Larry Joe Bird (West Baden Springs, Indiana, 7 de decembre de 1956) és un exjugador de bàsquet nortamericà que va disputar 13 temporades en la NBA, totes elles en els Boston Celtics, en els que va conseguir tres campeonats: 1981, 1984 i 1986. En una estatura de 2,06 metros, és considerat per molts com el millor ràfol en l'història de la NBA[1][2][3] i una de les més grans figures del bàsquet mundial.[4][5]

Larry Bird

Va formar, junt en Kevin McHale i Robert Parish, un dels millors frontcourt [6] de l'història de la NBA.[7] Dit trio és el segon en més victòries de temporada regular en l'història (540)[8] darrere del format per Tim Duncan, Tony Parker i Manu Ginóbili.

Bird va ser inclós en el Millor Equip de l'Història del 50 Aniversari de la NBA en 1996,[9] aixina com en el Naismith Memorial Basketball Hall of Fame en 1998.[10] També va aparéixer en el millor quintet de la NBA en nou temporades, de les que va anar el jugador més valiós tres anys consecutius: 1984, 1985 i 1986, segon en 1981, 1982, 1983 i 1988, i tercer en 1987, lo que dona una idea del seu domini individual eixercit en la NBA durant els anys 80.

És l'únic ràfol en l'història de la lliga que promedió a lo llarc de la seua carrera 10 o més rebots, 5 o més assistències i 20 o més punts per partit. És un dels sèt membres del selecte "Club del 50-40-90" (jugadors que han conseguit un percentage de tir del 50% o més en tirs de camp, un 40% o més en triples i un 90% o més en tirs lliures durant tota una temporada)

Despuix de retirar-se en 1992 pels seus problemes crònics en l'esquena, va estar en els Indiana Pacers, primer com a entrenador (1997-2000)[11] i posteriorment com a President d'Operacions relacionades en el bàsquet (2003-2012 i 2013-2017).[12]


És l'única persona en l'història de la NBA en ser nomenat Rookie de l'Any, MVP de la temporada regular, MVP de les finals, MVP del All-Star Game, Entrenador de l'Any i Eixecutiu de l'Any.[13]

Biografia

Bird va nàixer en West Baden Springs, Indiana, i és fill de Geòrgia Kerns i Claude Joseph "Joe" Bird.[14] Va créixer a cavall entre el seu poble natal i la veïna localitat de French Lick, per lo que es va guanyar el renom de "the Hick from French Lick" (el tòfol de French Lick). Els problemes econòmics varen sacsar a la família Bird durant tota la seua infància. En una entrevista, concedida a Sports Illustrated en 1988, va recordar cóm la seua mare feya front a estos problemes: si tenia un deute en el banc i nosatres necessitàvem sabates, ella conseguia les sabates i despuix negociava en els tipos del banc. No vullc dir que no pagara els seus deutes, pero els seus fills érem sempre lo primer.[15] En ocasions Larry era enviat a viure en els seus yayos per les apreturas familiars. El ser pobre en l'infància supon una motivació hui en dia, va dir a la revista nortamericana.[15]

Les dificultats de la família Bird varen aumentar pel alcoholisme i a les dificultats personals de Joe Bird. En 1975, despuix de consumar-se el divorç, el seu pare, un veterà de la guerra de Corea que va quedar en problemes sicològics despuix de la lluita, es va suïcidar en un arma de fòc, als 48 anys; Larry, de 18, no va derramar ni una llàgrima.[16]

A pesar de les desgràcies domèstiques, en el seu segon any en l'high school Springs Valley, va aplegar a ser un dels millors jugadors de French Lick. Va deixar l'institut sent el màxim anotador de l'història del centre. El seu retrat penja en l'escola, situada en el carrer Larry Bird Boulevard de dita localitat.

