La Vall d'Uxó
La Vall d'Uxó (en castellà Vall d'Uxó), és un municipi valencià situat en la comarca de La Plana Baixa, ubicat al començ de la Serra d'Espadà.
GeografiaEditar
La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 Km de Castelló de la Plana i a 45 Km de Valéncia. Està a 8 quilómetros del mar Mediterràneu, enmig d'una vall al començ de la Serra d'Espadà i a 118 metros sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos.
Localitats llimítrofesEditar
La Vall d'Uxó està rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguella, La Llosa, Moncofa, Nules i Chilches; i pel sur toca també en el terme municipal de Sagunt, ya en la província de Valéncia.
HistòriaEditar
La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àraps, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de Mauritània) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall en l'any 1238, a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el restan a jurisdicció directa de la Corona.
El 3 de decembre de l'any 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedix a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".
Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de Sogorp que varen perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Càdis en l'any 1812.
En el sigle XVII se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Despuix de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de successió, La Vall se va inclinar pel partit felipiste, per lo qual rebria alguns privilegis. Fon l'escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós contaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarc del sigle XIX, per a conseguir en l'any 1926 el títul de ciutat.
Vore tambéEditar
DemografiaEditar
Segons el cens del INE de l'any 2021, el municipi conta en una població de 31.549 habitants, sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de Castelló de La Plana, Vilarreal i Borriana.
Política i administracióEditar
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila | n/d |
1983 - 1987 | Vicente Zaragoza Michavila | n/d |
1987 - 1991 | Vicente Zaragoza Michavila | n/d |
1991 - 1995 | Ernest Fenollosa Ten | n/d |
1995 - 1999 | Vicent Aparici Moya | n/d |
1999 - 2003 | Vicent Aparici Moya | n/d |
2003 - 2007 | Josep Tur i Rubio | n/d |
2007 - 2011 | Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell | n/d |
2011 - 2015 | Óscar Clavell | n/d |
2015 - 2019 | n/d | n/d |
2019 - 2023 | n/d | n/d |
2023 | n/d | n/d |
MonumentsEditar
Monuments religiososEditar
- Ermita del Santíssim Crist del Calvari del sigle XVIII, en el barri Carbonaire. Ermita en taulells d'Alcora d'eixa época.
- Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
- Mare de Déu de Lourdes.
- Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del sigle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de l'época.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer, del sigle XVII, en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
- Ermita de La Sagrada Família, del sigle XVIII, situada en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
- Ermita de Sant Antoni, de finals del sigle XVII, en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
- Ermita de Mare de Déu del Roser, en el barri del Roser, en la part central d'un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
- File:Vall de Uxó.Iglesia del Santo Ángel Custodio.jpg, situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàssic i dels sigles XVII - XVIII.
Monuments civilsEditar
- Torre de Benizahat: en el carrer de la Mare de Deu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construïda en el sigle XII pel poble musulmà.
- Necròpolis Hispano-Visigoda: situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.
- Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil: en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.
- Grutes o Coves de Sant Josep, les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'Europa, a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la UNESCO.
- Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia: localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
- Castell d'Uxó, sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.
- Torre de la Casota, se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que varen a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.
- Torre de la Torrassa, en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.
- Poblat ibèric de Sant Josep, junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les grutes de Sant Josep, encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
- Palau de Vivel, actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any 1922.
BibliografiaEditar
- Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) Història de Vall d'Uxó. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Vall d'Uxó.
- Ajutament de La Vall d'Uxó
- El río subterráneo navegable más largo de Europa está en Castellón - ABC
Municipis de La Plana Baixa | |
---|---|
Aïn • Alcúdia de Veo • Alfondeguella • Almenara • Les Alqueries • Artana • Bechí • Borriana • Chilches • Eslida • La Llosa • Moncofa • Nules • Onda • Ribesalbes • Suera • Tales • La Vall d'Uxó • Vilarreal • La Vilavella |