Laguardia
Laguardia[1] (en vasc: Guàrdia)[2][3] és un municipi espanyol de la província d'Àlaba, en la comunitat autònoma del País Vasc. Està situat a 64 km de la capital, Vitòria, i forma part de la comarca de la Rioja Alavesa.
Es troba en un altozano, i està rodejada per una muralla que va manar alçar el rei Sancho el Fort de Navarra. Encara es conserven cinc portes d'accés a la ciutat: Mercadal, Carniceries, Paga-nos, Sant Joan i Santa Engracia.[4] Els seus carrers i racons conserven un gran sabor migeval. La seua economia està basada en l'indústria del vi, en elaboració pròpia i numerosos cellers.
El seu ampli patrimoni li ha permés pertànyer a l'associació Els pobles més bonicos d'Espanya, sent l'única localitat del País Vasc en l'associació.
Toponímia
Durant l'Edat Mija va rebre noms com Leguarda, Gardia, Guàrdia, Guoardia, Lagarde, Lagardia i Laguoardia, fins que va quedar fixat en l'actual Laguardia, sent el nom complet La Guàrdia de la Sonsierra de Navarra.[5]
Existix certa controvèrsia sobre el nom en vasc de la localitat. A finals de el XIX es va estendre la creència de que abans de la concessió de la carta de villazgo en 1164, la població de Laguardia s'hi havia cridat Biasteri. Molts varen vore en Biasteri un topònim d'orige euskérico i es varen fer populars etimologies com bi haitz herri ('poble de les dos penyes'). Això va dur a utilisar Biasteri fins a dates recents com a nom en vasc de la localitat. No obstant, en els últims anys de el XX filòlecs i historiadors varen aplegar a la conclusió consensuada de que Biasteri havia segut el nom antic de la veïna localitat de Viñaspre, no de Laguardia, i que per tant no calia realisar dita associació. Uns atres defenen que el nom euskérico original era Legarda. Per a això es basen que en escritures migevals anteriors a 1164, any en que la vila va rebre els seus furs, entre els llímits de Logronyo i Marañón figuren els llocs de 'Legarda' i 'Legarde' respectivament.[3]
Acabant en la controvèrsia, la Real Acadèmia de la Llengua Vasca va establir en 2003 que el nom correcte en vasc de la localitat és i ha segut Guàrdia, de forma similar a la veïna Bastida (Labastida). Aixina es desprén, entre uns atres, de topònims menors en vasc com Guardiabidea en Lagrán. Existixen ademés atres topònims similars en zones de major intensitat vascófona, com poden ser Guàrdia, Guardiagoikoa o Guardiatxu.[3]
Pese a això, en l'actualitat, l'únic nom oficial del municipi és la forma castellana Laguardia. L'ajuntament seguix utilisant la forma Biasteri en vasca,[6] o en ocasions Laguardia,[7] encara que la colla de Laguardia-Rioja Alavesa sí utilisa Guàrdia.[8]
Geografia
El municipi està format per l'unió de tres localitats, que a la seua volta són barris del mateix, un concejo i varis despoblats:
Localitats
- El Campillar: a 7,5 km del caixco urbà, prop del riu Ebre. Té 29 habitants.[9]
- Laserna: a 11 km. Està separat del restant del terme municipal per un meandre del ric Ebre. Té 48 habitants.[10]
- Laguardia, que és la capital del municipi.
Concejo
Despoblados
Referències
- ↑ Martínez de Salines Oci, Felicites. L'evolució de la casa del sigle XVI en Laguardia (Alava). Quaderns de Secció. Arts Plàstiques i Monumentals
- ↑ «Guàrdia - Llocs - EODA». www.euskaltzaindia.eus. Consultat el 2026-05-17.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «[1]». Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ Ajuntament de Laguardia. «Portes». www.laguardiaparticipa.eus. Consultat el 2022-04-25.
- ↑ «5 coses que no sabies de... Laguardia % •» (en és). GasteizBerri.com. Consultat el 2023-01-15.
- ↑ «Hasiera - Ajuntament de Laguardia · Biasteriko Udala». www.laguardia.eus. Consultat el 2026-05-17.
- ↑ «Muga geografikoak». www.laguardia-alava.com. Consultat el 2026-05-17.
- ↑ «Guàrdia - GUARDIA-ARABAKO ERRIOXAKO KUADRILLA». arabakoerrioxa.eus. Consultat el 2026-05-17.
- ↑ «Població del Padró Continu per Unitat Poblacional en 2015». Consultat el 8 de giner de 2017.
- ↑ «Població del Padró Continu per Unitat Poblacional en 2015». Consultat el 8 de giner de 2017.
Bibliografia
- 2007 - Epístoles líriques. Correspondència en Antonio de Lezama. Editorial Buscarini (Colecció 'L'Imprenta d'Armant', 1). Introducció de Luis Alberto de Conca. Pròlec, edició i notes: Rubén i Diego Marín A.
- 1469/09/12 - Privilegi a la vila de Guàrdia per a que els seus veïns siguen tinguts per Castellanos.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguardia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.