Trayectòria deportiva

Universitat

Els tres anys que va ser universitari varen estar a punt de transcórrer en la prestigiosa Universitat d'Indiana, que en aquell moment posseïa el millor programa de bàsquet del país, dirigit pel mític Bobby Knight, pero la magnitut de l'institució (en un campus universitari en més de 33.000 estudiants) va abrumar tant a Bird que va retornar al seu poble natal (de 2.000 habitants) a on va treballar en varis oficis, fins que per fi es enroló en les files de la més chicoteta Universitat d'Indiana State.[17]


La seua trayectòria va ser espectacular: va dur al seu equip a la final de la NCAA contra l'Universitat Estatal de Míchigan, a on llavors lluïa en llum pròpia un jove cridat Magic Johnson.[18] Va guanyar varis premis a nivell individual, com el prestigiós Naismith Award,[19] va ser elegit Jugador de l'Any per la coneguda revista deportiva Sporting News, elegit en dos ocasiones component del millor quintet nacional, i promediando 30,3 punts (quinta millor marca de l'història de la NCAA), 13,3 rebots i 4,3 assistències.[20]

Estadístiques

Any Equip PJ PT MPP %TC %3P %TL RPP APP ROB TPP PPP
1976–77 Indiana State 28 Plantilla:Sort 36.9 .544 Plantilla:Sort .840 13.3 4.4 2.8 1.0 32.8
1977–78 Indiana State 32 Plantilla:Sort Plantilla:Sort .524 Plantilla:Sort .793 11.5 3.9 2.4 .9 30.0
1978–79 Indiana State 34 34 Plantilla:Sort .532 Plantilla:Sort .831 14.9 5.5 2.5 .8 28.6
Total[21] 94 Plantilla:Sort Plantilla:Sort .533 Plantilla:Sort .822 13.3 4.6 2.6 .9 30.3

Professional

1979-1981: Impacte immediat

Va ser triat pels Boston Celtics en el Draft de la NBA de 1978 en el sext lloc, en lo que fon una nova jugada mestra de Ret Auerbach, en aprofitar que el seu breu pas per l'Universitat d'Indiana ho feya elegible un any abans de terminar el seu periple en Indiana State, i draftearlo aixina alvançant-se als demés equips. A canvi, Auerbach va tindre que esperar un any per a contar en el jugador, ya que els seus intents de convéncer-ho per a deixar l'universitat immediatament varen ser infructuosos. Bird va firmar llavors un contracte per 650.000 dólars anuals, sifra récort per a un rookie. Poc despuix, les normes canviarien per a que els equips no pogueren elegir a jugadors que no estigueren preparats per a donar el bot a la lliga professional.


L'impacte de Larry Bird en els Celtics va ser immediat: l'equip, que venia d'un récort negatiu de 29 victòries i 53 derrotes en la temporada 1978-79,[22] a l'any següent va conseguir 61 victòries i 21 derrotes, acabant com l'equip en millor percentage de partits guanyats. El seu gran rival en l'universitat, Magic Johnson, va passar a professionals eixe mateix any en Los Angeles Lakers, en el qual va tindre una tremenda rivalitat per a fer-se en el premi de Rookie de l'any, que finalment rebria el d'Indiana.[23] Va ser elegit també per al All-Star Game de la temporada (alguna cosa que es repetiria en les seues 12 anys com a professional). Va liderar als Celtics en anotació (21,3 punts per partit), rebots (10,4), número de robos (143) i minuts jugats (2.955), sent segon en assistències (4,5) i tirs de tres punts (58).[24] Encara que el seu equip va ser derrotat en les finals de la Conferència Este per Philadelphia 76ers, es va confirmar que l'equip de Boston tenia un espai reservat per a futurs dies de glòria.

A l'any següent els Celtics es farien en els servicis del pivot Robert Parish i la tercera elecció del draft de 1980, en una transacció en Golden State Warriors, que a canvi varen rebre l'opció de la primera i la 13.ª elecció del draft.[25] En acabant de que els Warriors elegiren a Joe Barry Carroll i els Utah Jazz a Darrell Griffith en segon lloc, els Celtics varen elegir al ala-pivot de l'Universitat de Minnesota Kevin McHale.[26] En Bird com ràfol, les incorporacions de Parish i McHale varen permetre a Boston dispondre d'una de les millors frontcourts de la lliga. Els tres formarien la base d'uns Celtics destinats a altes cotes.

