Jungfraujoch és un port de montanya entre el Mönch i el Jungfrau en els Alps berneses en el llímit entre els cantons de Berna i Valais, dins del àrea protegida Jungfrau-Aletsch declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.[1]

Jungfraujoch

Estrictament, el Jungfraujoch és el punt més baix del collado entre el Mönch i el Jungfrau, a 3.471 m s. n. m. Just per damunt d'esta ubicació està l'estació de Jungfraujoch del tren del Jungfrau, que en una altitut 3.454 m s. n. m. és l'estació de ferrocarril més alta d'Europa. El Jungfraujoch és a sovint cridat la "Cim d'Europa" en la lliteratura turística.

No molt llunt cap a l'est del port s'alça un pic anomenat la Sphinx ("Esfinge"), que aplega a una altitut de 3.571 m s. n. m. Comença a partir del Jungfraujoch en el costat del Valais i el gran glaciar Aletsch. Hi ha un ascensor fins al cim de la Sphinx, a on hi ha una plataforma des d'a on es pot contemplar el paisage i es troba un observatori científic, l'Observatori Sphinx.

El Jungfraujoch és també la sèu d'una de les estacions d'investigació atmosfèrica del Global Atmosphere Watch. Al Jungfraujoch solament es pot aplegar a través d'un túnel del tren cremallera de 7,3 km de llarc, denominat tren del Jungfrau, que és la més alta de les companyies ferroviàries que colaboren entre sí per a proporcionar accés al Jungfraujoch des d'Interlaken.

Primer creuament

 
Vista del Eiger, Mönch, Jungfraujoch (centre-dreta) i Jungfrau.

Hi ha una tradició en l'Oberland bernés, recolzada per alguna evidència documental, de que, abans del gran increment dels glaciars, que sembla haver ocorregut durant els últims quatre o cinc sigles, existia un pas practicable entre Grindelwald i Fiesch en el Valais. En época moderna l'antic pas ha segut discutit, i la seua posició precisa és un assunt incert. ya que un hotel en l'Eggishorn ha segut freqüentat per montanyencs anglesos, la practicabilitat de travessar la gran cresta que tanca el cap del glaciar Aletsch, i d'eixa manera conecta l'Eggishorn en Grindelwald i la Wengernalp, s'ha convertit al final en un assunt d'interés pràctic, i un problema topogràfic que ha despertat la màxima emulació dels montanyencs aventurers. El resultat ha segut que s'han efectuat no menys de quatre passos semblants. Dos d'ells —el Jungfraujoch i l'Eigerjoch— poden contar-se entre els passos més difícils en els Alps.[2]

 
La cara nort del pas.

No sembla que l'idea d'intentar pujar el costat septentrional del Jungfraujoch haguera sorgit alguna volta en la ment de natius o estrangers, fins que alguns membres aventurers del Club Alpí, animats per l'èxit d'una empresa que igualment sembla sense esperança - el pas del Eigerjoch — varen decidir fer l'intent. Dos partides separades, que perseguien el mateix objectiu, es varen trobar en Grindelwald en juliol de 1862 i varen decidir unir les seues forces per a la pujada. Estava formada per Leslie Stephen, F. J. Hardy, H. B. George, Liveing, Moore, i Morgan, en Christian Almer, Christian i Peter Michel, Ulrich Kauffmann, P. Baumann i C. Bohren, com a guies.


Vore també

Referències

  1. ↑ «Swiss Alps Jungfrau-Aletsch». UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de març de 2015.
  2. ↑ John Ball, The Alpine guide, Central Alps, p. 106, 1866, Londres


Referències