branta canadensis). Esta oca és coneguda pel seu coll llarc i negre, i el seu pit blanc. Ve al llac durant l'hivern per a alimentar-se i descansar.
  • Cernícalo (Falco tinnunculus) És un chicotet falcó que es caracterisa per la seua habilitat per a cernirse en l'aire mentres busca preses. Se li pot observar en camps oberts i prop de cossos d'aigua.
  • Somormujo lavanco (Podiceps cristatus) Este au aquàtica té un plomall distintiu en época de cria, en un elegant "collar" de plomes en el seu coll. Utilisa la vegetació aquàtica per a anidar.
  • Cigonya (Ciconia ciconia) Són conegudes pel seu plomall blanc i negre, estes aus són famoses per les seues migracions. Poden ser vistes en zones humides i camps adjacents al llac.

Els rius Gan i Xiu són els principals tributaris del llac, el qual a la seua volta es conecta en el Yangtsé a través d'un canal.

La peixca està prohibida en les seues aigües des de 2002. En 1363, en el llac va tindre lloc la batalla del llac Poyang, sent, segons algunes fonts, la major batalla naval de l'història (en 850 000 participants).

Evolució recent

A fins de 2013, en baixar el nivell del llac ha tret a la llum un pont històric construït en l'época dels emperadors Ming i que havia quedat en l'oblit. Els restants del pont de 2930 m de llarc es troben sobre una de les vores del llac Poyang, que en els anys s'ha vist una disminució del seu volum d'aigua, lo que resulta en un desastre ecològic. Construït de granit, segons els experts, el pont es va construir fa més de 400 anys en la dinastia Ming (1368-1644). El nivell de les seues aigües s'ha reduït en els últims anys per l'escassea de pluges i l'impacte ambiental per la faraònica assut de les Tres Goles.[5][nota 2]

Llocs Ramsar del llac Poyang

La major part de la superfície i afores del llac estan catalogats com Reserva natural de Poyang, en una superfície de 3841 km². Dins d'esta zona i a l'oest del llac hi ha dos llocs Ramsar, un al sur, els chapulls de Jiangxi Poyang, en 333 km², i un atre al nort, Poyanghu, de 224 km².[6]

Poyanghu

En 1992, una zona de chapulls al noroest del llac Poyang és declarada lloc Ramsar número 550 (29°10′N 115°58′I) en una extensió de 224 km², en la regió de Jiangxi. Es troba a l'est de la desembocadura del riu Xiushui i de la ciutat de Wucheng, en el comtat de Yongxiu. El llac està subjecte a fluctuacions estacionals, dins d'una regió de bosc subtropical caducifolio de full ample i sempre vert rodejat de pantans i pasturages humits alimentats per cinc rius principals. El lloc alberga numeroses espècies de plàncton, moluscs, peixos i mamífers i a lo manco 46 espècies d'aus. És important per a la invernada i el descans de les aus i per a una població de 20.000 persones les activitats de les quals inclouen el pastoreig de búfalos d'aigua, la recolecció de pastura i vegetació aquàtica, el cultiu a chicoteta escala, la peixca i l'indústria de perles d'aigua dolça. El turisme de vida selvada està aumentant ràpidament.[7]

Jiangxi llac Poyang chapulls Nanji

En 2020, una zona de chapulls al suroest del llac Poyang, que ya es considera reserva natural en el nom transcrito a l'anglés de Jiangxi Poyang Lake Nanji Wetlands, és declarada lloc Ramsar número 2431 (29°00′N 116°17′I), en una extensió de 333 km², en la regió de Jiangxi. El lloc està ubicat en la partix sur del cos principal del llac Poyang, el més gran de China. Una de les característiques principals d'este lloc és el gran complex de la delta interior formada pels canals nort, mig i sur del riu Gan, que desemboca en el llac i este a la seua volta en el riu Yangtze. Les fluctuacions significatives del nivell de l'aigua ocorren dins del chapull entre les estacions humida i seca, i la cobertura total d'aigua superficial varia entre menys del 40 % i casi el 99 % del chapull. Quan baixa el nivell de l'aigua, emergix una varietat d'atres característiques dels chapulls, inclosos rius, llac, praderies i marismas. Açò crea hàbitats importants per a les aus aquàtiques com a lloc de parada i invernada, en entre 20.000 i 70.000 aus migratòries invernando en el lloc anualment. Estos inclouen una série d'espècies amenaçades, inclosa la grulla siberiana (Grus leucogeranus), i més del 1% de les poblacions biogeográficas de 21 espècies.[8][9]

Reserva natural del llac Poyang

La reserva natural s'estén 170 km de nort a sur (28° 25'-29°45'N), i 74 km en la seua part més ampla d'est a oest (115–116°44'I), cobrint un àrea total d'aproximadament 3.841 km² quan la profunditat de l'aigua en Hukou, a on el llac s'unix al riu Yangtze, és de 21 metros. La seua llínea de costa és d'1.800 km. El llac té la reputació de ser una "perla lluenta" en la conca del riu Changjiang en els seus rics recursos aquàtics i cultius florecientes en les terres fèrtils circumdants. L'àrea del llac goja d'un clima subtropical càlit i humit en suficient sol, abundant precipitació i un llarc periodo lliure de gelades. La temperatura mija anual varia de 16,7 a 17,7 oC i la mija anual és d'1.400 a 1.900 mm. D'abril a juny, durant la temporada d'inundacions, la seua superfície s'expandix considerablement. En l'estació seca d'hivern i primavera, l'aigua retrocedix i apareixen chicotets llac estacionals i grans pantans en tota l'àrea del llac.[10]

Qüestions migambientals

 
Mapa de la conca mija i baixa del riu Yangtsé, ubicació de l'assut del llac Poayang

Pèrdua de fauna

Des de 2002 està prohibida la peixca. En giner de 2020, China va impondre una moratòria de peixca de 10 anys en 332 llocs a lo llarc del Yangtsé, inclós el llac Poyang, per a protegir la biodiversitat marina.[11]

En 2007 es va expressar el temor de que la marsopa sense aleta de China, coneguda localment com jiangzhu («porc de riu»), nativa del llac junt en atres aigües com el llac Dongting, poguera seguir al baiji, el delfí del riu Yangtsé, en l'extinció. S'ha demanat que es prenguen medides per a salvar a la marsopa, de la que queden unes 1.400, entre 700 i 900 en el Yangtsé, i atres 500 en els llac Poyang i Dongting. Lagos. Els nivells de població de 2007 són menys de la mitat dels de 1997, i la població descendix a un ritme del 7,3% anual.