En el seu segona temporada Bird va dur al seu equip de nou als playoffs, a on de nou es trobarien en els Philadelphia 76ers de Julius Erving en la final de conferència. Despuix de salvar un 3-1 en contra, els Celtics varen alcançar la final, a on derrotarien als Houston Rockets, sent el primer títul dels tres que Bird conseguiria a lo llarc de la seua carrera.[27]

1982-1987: Bird vs. Magic

L'arribada de Bird i Johnson va rejovenir la NBA, una lliga en hores baixes pels seus preocupants índexs d'audiència en les televisions. La rivalitat entre abdós, iniciada en la seua etapa universitària, es va prolongar en l'àmbit professional, duent als seus equips a lo més alt. Aixina, mentres Bird conseguia el títul en 1981, Magic feya lo propi en 1980 i 1982. A lo llarc de les seues respectives carreres professionals, varen coincidir en tres finals més. La rivalitat entre abdós jugadors va aplegar a ser una de les més rellevants o potser, la més important jamai abans vista, dins de l'història del deport professional nortamericà.[28]


En 1984 els Celtics varen batre als Lakers en el sèptim i definitiu partit de la final, guanyant 111-102.[29] Bird promedió 27 punts i 14 rebots durant les séries, guanyant-se a pols el premi de MVP de les finals. Va ser també nomenat MVP de la lliga regular. En 1985 es va repetir la final, pero esta volta varen ser els Lakers els que es varen dur el gat a l'aigua en sis partits. De totes formes, Bird va tornar a ser nomenat MVP de la temporada.[30]

A l'any següent els Celtics tornarien a completar una gran temporada, en l'ajuda d'un atre membre del Basketball Hall of Fame, Bill Walton. Despuix de ser rebujat pels Lakers, i com última opció, va cridar al mánager general de Boston Ret Auerbach. Este, en principi reticent a assumir riscs fichant a Walton, en un ampli historial de lesions, Bird, que casualment estava en l'oficina de Auerbach en el moment de la cridada, va demanar fichar-ho, argumentant que si Walton sentia que es trobava en condicions de jugar, era tot lo que necessitava sentir.[31]

En Walton donant minuts de descans a McHale i Parish, els Celtics retornarien a les Finals de 1986, encara que esta volta no es varen enfrontar als Lakers, derrotats en la final de la Conferència Oest per Houston Rockets. Els Celtics de 1986, que varen acabar la temporada regular en un balanç de 67 victòries per tan sol 15 derrotes, està considerat el millor de la Era Bird, i un dels 10 millors de l'història de la NBA.[32] Bird va anar novament nomenat MVP de les finals, despuix de promediar un triple-doble en les séries: 24 punts, 10 rebots i 10 assistències.[33] Va conseguir ademés el seu tercer MVP de la NBA consecutiu, igualant als dos grans pivots dominants dels anys 60, Bill Russell i Wilt Chamberlain, els únics que han conseguit en tres ocasions consecutives esta distinció.[34]

En 1987 els Celtics farien la seua última aparició en les Finals de l'era Bird, superant les séries prèvies no sense dificultats davant Milwaukee Bucks i Detroit Pistons, pero alcançant definidamente la ronda final. En una plaga de lesions, varen caure davant els Lakers, que havien dominat la fase regular en 65 victòries, en 6 partits.[35] A l'any següent els Celtics varen perdre davant els Pistons de Detroit en la final de la Conferència Este.


En els anys huitanta, Bird i Johnson varen conseguir huit títuls entre els dos: cinc Magic i tres Larry. Totes les finals de la década varen ser disputades pels Celtics, els Lakers, o abdós. Tal va ser la seua rivalitat que les audiències televisives en els seus enfrontaments varen aumentar enormement. Des de la rivalitat entre Chamberlain i Russell en els 60, cap havia atret més al públic. El contrast d'estils de joc entre abdós i els seus equips semblava tret d'un guion cinematogràfic: el chic blanc introvertit d'una chicoteta ciutat jugant en un equip rocós i pràctic s'enfronta a l'espectàcul de l'atleta de color dirigint a un equip caracterisat pel Showtime. Un anunci televisiu de la marca Converse va reflectir a la perfecció la dicotomia entre abdós jugadors: mentres Bird apareixia jugant en una chicoteta cancha rural, Johnson es baixava d'una limusina per a enfrontar-se en un un contra un. Ademés d'en est, varen aparéixer junts en varis anuncis més de la mateixa marca.[36]

