Joaquín Leguina

Joaquín Leguina Herrán


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Economiste, demógraf, polític i escritor.
Naiximent:	5 de maig de 1942
Lloc de naiximent:	Villaescusa, Cantàbria, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Joaquín Leguina Herrán (Villaescusa, Cantàbria, 5 de maig de 1942) és un polític, economiste, demógraf i escritor espanyol. Membre del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) fins a l'any 2022. Ha segut Regidor de l'Ajuntament de Madrit (1979-1983) i President de la Comunitat Autònoma de Madrit, càrrec que ocupà entre els anys 1983 i 1995, fon el primer president de la Comunitat de Madrit. Secretari General de la Federació Socialista Madrilenya (1979-1990) i Diputat en les Corts (1982-1983), (1996-2001) i ho seguix sent en l'actualitat.

BiografiaEditar

Primers anysEditar

Joaquín Leguina naixqué en el municipi càntabre de Villaescusa el 5 de maig de l'any 1941. Obtingué una llicenciatura en Economia General, especialitat de Ciències Econòmiques, en l'Universitat de Bilbao en 1964. A cavall entre Madrit i París, en novembre de 1972 va conseguir el doctorat en Ciències Econòmiques en l'Universitat Complutense de Madrit en la llectura de "Fonaments i aplicacions de l'anàlisis demogràfic" i uns mesos més tart, en febrer de 1973, en Demografia per l'Universitat de la Sorbona en la tesis Analyse et perspectives de la population totale et de la main d’oeuvre. Espagne 1960-80.

Des de l'any 1967 és funcionari de l'Estat, com a Estadístic Facultatiu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Entre 1968 i 1972 i, posteriorment, entre 1974 i 1979, fon professor en la UCM. Va representar a Espanya, entre 1970 i 1973, en diversos fòrums internacionals en calitat de demógraf (ONU, OCDE, Consell d'Europa).

En l'any 1973 fon contractat com a demógraf expert per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de l'ONU, sent comissionat per dita institució en Chile. Allí, fon testic del colp d'Estat del general Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende.

Inicis políticsEditar

L'activitat política de Joaquín Leguina va començar ya en l'universitat, en grups antifranquistes. Posteriorment va militar en el Front de Lliberació Popular (FLP), en Convergència Socialista de Madrit (a on va coincidir en personages com Juan Barranco, Enrique Barón o José Barrionuevo) i, despuix de la confluència d'esta en l'any 1977 en l'Agrupació Socialista Madrilenya, en el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE).

Fon elegit regidor de l'Ajuntament de Madrit en les municipals d'abril de 1979, i va passar a encarregar-se de la regidoria de Facenda de la corporació presidida per Enrique Tierno Galván. En decembre d'eixe mateix any, Joaquín Leguina va resultar elegit secretari general de la Federació Socialista Madrilenya (FSM). En el congrés, els antics convergents, en el respal de l'aparat central del PSOE, en mans de Felipe González, es varen fer en el poder, desbancant a la facció encapçalada per Alonso Puerta.

En les eleccions generals d'octubre de 1982, fon elegit diputat per la circumscripció de Madrit, encara que va abandonar l'escan a l'any següent quan, es va presentar com a cap de llista del PSOE en les primeres eleccions a l'Assamblea de Madrit, en les que el PSOE va obtindre majoria absoluta.

Presidència de la Comunitat de MadritEditar

Investit president de la Comunitat de Madrit, va prendre possessió del càrrec el 15 de juny de 1983 en el Palau de Borghetto (antiga sèu de la Diputació Provincial). En juny de 1989 va conseguir superar una moció de censura gràcies al vot d'un diputat trànsfuga, Nicolás Piñeiro Cuesta, que havia segut elegit diputat en les llistes d'Aliança Popular pero va votar a favor del president socialiste.

Durant els anys 1990, la Federació Socialista Madrilenya va travessar una etapa térbola. Leguina, líder dels denominats renovadors (oposts als guerristes), va ocupar la secretaria general fins a 1991. En eixe any, va donar el relleu a Teófilo Serrano al que va substituir en 1994 el també renovador i home de confiança de Leguina, Jaime Lissavetzky.

Despuix de les eleccions a l'Assamblea de Madrit de 1995, en les que el Partit Popular va obtindre majoria absoluta, va cessar com a president de la Comunitat de Madrit, sent succeït per Alberto Ruiz-Gallardón.

Diputat en el CongrésEditar

En les eleccions generals de 1996, Leguina va resultar elegit diputat de la VI llegislatura. Va recolzar a Joaquín Almunia en les primàries socialistes per a elegir candidat a la presidència del govern en 1998 (que varen ser guanyades per Josep Borrell), i eixe mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrit, sent derrotat en les primàries socialistes per Fernando Morán. Fon reelegit diputat en les generals de l'any 2000 per a la VII llegislatura (2000-2004), en la que va eixercitar la presidència de la Comissió de Defensa del Congrés. Despuix de la dimissió de Joaquín Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va recolzar la candidatura de José Bono en el XXXV Congrés del partit, que fon derrotada per la de José Luis Rodríguez Zapatero.

