Joan Francesc Mira
| Joan Francesc Mira i Casterà | |||
|---|---|---|---|
| En l'any 2008 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i sociòlec. | ||
| Naiximent: | 3 de decembre de 1939 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Francesc Mira i Casterà (Valéncia, 3 de decembre de 1939) és un escritor, antropòlec i sociòlec valencià d'ideologia pancatalanista.
BiografiaEditar
Joan Francesc Mira és membre de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana i expresident de la societat pancatalanista Acció Cultural del País Valencià (ACPV).[1] Ademés, és militant i ha segut candidat del Bloc Nacionalista Valencià,[2] i es definix a sí mateix com «profundament catalaniste».[3][4]
En l'any 2016 fon un dels firmants d'un manifest en el que es reclamava que, en una hipotètica Catalunya independent, es prohibixca l'us del castellà i el català passe a ser l'única llengua oficial.[5] Eixe mateix any fon nomenat membre de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) pels membres de dita acadèmia.
Joan Francesc Mira ha segut president de l'entitat pancatalanista nomenada Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en dos ocasions, durant els anys 1992 a 1999 i per segona volta durant els anys 2016 a 2020.
ObresEditar
NovelaEditar
- El bou de foc (1974)
- El desig dels dies (1981)
- Viatge al final del fred (1983)
- El treballs perduts (1989)
- Borja Papa (1996)
- Purgatori (2002)
- El professor d'història (2008)
Narrativa breuEditar
- Quatre qüestions d'amor (1998) - relatos
- El cucs de seda (1975) - relatos
EnsajosEditar
- Som. Llengua i Literatura (1974)
- Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
- Els valencians i la terra (1978)
- Introducció a un País (1980)
- Població i llengua al País Valencià (1981)
- Crítica de la nació pura (1985)
- Hèrcules i l'antropòleg (1994)
- Sense música ni pàtria (1995)
- Sobre la nació dels valencians (1997)
- Cap d'any a Houston (1998)
- Els Borja, familia i mite (2000)
DistincionsEditar
- Creu de Sant Jordi, concedit per la Generalitat de Catalunya.
- Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- Premi Nacional de la Crítica
- Premi Fuster d'Assaig (sic).
CitesEditar
Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ «Las esteladas toman Valencia bajo el lema 'Fem País Valencià'». El Mundo
- ↑ «El catalanista Mira invita a Jordi Pujol a Valencia». El Palleter
- ↑ Ernest Alós (2015). «Joan Francesc Mira: "Imaginar los Països Catalans como Estado es una fantasía"». El Periódico
- ↑ «Los valencianos nacionalizables». Las Provincias
- ↑ Antonio Fernández (2016). «De catedráticos a exterroristas: quiénes quieren prohibir el castellano en Cataluña». El Confidencial
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joan Francesc Mira.