A pesar de la seua intensa rivalitat, Bird i Johnson varen aplegar a ser amics fòra dels terrenys de joc. Magic va aparéixer en la cerimònia d'homenage a Bird en la seua retirada, el 4 de febrer de 1993, descrivint en emoció al de Boston com un amic per a tota la vida.[37][38][39]

1988-1992: Retirada en el cim

En 1988, Bird va tindre la seua millor temporada, estadísticament parlant, promediando 29,9 punts, 9,3 rebots i 6,7 assistències per partit,[40] pero per primera volta en quatre anys els Celtics no varen conseguir aplegar a la final, caent en 6 partits davant els molt aguerridos "Bad Boys" de Detroit Pistons en les Finals de la Conferència Este.[41] Bird va començar la temporada 1988-89, pero la va terminar despuix de disputar solament 6 partits. Una greu lesió en els seus talons li va fer passar pel quirófan, perdent-se el restant de la temporada.[42] Va retornar a l'any següent, pero en problemes d'esquena, i en uns Celtics en una plantilla cada volta més envellida. A pesar de tot això, Bird va mantindre el seu estatus de jugador de primera llínea. En els seus tres últims anys com a professional promedió 20 punts, 9 rebots i 7 assistències per partit, anotant més del 45% de tirs de camp, i liderant al seu equip en totes les seues aparicions en playoffs.[40]

Selecció nacional

Bird va formar part de la selecció nacional d'Estats Units que va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, conegut com el Dream Team, per contar entre els seus jugadors, a banda del propi Bird, en llegendes de l'història de la NBA com Michael Jordan, Magic Johnson, Charles Barkley i Karl Malone. Era la primera volta que Estats Units enviava un equip compost de jugadors professionals. Despuix d'eixos Jocs Olímpics Bird es va retirar, per una lesió en els nervis de la seua esquena.

Arrere va deixar unes estadístiques de més de 24 punts, 10 rebots i 6 assistències per partit. La seua camiseta en el número 33 va ser ràpidament retirada pel seu equip com a homenage a tota la seua carrera.

Carrera en la NBA despuix de la seua retirada

Res més finalisar la seua carrera com a jugador, els Celtics varen contractar a Bird com un assistent especial de l'equip en les oficines del club, càrrec que va ocupar entre 1992 i 1997. Eixe any, a pesar de no tindre experiència prèvia, va acceptar el lloc d'entrenador d'Indiana Pacers. En les seues tres temporades com a tècnic el seu equip va conseguir 147 victòries i 67 derrotes. En la seua primera temporada va obtindre el premi d'Entrenador de l'Any de la NBA.

Dos anys més tart, en l'any 2000, el seu equip va disputar les Finals de la NBA, despuix de les quals Bird va dimitir del seu lloc d'entrenador.

No obstant, en 2003 va tornar a ser contractat per l'equip d'Indianápolis, en este cas per a eixercir com a director deportiu (president d'operacions),[43] va carregar que va ocupar fins a 2017. En eixe periodo, en la temporada 2011-12 de la NBA, Bird va ser designat Eixecutiu de l'Any de la NBA.

Després, i fins a 2022, va ostentar el càrrec d'assessor de la franquícia.[44]

Estadístiques com a entrenador NBA

Llegenda
Regular season P Partits entrenats PG Partits ganados PP Partits perduts G–P % % Guanyats-Perduts
Post season PPO Partits de playoff PG Partits de playoff guanyats PP Partits de playoff perduts G–P % % Guanyats-Perduts en playoff
Equip Any P PG PP % Temp. regular PPO PG PP % Resultat
Indiana Pacers Plantilla:Nbay 82 58 24 .707 2.º en Central 16 10 6 .625 Pert en Finals de Conferència
Indiana Pacers Plantilla:Nbay* 50 33 17 .660 1.º en Central 13 9 4 .692 Pert en Finals de Conferència
Indiana Pacers Plantilla:Nbay 82 56 26 .683 1.º en Central 23 13 10 .565 Pert en Finals de la NBA
Total[45] 214 147 67 .687 52 32 20 .615

*Nota: temporada més curta per la folga.

