Insonorizar un recint supon aïllar-ho acústicament de l'exterior, lo que implica una doble direcció:

  1. Evitar que el sò que produïm ixca a l'exterior (evitar la contaminació acústica)
  2. Evitar que el soroll exterior penetre i distorsione el sò de la sala.[1]
Una cámara anecoica, utilisada per a absorbir sò.

És interessant tindre en conte que si es reduïx el nivell de soroll en un ambient, també es reduïx en els ambients veïns, encara que no millore l'aïllament en sí.

A l'hora d'insonorizar, cal diferenciar entre aïllament acústic i acondicionament acústic per a utilisar els materials i tècniques adequats en cada cas:

  • L'aïllament acústic permet proporcionar una protecció al recint contra la penetració del soroll.
  • En canvi, el acondicionament acústic lo que pretén és millorar la pròpia acústica del recint, controlant paràmetros com la naturalea i número de les reflexions sonores, resonàncies modals, el temps de reverberació, etc.

Alguna cosa fonamental és sempre tindre en conte el tipo de superfícies a aïllar. Una superfície important per a tindre un bon aïllament són les parets. Per a Insonorizar una paret tenim que centrar-nos en els seus punts dèbils, buits, obertures... que són els llocs pels que majorment es propaga el sò. Els buits típics d'una paret són finestres i portes, aixina com els seus marcs. Per això és tan important que estos buits queden perfectament sagellats.

Els elements que més s'utilisen per a insonorizar els ambients són: la llana de vidre o corcho.

Ademés d'eliminar o amortiguar les ones sonores, la insonorisació transforma el sò en calor.


Referències