Durant la VIII llegislatura (2004-2008) fon diputat i president de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats. En l'any 2006 va anunciar la seua retirada en finalisar la llegislatura, no presentant-se a la següent convocatòria electoral.

Activitat posteriorEditar

En calitat d'expresident de la Comunitat de Madrit, va passar a ser membre en 2008 del Consell Consultiu de la Comunitat de Madrit, eixercint de conseller fins a la dissolució de l'organisme en 2015. La biblioteca de la Comunitat de Madrit du el seu nom: Biblioteca Regional Joaquín Leguina.

Ha colaborat en ràdio en el locutor Carlos Herrera en programes com "La Mañana", "Herrera en la Onda", en Onda Cero i en "Herrera en la COPE" en COPE.

En l'any 2014 en la publicació d'Història d'un despropòsit, manifesta desacort en els postulats de la corrent en el PSOE anomenada la Nova Via i en el que fa un repàs pels anys del zapaterismo. Des de 2018, Leguina expressa obertament el seu descontent i critica cap a l'actual secretari general del PSOE Pedro Sánchez. Sobre la seua figura ha abocat juïns negatius respecte a la forma en que va conseguir la seua posició actual de president del govern en el respal de grups separatistes, nacionalistes i d'extrema esquerra.

En decembre de 2022 l'actor valencià i també polític Toni Cantó li va propondre per a ser el cap visible, junt a Rosa Díez per a fer una moció de censura contra el Govern del PSOE.

Procés d'expulsió del PSOE junt a Nicolás RedondoEditar

Despuix de les eleccions autonòmiques del 4 de maig de 2021, a on el PSOE va obtindre el seu pijor resultat electoral de l'història (24 escans de 136 en disputa, sent la tercera força parlamentària per darrere de Más Madrid), José Manuel Franco (secretari general del PSM) dimitirà del seu càrrec. La valenciana Isaura Leal Fernández, diputada en el Congrés, és nomenada per la Comissió Eixecutiva Federal del PSOE presidenta de la Comissió Gestora del PSM.

També s'acusa a Joaquín Leguina, aixina com a Nicolás Redondo Terreros, ex secretari general del PSE, d'haver recolzat a la candidata del Partit Popular, Isabel Díaz Ayuso, en haver participat els tres en un acte públic, per lo que a abdós i d'acort als Estatuts, l'Eixecutiva Federal del PSOE els obrirà un expedient. Que en el cas de Redondo serà archivat despuix de les seues alegacions, al contrari que el de Leguina, que iniciarà de forma immediata una ronda per tots els mijos conservadors atacant al secretari general de la seua encara formació política.

Per a escomençar, un dia despuix, el dia 7 de maig en una entrevista en Antena 3, anunciarà accions llegals16 si prosperava l'expedient d'expulsió i acusarà directament al secretari general del PSOE i president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, d'estar "darrere de tot", avisant de que si finalment se l'expulsara, "me la sua, tornaré al PSOE quan Sánchez es vaja".

Fon finalment expulsat del PSOE en decembre de 2022 per mig d'un burofax, baix l'acusació d'haver recolzat a Díaz Ayuso en aquelles eleccions. Al sendemà, va concedir una entrevista a ABC, en la que va sostindre que «el PSOE tindrà remei quan Pedro Sánchez es vaja»

ObraEditar

Joaquín Leguina té una variada obra lliteraria, de la que cap destacar:

Ensaig

Los ríos desbordados: un ensayo político. Plaza & Janés Editores, 1994.
Defensa de la política. Ediciones B, 1995.
Malvadas y virtuosas: retratos de mujeres inquietantes. Temas de Hoy, 1997.
El Chile de la unidad popular, 1970-1973. Ateneo de Córdoba, 1998.
Años de hierro y esperanza. Espasa-Calpe, 2000.
Ramón Franco, el hermano olvidado del dictador. J. Leguina y A. Núñez. Temas de Hoy, 2002.
Conocer gente: recuerdos casi políticos. Aguilar, 2005.
El duelo y la revancha. La esfera de los libros, 2010. ISBN 978-84-9734-349-7.
Impostores y otros artistas. Ediciones Cálamo, 2013.
Historia de un despropósito. Temas de hoy, 2014. ISBN 978-84-9998-383-7.
Pedro Sánchez, historia de una ambición. Espasa-Calpe, 2021. ISBN 978-84-67062-2-29.

Novela

Historias de la Calle Cádiz. Ediciones Akal, 1985.
La fiesta de los locos. Editorial Mondadori, 1990.
Tu nombre envenena mis sueños. Plaza & Janés editores, 1992.
La tierra más hermosa. Alfaguara, 1996.
El corazón del viento. Alfaguara, 2000.
Cuernos. Cuentos. Alfaguara, 2002.
Por encima de toda sospecha. Ediciones Témpora, 2003.
El rescoldo. Novela. Editorial Alfaguara, 2004.
Por encima de toda sospecha. Ediciones Témpora, 2006.
Las pruebas de la infamia: un nuevo caso del abogado Baquedano. Novela negra. Tropismos, 2006.
La luz crepuscular. Alfaguara, 2009.
Os salvaré la vida (junt a Rubén Buren). Espasa, 2017.

Manuals tècnics

Fundamentos de demografía. Siglo XXI de España, 1973, revisat en 1981.