Estadístiques de la seua carrera en la NBA

Plantilla:Llegenda estadístiques NBA

Campeó de la NBA
Líder de la lliga

Temporada regular

Any Equip PJ PT MPP %TC %3P %TL RPP APP ROB TPP PPP
Plantilla:Nbay Boston 82 82 36.0 .474 .406 .836 10.4 4.5 1.7 .6 21.3
Plantilla:Nbay Boston 82 82 39.5 .478 .270 .863 10.9 5.5 2.0 .8 21.2
Plantilla:Nbay Boston 77 58 38.0 .503 .212 .863 10.9 5.8 1.9 .9 22.9
Plantilla:Nbay Boston 79 79 37.7 .504 .286 .840 11.0 5.8 1.9 .9 23.6
Plantilla:Nbay Boston 79 77 38.3 .492 .247 .888 10.1 6.6 1.8 .9 24.2
Plantilla:Nbay Boston 80 77 39.5 .522 .427 .882 10.5 6.6 1.6 1.2 28.7
Plantilla:Nbay Boston 82 81 38.0 .496 .423 .896 9.8 6.8 2.0 .6 25.8
Plantilla:Nbay Boston 74 73 40.6 .525 .400 .910 9.2 7.6 1.8 .9 28.1
Plantilla:Nbay Boston 76 75 39.0 .527 .414 .916 9.3 6.1 1.6 .8 29.9
Plantilla:Nbay Boston 6 6 31.5 .471 -- .947 6.2 4.8 1.0 .8 19.3
Plantilla:Nbay Boston 75 75 39.3 .473 .333 .930 9.5 7.5 1.4 .8 24.3
Plantilla:Nbay Boston 60 60 38.0 .454 .389 .891 8.5 7.2 1.8 1.0 19.4
Plantilla:Nbay Boston 45 45 36.9 .466 .406 .926 9.6 6.8 .9 .7 20.2
Total 897 870 38.4 .496 .376 .886 10.0 6.3 1.7 .8 24.3

Playoffs

Any Equip PJ PT MPP %TC %3P %TL RPP APP ROB TPP PPP
1980 Boston 9 9 41.3 .469 .267 .880 11.2 4.7 1.6 .9 21.3
1981 Boston 17 17 44.1 .470 .375 .894 14.0 6.1 2.3 1.0 21.9
1982 Boston 12 12 40.8 .427 .167 .822 12.5 5.6 1.9 1.4 17.8
1983 Boston 6 6 40.0 .422 .250 .828 12.5 6.8 2.2 .5 20.5
1984 Boston 23 23 41.8 .524 .412 .879 11.0 5.9 2.3 1.2 27.5
1985 Boston 20 20 40.8 .461 .280 .890 9.1 5.8 1.7 1.0 26.0
1986 Boston 18 18 42.8 .517 .411 .927 9.3 8.2 2.1 .6 25.9
1987 Boston 23 23 44.1 .476 .341 .912 10.0 7.2 1.2 .8 27.0
1988 Boston 17 17 44.9 .450 .375 .894 8.8 6.8 2.1 .8 24.5
1990 Boston 5 5 41.4 .444 .263 .906 9.2 8.8 1.0 1.0 24.4
1991 Boston 10 10 39.6 .408 .143 .863 7.2 6.5 1.3 .3 17.1
1992 Boston 4 2 26.8 .500 .000 .750 4.5 5.3 .3 .5 11.3
Total 164 162 42.0 .472 .321 .890 10.3 6.5 1.8 .9 23.8

