Linux-VServer

Linux-VServer és una implementació de servidor privat virtual feta per l'agregat de capacitats de virtualisació en l'àmbit de Sistema Operatiu i distribuïda com software lliure, llicenciada baix GPL.

El proyecte va ser iniciat per Jacques Gélinas. Ara és mantingut per Herbert Pötzl en Àustria i no està relacionat al proyecte Linux Virtual Server, que implementa balanç de càrrega de ret.

Linux-VServer és un mecanisme de gàbia en el qual es poden usar de manera segura els recursos d'un sistema informàtic (tals com el sistema d'archius, temps de la CPU, direccions de ret i memòria) en tal manera que els processos no poden realisar un atac de refús de servici sobre alguna cosa que estigués per fòra de la seua partició.

A cada partició se li assigna un context de seguritat, i el sistema virtualizado dins d'aquella és el servidor privat virtual. Es proporciona un utilitari a l'estil chroot per a descendir als contexts de seguritat. Els contexts mateixos són lo suficientment robusts per a arrancar moltes distribucions de Linux sense modificar, incloent Debian i Fedora Core.

Els servidors privats virtuals s'usen comunament en servicis d'estage web, a on són útils per a segregar contes dels clients, agrupar recursos i contindre qualsevol brecha de seguritat potencial.

El Linux-Vserver no s'inclou en la série principal del núcleu. Linux-VServer 2.0, la versió estable fins a setembre de 2005, existix com un pegat per als núcleus de la série 2.6. També es proporciona un pegat per a les séries 2.4.

Conceptualment Linux-VServer és similar als Solaris Containers (incloent la tecnologia d'aïllament de Solaris Zones), o FreeBSD jail, o OpenVZ.

Ventages

• Molt ràpits i llaugers, els servidors virtuals compartixen el mateix interfaç de cridada del sistema i no tenen cap consum per emulació.
• Els servidors virtuals poden compartir un sistema d'archius comú i no tenen que estar respalats per imàgens opaques de discs.
• Els processos dins del servidor virtual s'eixecuten com a processos regulars en el sistema amfitrió. Açò és alguna cosa més eficient sobre memòria i I/S es referix que una emulació d'un sistema complet, la qual no pot entregar memòria sense us o compartir un caché de disc en l'amfitrió.

Desventages

• Requerix emparchar el núcleu de l'amfitrió.
• Tots els servidors virtuals compartixen el mateix núcleu i per lo tant s'exponen als mateixos bugs i potencials forats de seguritat.
• No s'inclouen capacitats de cluster o de migració de processos, de manera que el núcleu de l'amfitrió i la computadora amfitrió són un únic punt de falla para tots els servidors virtuals (similar a Xen i UML).
• La ret no està completament virtualizada (encara) i els servidors virtuals són comunament mers aliares assignats del mateix interfaç de ret. açò impedix que cada servidor virtual creu la seua encaminada interna o configuració de tallafocs propis.
• El llímit de velocitat d'I/S no es pot configurar per servidor virtual.
• Algunes cridades del sistema (per eixemple, aquelles que tracten en el rellonge de temps real i les parts dels sistemes d'archius /proc i /sys permaneixen sense implementar o sense virtualizar. Açò pot impedir que algunes distribucions (especialment Gentoo) arranquen apropiadament dins d'un vserver sense modificacions.
• No té soport per a IPv6.

Vore també

• FreeVPS, una antiga forcall de Linux-VServer.