El dragado d'arena s'ha convertit en els últims anys en un pilar del desenroll econòmic local i és una important font d'ingressos en la regió que voreja el llac Poyang. Pero, al mateix temps, els proyectes de dragado d'alta densitat han segut la causa principal de la mort de la població local d'animals salvages. El dragado enterbolix les aigües del llac, i les marsopas no poden vore tan llunt com abans i tenen que recórrer els seus sistemes de sonar altament desenrollats per a evitar obstàculs i buscar menjar. Els grans barcos entren i ixen del llac a raó de dos per minut i tal densitat de navegació significa que les marsopas tenen dificultats per a sentir el seu menjar, i tampoc poden nadar lliurement d'una vora a una atra.[12]

Ademés, s'espera que la construcció de l'assut del llac Poyang cause efectes devastadors en les marsopas que queden.[13]

Contracció

Per l'assut de les Tres Goles aigües dalt en el riu Yangtsé, el llac Poyang pot encollir-se i secar-se estacionalment.

En 2012, el llac va estar a punt de secar-se per complet. 200 kilómetros cuadrados (77.2 mi²) de terra va quedar baix l'aigua en octubre, mentres que la superfície normal del llac és de 3500 kilómetros cuadrados (1351.4 mi²) quan està ple. Ademés de l'assut de les Tres Goles, que deu almagasenar aigua en el seu embassament per a ser utilisable en hivern, també es va culpar a una sequia de l'encolliment.[14] El llac és l'hàbitat de mig millónn d'aus migratòries[15]


El govern local de Jiangxi ha propost construir l'assut del llac Poyang per a mantindre els nivells d'aigua del llac, construint un mur de contenció a través de la conexió entre el llac i el riu Yangtsé. Està pendent una evaluació de l'impacte ambiental. Científics i grups ecologistes, com el Fondo Mundial per a la Naturalea, han criticat la proposta, argumentant que l'ingenieria artificial dels nivells d'aigua en el llac afectarà negativament a la diversitat de la vida selvada.[16]

Notes

  1. ↑ La superfície del Poyang i el Dongting varia molt estacionalment, per lo que poden aparéixer en diferent orde: el Dongting es nutrix de les aigües que desborda el riu Yangtsé, per lo que el seu tamany depén de l'estació de l'any, podent variar entre els 2820 km² i casi 20 000 km²; el Poyang té 4400 km² durant l'estació humida i es reduïx a al voltant de 1000 km² durant l'estació seca.
  2. ↑ El llac es troba a més de 500 km aigües avall de l'assut de les Tres Goles, que ha modificat substancialment el règim del riu Yangtsé, al com el llac es troba conectat per mig d'un canal. Est pot ser un dels motius de la reducció de la superfície del llac observada en anys recents.
  1. ↑ 1,0 1,1 Vore en l'entrada de l'Unesco en: [1].
  2. ↑ Global Nature Fund: "Detailed Data Lake Poyang-hu"
  3. ↑ Zheng, D., & Li, J. Birds of the Poyang Lake Wetland. Beijing: Science Press. (2007) 256 pag. ISBN: 978-7-03-021200-2
  4. ↑ Zhao, J., & Wu, H. Ecology of Poyang Lake: Biodiversity and Conservation. Nanjing: Nanjing University Press. (2011) 320 pag. ISBN: 978-7-303-18939-3
  5. ↑ En secar-se el llac apareix un pont secular. [2] (italià)
  6. ↑ «Poyang Nature Reserve» (en anglés). Unesco. Consultat el 1 de juliol de 2022.
  7. ↑ «Poyanghu» (en anglés). Ramsar. Consultat el 1 de juliol de 2022.
  8. ↑ «Jiangxi Poyang Lake Nanji Wetlands» (en anglés). Ramsar. Consultat el 1 de juliol de 2022.
  9. ↑ «Jiangxi Poyang Lake Nanji Wetlands» (en anglés). Ramsar Information Sheet. Consultat el 2 de juliol de 2022.
  10. ↑ «Poyang Nature Reserve» (en anglés). Unesco World Heritage Convention. Consultat el 2 de juliol de 2022.
  11. ↑ «China inicia una prohibició de peixca de 10 anys en el riu Yangtsé - Xinhua | English.news.cn».
  12. ↑ Kejia Z. (2007). El llac Poyang salva a la marsopa sense aleta. Chinadialogue.net. Recuperat el 28 de setembre de 2017
  13. ↑ Chen, S.. El pla hidrològic amenaça d'extinció a les marsopas del riu Yangtsé, advertix un científic.
  14. ↑ Thibault, Harold (31 de giner 2012). Chinenca's largest freshwater lake dries up (in (en-GB)).
  15. ↑ Detailed Data Lake Poyang-hu. Global Nature Fund.
  16. ↑ As Chinenca's Largest Freshwater Lake Shrinks, a Solution Faç Criticism, The New York Claves.


Referències