Moments memorables

  • En el sèptim partit de les Finals de la Conferència Este de la temporada 1980-81 contra Philadelphia 76ers, a falta d'un minut el marcador estava empatat a 89 punts, i en un contraatac Bird va llançar un tir contra el tauler del costat d'esquerre de la cancha que al final li va valdre la victòria als Celtics (marcador final, 91-90), i ficar-se en la final que posteriorment guanyarien. El mateix Bird en la seua autobiografia (Drive) va senyalar que no sabia la raó de per qué va llançar contra el cristal, perque no li agradava usar el tauler per a anotar. En els últims minuts del partit Bird va realisar també vàries accions clau, com varen ser dos robos de baló, dos tirs lliures anotats, un rebot i un tapó.
  • El 14 de febrer de 1986, Larry Bird va protagonisar un dels moments més icònics de la NBA en jugar contra els Portland Trail Blazers utilisant principalment la seua mà esquerra, anotant 47 punts, 14 rebots i 11 assistències (triple-doble) en una victòria per 120-119 en pròrroga.


  • En un partit davant Washington Bullets en temporada 1986-87, els Celtic perdien de 3 punts a falta de 6 segons per al final. Bird va rebre el baló i va anotar de 3, empatant el partit, pero la jugada va ser invalidada perque el seu entrenador, K.C. Jones havia demanat temps mort en anterioritat. En recomençar-se el partit, Bird va tornar a rebre, i va tornar a anotar de 3 punts, duent el partit a la pròrroga. A escassos segons d'acabar esta, Larry va anotar dos tirs lliures que varen fer que es jugara una segona pròrroga. A dos segons del final, Bird va tornar a anotar un tir inverosímil que va fer que guanyaren el partit 140-139.[48]
  • En el sèptim partit de la Semifinal de la Conferència Este de la temporada 1987-88 contra Atlanta Hawks, Bird va anotar 9 de 10 llançaments en l'últim quarto, conseguint 20 punts en eixe periodo, i deixant la victòria feta per als Celtics.
  • En un partit contra Atlanta Hawks en temporada 1984-85, Larry Bird va anotar 60 punts, el seu màxim registre de la seua carrera, en 22 de 36 tirs de camp anotats i 15 de 16 tirs lliures.[49]
  • El 27 de giner de 1987 els Boston Celtics varen visitar la cancha dels Chicago Bulls. A falta de 4 segons per a terminar el tercer quarto, Michael Jordan va fallar un tir, el rebot del com va agarrar Bird, qui va escomençar a córrer fins a situar-se fòra de la seua llínea de 3 punts. Llavors, sobre la bocina, Bird va anotar un tir des de més de 20 metros de distància. Desafortunadament, va tirar unes centèsimes de segon vesprada i el tir no va ser vàlit.
  • L'1 d'abril de 1987 Bird va registrar un triple-doble (17 punts, 11 rebots i 10 assistències)... al descans d'un partit davant Washington Bullets. Va acabar el mateix en 30 punts, 17 rebots i 15 assistències. L'entrenador rival, Kevin Loughery, va comentar al final del mateix: Ell està jugant en una atra lliga. Pot ser que siga una lliga que atres tipos no puguen mai jugar.[50]
  • L'11 de novembre de 1987 Bird va completar el primer partit en més de 40 punts i 20 rebots de l'història dels Celtics contra Indiana Pacers.[50]
  • Larry Bird va guanyar consecutivament les tres primeres edicions del concurs de triples de la NBA en els anys 1986, 1987 i 1988. En l'edició de l'any 1988 a la que aplegava com a guanyador dels dos anys anteriors, abans d'escomençar la primera ronda, va entrar en el vestuari en el que calfaven els demés participants i va preguntar en veu alta: ¿quí de vosatres va a quedar segon?.[51] Moments més tart en la ronda final, quan necessitava encestar l'últim tir per a guanyar, va llançar el baló i immediatament va alçar el braç en senyal de victòria i es va marchar cap al centre de la pista ans que el baló aplegara a la canastra. Per supost va entrar.[52]
  • El 10 d'octubre de 1989 va anotar 50 punts contra Atlanta Hawks, registrant el seu quarto i últim partit en 50 o més punts de la seua carrera, récort històric dels Celtics.[50]
  • El 5 de maig de 1991, en el quint joc de la primera ronda dels playoffs davant els Pacers d'Indiana, durant la primera mitat va tractar de recuperar un baló que li va ser zafado de les mans, caent a l'adolixca de forma descomposta i colpejant-se fortament el cap. En els efectes d'una commoció cerebral i una lesió facial, va tindre que retirar-se de la cancha per a dirigir-se als servicis mèdics a una revisió obligada. Durant el tercer periodo de la trobada, en els Celtics guanyant solament per dos punts, va retornar per a consolidar la victòria del seu equip per 124-121 i el triumfo en la série, registrant 32 punts, 9 rebots, 7 assistències i 1 robo de baló.


