AIMStar
AIMStar va ser una proposta de nau de propulsió nuclear catalizada per antimatèria que utilisa núvols d'antiprotones per a iniciar la fissió i la fusió dins de les pastilles de combustible. Una tovera magnètica obté la força motriu de les explosions resultants. El disseny va ser estudiat durant els anys 90 per l'Universitat Estatal de Pennsilvània. La nau va ser dissenyada per a alcançar una distància de l'orde de 10.000 UA des del Sol, en un temps de viage de 50 anys, i una velocitat de desplaçament d'aproximadament 960 km/s despuix de la fase d'impuls (aproximadament 1/300 de la velocitat de la llum). La sonda podria estudiar el mig interestelar i aplegar a Alfa Centauri.[1] El proyecte requeriria més antimatèria de la que som capaces de produir. Ademés, cal superar alguns obstàculs tècnics ans que siga factible.[2]
Vore també
- ICAN-II - Un concepte similar que usos menys antimatèria pero més propulsor de fissió
- Propulsió de pols nuclear
Referències
- ↑ Lewis, Raymond A. «AIMStar: Antimatter Initiated Microfusion For Pre-cursor Interstellar Missions». Archivat des d'el original, el 2014-06-16.
- ↑ Antimatter Production for Near-term Propulsion Applications «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2007-03-06. Consultat el 2013-05-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «AIMStar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.