Joc (recreació)

El joc recreatiu és una série d'activitats de motivació intrínseca realisades per plaure i fruïment. El joc s'associa comunament en els chiquets i les activitats de nivell jovenil, pero el joc es produïx en qualsevol etapa de la vida, i també entre atres animals de funcionament superior, més notablement mamífers i aus.

Joc (recreació)

"Jugant" de Paul Manship.

Molts investigadors prominents en el camp de la psicologia, incloent a Melanie Klein, Jean Piaget, William James, Sigmund Freud, Carl Jung i Lev Vygotski han considerat erròneament que el joc es llimita a l'espècie humana, creent que el joc era important per al desenroll humà i utilisant diferents métodos d'investigació per a provar les seues teories.

L'acte de jugar s'interpreta a sovint com alguna cosa frívol; no obstant, el jugador pot estar intensament concentrat en el seu objectiu, especialment quan l'activitat està estructurada i orientada a un objectiu, com en un joc. En conseqüència, el joc pot anar des de lo relaixat, lliure i espontàneu, passant per lo frívol, fins a lo planificat o inclús lo compulsivo. El joc recreatiu no és només una activitat de pasatiempo; té el potencial de servir com una ferramenta important en numerosos aspectes de la vida diària per a adolescents, adults i espècies no humanes cognitivament alvançades (com els primats). El joc no només fomenta i ajuda al desenroll físic (com la coordinació mane-ull), sino que també ajuda al desenroll cognitiu i a les habilitats socials, i inclús pot servir de trampolí cap al món de l'integració, que pot ser un procés molt estresante. El joc és alguna cosa en lo que participen la majoria dels chiquets, pero la forma en que s'eixecuta el joc és diferent entre les cultures i la manera en que els chiquets participen en el joc varia universalment.

Definicions

El text seminal en el camp dels estudis sobre el joc recreatiu és el llibre Homo Ludens publicat per primera volta en 1944 en vàries edicions posteriors, en el que Johan Huizinga definix el joc de la següent manera:

"Resumint la característica formal del joc, podríem cridar-ho una activitat lliure que se situa conscientment fòra de la vida 'ordinària' com alguna cosa 'no sério' pero que al mateix temps absorbix al jugador intensa i totalment. És una activitat que no està vinculada a cap interés material i que no permet obtindre cap benefici. Es desenrolla dins dels seus propis llímits de temps i espai, segons regles fixes i de manera ordenada. Promou la formació d'agrupacions socials que tendixen a rodejar-se de secret i a subrallar la diferència en el món comú per mig del disfràs o atres mijos".

Esta definició del joc com una esfera separada i independent de l'activitat humana es coneix a voltes com la noció de "círcul màgic" del joc, una frase també atribuïda a Huizinga. Existixen moltes atres definicions. Jean Piaget va afirmar que "les numeroses teories sobre el joc expostes en el passat són una prova clara de que el fenomen és difícil de comprendre".

Hi ha múltiples aspectes del joc en els que la gent es fixa a l'hora de definir-ho. Una definició de Susanna Miller en The Psychology of Play definix el joc com: "qualsevol activitat mental o física intencionada realisada individualment o en grup en el temps lliure o en el treball per a gojar, relaixar-se i satisfer necessitats en temps real o a llarc determini" . Esta definició fa especial recalcament en les condicions i beneficis que s'obtenen baix certes accions o activitats relacionades en el joc. Atres definicions poden centrar-se en el joc com una activitat que deu seguir certes característiques, incloent la voluntat de participar, l'incertitut del resultat i la productivitat de l'activitat per a la societat.

Una atra definició de joc de el XXI procedix de la National Playing Fields Association (NPFA). La definició és la següent "el joc és un comportament lliurement elegit, dirigit personalment i motivat intrínsecament, que involucra activament al chiquet" Esta definició se centra més en la llibertat d'elecció del chiquet i la motivació personal relacionada en una activitat.

Formes

Persones divertint-se.

El joc pot adoptar la forma d'improvisació o de simulació, d'interacció, d'actuació, de mímica, de jocs, de deports i de busca d'emocions, com els deports extrems o perillosos (paracaigudisme, carreres d'alta velocitat, etc.). El filòsof Roger Caillois va escriure sobre el joc en el seu llibre de 1961 El home, el joc.

El joc lliure dona als chiquets la llibertat de decidir a qué volen jugar i cóm ho faran. Tant l'activitat com les regles estan subjectes a canvis en esta forma, i els chiquets poden fer qualsevol canvi en les regles o objectius del joc en qualsevol moment. Alguns països de el XXI han afegit l'émfasis del joc lliure en els seus valors per als chiquets en la primera infància, com Taiwan i Hongria.

El joc estructurat té fiques i regles clarament definides i este tipo de joc es denomina "joc estructurat". Atres jocs són no estructurats o oberts. Abdós tipos de joc promouen conductes adaptatives i estats mentals de felicitat.

Els deports en regles definides tindran lloc dins d'espais de joc designats, com els camps deportius en els que, en fútbol per eixemple, els jugadors patean una pilota en una direcció determinada. Encara que són apropiats dins de l'espai de joc del deport, estos mateixos comportaments podrien ser inapropiats o inclús illegals fora del camp de joc.

Atres espais de joc dissenyats poden ser parcs infantils en equips i estructures dedicats a promoure el joc actiu i social. Alguns espais de joc van inclús més allà en l'especialisació per a dur el joc a l'interior i a sovint cobraran l'entrada com es veu en els museus infantils, els museus de ciència, o els centres d'entreteniment familiar. Els centres d'entreteniment familiar són habitualment negocis en fins de lucre dedicats íntegrament al joc i a l'entreteniment, mentres que els museus infantils i els museus de ciència solen ser organisacions sense fins de lucre dedicats a l'entreteniment educatiu.^{cita requerida}

L'Institut Nacional per al Joc d'Estats Units, en sèu en Califòrnia, descriu sèt patrons de joc:

1. Joc de sintonia, que establix una conexió, com entre el recent naixcut i la mare.
2. El joc del cos, en el que el bebé explora les formes en que el seu cos funciona i interactua en el món, com per eixemple fent sons divertits o descobrint lo que succeïx en una caiguda.
3. Joc en objectes, com jugar en joguets, colpejar gorcs i paelles, manipular coses físiques de manera que s'utilise la curiositat.
4. Joc social, joc que implica a uns atres en activitats com donar volantins, fer caraces i establir conexions en un atre chiquet o grup de chiquets.
5. Joc imaginatiu o de simulació, en el que el chiquet inventa escenaris a partir de la seua imaginació i actua dins d'ells com una forma de joc, com el joc de la princesa o del pirata.
6. Joc de contes, el joc d'aprenentage i llenguage que desenrolla l'intelecte, com el d'un pare que llig en veu alta al seu fill, o el d'un chiquet que torna a contar el conte en les seues pròpies paraules.
7. Joc creatiu, pel que es juga en l'imaginació per a transcendir lo conegut en l'estat actual, per a crear un estat superior. Per eixemple, una persona pot experimentar per a trobar una nova forma d'utilisar un instrument musical, duent aixina eixa forma de música a un pla superior; o, com se sap que feya Einstein, una persona pot preguntar-se sobre coses que encara no es coneixen i jugar en idees no provades com a pont per al descobriment de nous coneiximents.

Aparte del joc autoiniciado, la teràpia de joc s'utilisa com una aplicació clínica del joc destinada a tractar als chiquets que sofrixen traumes, problemes emocionals i atres problemes.