  • El 15 de març de 1992, en el seu últim any en els Celtics i en forts espasmos en l'esquena que li varen obligar a perdre-se 37 partits de la temporada regular, va tindre una actuació memorable davant els Portland Trail Blazers, futurs campeons de la Conferència Oest d'eixe any, en registrar el seu últim triple doble en un joc que es va definir a favor de Boston en doble temps extra en el Boston Garden: 49 punts, 14 rebots, 12 assistències, 4 bloquejos i 1 robo de baló.
  • Ha segut l'únic jugador de l'història de la NBA, junt en el pivot serbi Nikola Jokić, que ha promediado 20 o més punts, 10 o més rebots i 5 o més assistències per joc a lo llarc de la seua carrera.
  • Ha segut aixina mateix el jugador que més ràpit va conseguir 10 000 punts, 5000 rebots i 3000 assistències en la seua carrera, en 515 jocs, seguit per Jokić, qui ho va conseguir en 516.

Guanys i reconeiximents

Universitat
NBA
Selecció
Honors

Partits guanyats sobre la bocina

Artícul principal → Anexe:Jugadors en més partits ganados sobre la bocina.
en Boston Celtics
(PO) Denota un partit de PlayOff
Número[54] Tir Marge Resultat Oponent Data
1 Tir de

tres |-1

103-101 Phoenix Suns 26 de febrer de 1983
2 Tir en suspensió -1 127-128 Portland Trail Blazers 27 de giner de 1985
3 Tir en suspensió -1 130-131 Detroit Pistons 29 de giner de 1985
4 Tir en suspensió -1 140-139 Washington Bullets 7 de novembre de 1987

Vida personal

En 1975 es va casar en Janet Condra, varen estar casats menys d'un any, i durant la reconciliació va nàixer la seua filla, Corrie, en 1977.[55] Pero varen acabar separant-se.

En 1989 es va casar en Dinah Mattingly, en qui té dos fills: Conner i Mariah.[55]


Durant la seua etapa professional en els Celtics, va viure en un chicotet poble prop de Boston, Brookline.[56]

A finals dels anys 80, va obrir un restaurant en Terre Haute (Indiana), cridat "Boston Connection".

