Incendi del Chiado
El incendi del Chiado es va iniciar el 25 d'agost de 1988 en els Almagasens Grandella, junt a la Rua do Carmo en el barri del Chiado en Lisboa.[1][2]
El fòc, que va escomençar entorn a les cinc de la matinada,[3] es va estendre ràpidament, alcançant a gran part dels edificis compresos entre les calles do Ouro, do Carmo, Garrett, Sacrament, Ivens i Nova d'Almada.[4] La dificultat dels bombers per a intervindre, pel mobiliari urbà que impedia el pas dels camions i la estrechez d'alguns carrers, va permetre que les flames s'expandiren en suma facilitat d'uns edificis a uns atres.[4][3] Ademés de les tendes i de les oficines, varen quedar destruïts numerosos edificis del XVIII del periodo pombalino.
Despuix de l'incendi
Despuix de l'incendi, els bombers varen permanéixer en la zona durant més de dos mesos removent enrunes. Durant eixe periodo, 58 dies despuix de l'inici, es va trobar entre les ruïnes el cadàver d'un electriciste jubilat de 70 anys. Una atra de les víctimes mortals va ser Joaquim Ramos, un bomber de 31 anys que va fallir en ser alcançat per una llengua de fòc que li va produir cremades en el 85% del cos.[5] Va haver, ademés, 42 ferits i prop d'huit hectàrees de comerços, oficines i vivendes destruïts, i un total de 18 edificis afectats.[6]
Reconstrucció
El proyecte de reconstrucció, que va preservar moltes de les fronteres originals, a partir del "Pla detallat per a la recuperació de la zona sinistrada del Chiado", va ser dirigit per l'arquitecte portugués Álvaro Siza Vieira.[7][8] Inicialment es varen consolidar de forma provisional les fronteres i les parets interiors que eren susceptibles de conservar-se, per a continuar en el derrocament total d'aquells elements irrecuperables. En fases posteriors es varen reconstruir els restants conservats i es varen alçar noves fronteres mantenint les característiques arquitectòniques originals, reinterpretant els espais interiors destruïts i diversificando els seus usos.[8]
Referències
- ↑ «[1]», El País. Consultat el 14 d'abril de 2021 (en espanyol). «incendi que des de la matinada d'ahir fins al començ de la vesprada va destruir una part important del centre històric de Lisboa, entre la cridada Baixa Pombalina i el Chiado, cor de la Lisboa romàntica i de principis del sigle, la que varen immortalisar escritors com Fernando Pessoa.»
- ↑ «Incêndio do Chiado foi há 30 anos. Dona catàstrofe à redenção inesperada» (en portugués). Públic. Consultat el 14 d'abril de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 «Um fogo no coração de Lisboa. O incêndio do Chiado foi há 30 anos» (en portugués). RTP Notícias. Consultat el 14 d'abril de 2021. «O primeiro alarme é dau às 5h19 i, nas hores seguintes, o fogo chega aos Armazéns do Chiado, numa tràgica marcha vaig nugar novos edifícios, chegando ao edifício Eduardo Martins, do outro costat dona rua, perto dones 7h00.»
- ↑ 4,0 4,1 «[2]», El País. Consultat el 14 d'abril de 2021 (en espanyol).
- ↑ «25 d'agost de 1988. O dia em que ficaram só as parets do velho Chiado» (en portugués). Diário de Notícias. Consultat el 25 d'abril de 2022.
- ↑ «[3]», ABC. Consultat el 14 d'abril de 2021.
- ↑ «[4]», El País. Consultat el 14 d'abril de 2021.
- ↑ 8,0 8,1 «El Chiado. Una cuidadosa recuperació».Revista Urbanisme (Fundació COAM).(26)
- 36-47.Consultat el 14 d'abril de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incendio del Chiado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.