Illa Sado
L'illa Sado () és una chicoteta illa costera de Japó que es troba en aigües del mar de Japó front a la costa occidental de la gran illa d'Honshū, de la que la separa l'estret de Sado. Administrativamente pertany a la regió de Chubu de la prefectura de Niigata. Des de 2004 la ciutat ha compost també tota l'illa, encara que no tots els 855,26 km² de la seua àrea total estan urbanisats. Sado, per superfície, és la sexta illa més gran del país despuix de l'illa de Okinawa, i excloent els territoris del Nort.

L'illa es compon de dos cadenes montanyoses paraleles que recorren aproximadament del suroest al noreste, i que inclouen una planura central. La de Gosat (大 佐渡), en el nort, és llaugerament més alta, en picos com el mont Kinpoku (金 北山), el punt més alt de l'illa, en 1.172 m, ademés d'incloure el mont Myōken i el mont Donden. Kosado (小 佐渡) està en el sur, front a la costa de Honshu. El punt més alt en Kosado és Ōjiyama (大地 山) en 645 m.
La planura en el mig es diu Kuninaka (国 中) i és la zona més poblada. La planura de Kuninaka obri en la seua part oriental en la baïa de Ryotsu (両 津 湾), i en el seu costat occidental en la Baïa de la mà (真 野 湾), a on el riu més llarc, Kokufugawa (国 府 川), aplega fins a al mar.
L'illa té una forma simètrica. El Llac Kamo (加 茂 湖), en el costat oriental de Kuninaka, és d'aigua salada, i és un lloc cada volta més accessible per a les ostres.
Patrimoni agrícola mundial
El paisage de l'illa de Sado és un ric mosaic de varis sistemes soci-ecològics que comprenen boscs secundaris, plantacions, praderies, camps d'arròs, chapulls, canals de rec i embassaments. Els que seguixen les dos cadenes montanyoses formen lo que es coneix com satoyama, i els que estan prop de la mar, que comprenen ademés les vores, els tallats i les planures mareales que es cobrixen d'algues i plantes marines, es denominen satoumi.[1]
Els paisages satoyama i satoumi de l'illa inclouen cultius d'arròs, judeues, verdures, creïlles, soba, frutales i arrossars en combinació en ganaderia, plantes selvades i foncs en els boscs. l'arròs, el bou i els caquis estan entre els millors de Japó.
El satoyama de Sado és l'últim hàbitat natural del ibis crestado japonés, que s'alimenta en els camps d'arròs i anida en els arbres alts. Esta au s'ha beneficiat de l'extensió dels camps d'arròs als tossals més alts durant l'era Edo (1603-1886), per les necessitats alimentàries, encara que esta pràctica es coneix des del periodo Yayoi, fa 1700 anys.
La necessitat de conservar l'existència del ibis en els camps d'arròs, en contraposició en les necessitats de l'agricultura moderna, que prima l'us de composts químics, ha fet que l'illa es considere part dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) en l'epígraf de "satoyama i satoumi en l'illa de Sado en harmonia en el ibis crestado japonés".[2]
Vore també
Enllaços externs
- Bornoff, Nicholas. (2005). National Geographic Traveler Japan, p. 193.
- Bornoff, Nicholas (2005). National Geographic Traveler Japan. 2nd ed. Washington, D.C.: National Geographic Society. ISBN 0-7922-3894-X. OCLC 60860593.
Referències
- ↑ «Sado's satoyama in harmony with Japanese crested ibis». Globally Important Agricultural Heritage Systems (GIAHS) Initiative. FAO. Consultat el 23 de giner de 2017.
- ↑ «Sado's satoyama in harmony with Japanese crested ibis». Plataforma de coneiximents sobre agricultura familiar. FAO. Consultat el 23 de giner de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Sado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.