ICAN-II
ICAN-II va ser una proposta de nau interplanetaria tripulada que utilisava el motor de microfisió catalizada per antimatèria (ACMF) com a principal forma de propulsió. La nau va ser dissenyada en l'Universitat Estatal de Pennsilvània en la década de 1990 com una forma de realisar una missió tripulada a Mart. El motor ACMF propost només necessitaria 140 nanogramos d'antiprotones junt en les fonts tradicionals de combustible fisionable per a permetre un temps de trànsit a Mart de 30 dies. Es tracta d'una millora considerable sobre moltes atres formes de propulsió que poden utilisar-se per a missions interplanetarias, per l'elevada relació espente-pes i impuls específic dels combustibles nuclears. Alguns dels inconvenients del disseny són els riscs de radiació inherents a la propulsió nuclear de polsos, aixina com la llimitada disponibilitat dels antiprotones utilisats per a inicializar la reacció de fissió nuclear. Inclús la chicoteta cantitat requerida pel motor ACMF equival a la producció total d'antimatèria en les instalacions CERN i Fermilab durant molts anys, encara que estes creen antimatèria només com a subproducte dels experiments de física, no com a objectiu. El ICAN-II és similar al disseny del Proyecte Orión propost per Stanislaw Ulam a finals de la década de 1950. El Orión estava destinat a ser utilisat per a enviar sers humans a Mart i Venus en 1968. El ICAN-II també utilisa, en cert modo, "bombes" nuclears d'espente. No obstant, en lloc de bombes de fissió normals com les que utilisaria l'Orión, el ICAN-II utilisa lo que són, essencialment, moltes bombes de hidrogen diminutes, activades per una corrent de antiprotones. Les preocupacions ecològiques provablement requeririen que el ICAN-II es ensamblara en l'espai.[1]
La radiació del motor ACMF de el ICAN-II serà interceptada per una coraza de carbur de silici de 4 metros de ràdio. Ademés, 1,2 metros de hidrur de liti protegiran els anells de combustible dels neutrons d'alta energia que s'expulsen de les explosions nuclears, i 2,2 metros de blindage protegiran els mòduls de la tripulació. La nau espacial tindria una massa total de 625 tonellades mètriques, en 82 tonellades mètriques adicionals disponibles per a la càrrega útil. Açò és més que suficient per a transportar un mòdul d'aterrisage en Mart i vehículs d'exploració.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «ICAN-II» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.