Intel 80486

Els Intel 80486 (i486, 486) són una família de microprocessadors de 32 bits en arquitectura x86 dissenyats i fabricats per Intel Corporation i també fabricats per mig de llicència o ingenieria inversa per atres empreses com IBM, Texas Instruments, AMD, Cyrix i Chips and Technologies en dissenys distints o clonats.

Els i486 són molt similars als seus predecessors, els Intel 80386. Les diferències principals són que els i486 tenen un conjunt d'instruccions optimisat, una unitat de menge flotant i un caché unificat integrats en el propi circuit integrat del microprocessador i una unitat d'interfaç de bus millorada. Estes millores fan que els i486 siguen el doble de ràpits que un i386 i i387 a la mateixa freqüència de rellonge. De tots modos, alguns i486 de gama baixa són més llents que els i386 més ràpits.

Les velocitats de rellonge típiques per als i486 eren:

16 MHz (no molt freqüent)
20 MHz (tampoc freqüent)
25 MHz
33 MHz
40 MHz
50 MHz (típicament un motherboard de 25 MHz en duplicació del rellonge dins del microprocessador)
66 MHz (33 MHz en duplicació del rellonge)
75 MHz (25 MHz en triplicación del rellonge)
80 MHz (versió d'AMD de 40 MHz en duplicació de rellonge)
100 MHz (33 MHz en triplicación del rellonge)
120 MHz (40 MHz en triplicación de rellonge, exclusiu d'AMD).

Va existir un 80486 de 133 MHz fabricat per AMD denominat Am5x86-P75 que disponia de 16 KB de caché L1, arquitectura de 0,35 micras (contra les 0,6 micras dels models anteriors), un multiplicador de 4x i FSB de 33 MT/s, del com es varen fabricar també diferents versions en diferent voltage i diferent encapsulación, de 3,3 V i 3,45 V, possibilitant una enorme capacitat per al overclock que li permetia pujar fins als 160 MHz, equiparant el seu rendiment en el d'un Pentium-90. Posteriorment AMD va dissenyar el Am5x86-P75+ de 150 MHz, 16 KB de caché L1, multiplicador 3x i FSB de 55 MT/s a 3,45 V, fent-ho el processador 80486 més potent jamai fabricat, del com a penes es varen comercialisar unitats sent un preciós objecte de colecció entre aficionats.

El successor del microprocessador Intel 80486 és l'Intel Pentium.

Variants de l'i486

Intel 80486-SX / 33 MHz.

Erro al crear miniatura:

Arquitectura del 486DX2.

Hi ha vàries variants del disseny bàsic de l'i486, entre les que es troben:

Intel 80486-DX - la versió modele, en les característiques indicades anteriorment.
Intel 80486-SX - un i486DX en l'unitat de menge flotant deshabilitada per defecte de fabricació (més vesprada seria deshabilitada encara sense defecte per a cobrir la creixent demanda de models SX).
Intel 80486-DX2 - un i486DX que internament funciona al doble de la velocitat suministrada pel rellonge extern, a la que funcionen el restant de dispositius del sistema.
Intel 80486-SX2 - un i486SX que funciona internament al doble de la velocitat del rellonge.
Intel 80486-SL - un i486DX en una unitat d'aforro d'energia.
Intel 80486-SL-NM - un i486SX en una unitat d'aforro d'energia.
Intel 80486DX4 - com un i486DX2 pero triplicant la velocitat interna.
Intel 80487 o 80487-SX - una versió de l'i486DX dissenyat per a ser usat com a unitat de menge flotant de l'i486SX. L'i487 s'instala en el zócalo de coprocessador que es troba a l'efecte en les plaques base per a i486SX. el qual era un 486DX complet que inhabilitava el 486SX
Intel 80486 OverDrive (486SX, 486SX2, 486DX2 o 486DX4) - variacions dels models anteriors dissenyats com a processadors d'actualisació, que tenen un voltage diferent. Normalment estaven dissenyats per a ser amprats en plaques base que no soportaven el microprocessador equivalent de forma directa.

Duplicació i triplicación de rellonge

Per a no exigir major velocitat a les plaques base, Intel va introduir la duplicació (i més vesprada la triplicación) de freqüència rellonge dins de l'integrat. Mentres el motherboard i les seues comunicacions en el microprocessador a través dels seus pines es realisava a la freqüència del rellonge, les operacions internes del microprocessador es realisaven al doble (o al triple) de velocitat. D'esta manera els blocs de còdic carregats en la memòria caché interna alcançaven un rendiment molt major, que baixava a la mitat (o a un terç) quan accedia a la memòria RAM.

Intel va designar en el sufix «2» als microprocessadors que ampraven duplicació de freqüència de rellonge. La freqüència indicada en el microprocessador corresponia a la freqüència ya duplicada. Per eixemple, el 80486 DX2 de 66 MHz tenia un rellonge de 33 MHz en el motherboard. El públic no informat va acceptar el sufix «2» com un signe de superioritat, i es va generalisar la creència de que un 486 de 66 MHz duplicava a 132 MHz. De manera aparentment contradictòria, la majoria dels test de velocitat mostraven que una PC en un microprocessador de 40 MHz (sense duplicació de velocitat) era més ràpit que un de 50 MHz (25 MHz en duplicació de velocitat).

D'una manera sorprenent, Intel va designar en el sufix «4» en lloc de «3» als microprocessadors que ampraven triplicación de freqüència de rellonge, lo que feya al públic no informat sobrestimar la capacitat d'estos microprocessadors. D'esta manera, un 486 de 100 MHz tenia una freqüència de rellonge de 33 MHz, i la freqüència triplicada aplegava a 99 MHz.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Intel 80486» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.