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 19 de giner de 2015. Consultat el 19 de giner de 2015.
  2. ↑ http://enbasket.com/los-millors-ràfols-de-la-història-de-la-nba/
  3. ↑ http://aprendedeldeporte.blogspot.com.ar/2012/01/nba-que-equipe-quintet-i-jugador-és-el.html
  4. ↑ http://www.marca.com/blogs/extrapass/2014/02/25/larry-bird-el-millor-nba-de-la-història.html
  5. ↑ http://www.mundodeportivo.com/20130701/baloncesto/nba/larry-bird-la-llegenda-del-boston-garden_54376444215.html
  6. ↑ En Estats Units, "frontcourt" fa referència als ràfols i els pivots d'un quintet, en contraposició de el "backcourt", el base i l'escolta.
  7. ↑ realclearsports.com TOP TRIOS OF ALL-CLAVE
  8. ↑ spurs.com Pàgina 14, consultat en juliol de 2013
  9. ↑ NBA.com Larry Bird Summary
  10. ↑ hoophall.com The Naismith Memorial Basketball Hall of Fame - Hall of Famers
  11. ↑ basketball-reference.com Larry Bird NBA & ABA Basketball Coaching Record, consultat en maig de 2012
  12. ↑ «Larry Bird NBA & ABA Basketball Executive Record» (en en). Basketball-Reference.com. Consultat el 2021-06-24.
  13. ↑ Burke, Matt. «Bird only man to win MVP, Coach of the Year, Executive of the Year - Metro US» (en en-us). www.metro.us. Consultat el 2021-06-24.
  14. ↑ Arbre genealògic de Larry Bird Wargs.com
  15. ↑ 15,0 15,1 CNN/SI - 33: Larry Bird enters the Hall of Fame
  16. ↑ Plain and simple, Bird one of the best ESPN.com
  17. ↑ ESPN.com Plain and simple, Bird one of the best, consultat en maig de 2012
  18. ↑ Últim minut de la final de la NCAA de 1979 YouTube.com
  19. ↑ naismithawards.com Naismith College Player of the Year Presented By AT&T, consultat en maig de 2012
  20. ↑ sports-reference.com Larry Bird Statistics, consultat en maig de 2012
  21. ↑ Larry Bird, basketball-reference.com. 2 de febrer de 2021.
  22. ↑ basketball-reference.com 1978-79 Boston Celtics Roster and Statistics, consultat en maig de 2012
  23. ↑ basketball-reference.com 1979-80 NBA Season Summary, consultat en maig de 2012
  24. ↑ Estadístiques de Boston Celtics en la temporada 1979-80 Databasketball.com
  25. ↑ prosportstransactions.com Robert Parish Transactions, consultat en maig de 2012
  26. ↑ Draft de 1980 BasketballReference.com
  27. ↑ 1981 Playoff Results
  28. ↑ The Great Rivalries: Russell vs. Wilt; Bird vs. Magic NBA.com
  29. ↑ Celtics Win First Bird-Magic Finals Showdown
  30. ↑ Postseason Awards - 1984-85
  31. ↑ Biografia de Bill Walton Armchairgm.com
  32. ↑ Top 10 Teams in NBA History
  33. ↑ 1986 NBA Finals: Boston 4, Houston 2. Frontcourt Vaults Celtics to Front of the Pack
  34. ↑ NBA POSTSEASON AWARDS Most Valuable Player NBA.com
  35. ↑ 1987 Playoff Results
  36. ↑ Anunci de Converse Weapon YouTube.com
  37. ↑ Larry Bird's retirement with Magic Johnson (1) YouTube.com
  38. ↑ Larry Bird's retirement with Magic Johnson (2) YouTube.com
  39. ↑ Larry Bird's retirement with Magic Johnson (3) YouTube.com
  40. ↑ 40,0 40,1 Estadístiques de Larry Bird BasketballReference.com
  41. ↑ 1987-88 NBA Season Summary BasketballReference.com
  42. ↑ Bird Watching. By Larry Bird and Jackie MacMullan. Chapter 1
  43. ↑ «Larry Bird resigns as Pacers president, Kevin Pritchard to take over». USA Today (28 d'abril de 2017).
  44. ↑ «Bird Steps Down; Pritchard Named President of Basketball Operations». NBA (1 de maig de 2017).
  45. ↑ Estadístiques de Bird com a entrenador BasketballRefeence.com
  46. ↑ NBA 1986 finals Game 6 "Celtics - Rockets" (part 3 of 3) YouTube.com
  47. ↑ La jugada del robo de baló de Bird a Thomas YouTube.com
  48. ↑ Larry Bird vs. Washington Bullets. Les jugades definitives YouTube.com
  49. ↑ NBA 1985 Celtics/Hawks - Larry Bird Career High 60 Pts YouTube.com
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Larry Bird Clave Line SportsIllustrated.CNN.com
  51. ↑ Larry Bird 1988 Legendary Move
  52. ↑ Larry Bird 1988 3-Point Champ YouTube.com
  53. ↑ Un pecat imperdonable ESPN.com, 1 de març de 2012
  54. ↑ Buzzer beaters - NBA history basketball-reference.com, consultat en març de 2021
  55. ↑ 55,0 55,1 «ESPN Classic - Bird had eye for victory». ESPN.
  56. ↑ «Bird's ties to Boston still strong». boston.com (28 de juny de 2011).

Enllaços externs

  Larry Bird en Viquidites.


Referències