El «hortus conclusus» (frase que en llatí significa "hort tancat") és un tema pictòric d'art cristià en general, originat en els manuscrits allumenats i recollit despuix per la pintura flamenca, en el trànsit del Gòtic i el Renaixença.[1]

Hortus conclusus
Representació de la verge de l'humiltat en el hortus conclusus, pintada per un seguidor de Robert Campin, conservada en el Museu Paul Getty.

El hort tancat o jardí recoleto o privat és l'espai ocupat per María i el seu fill, un jardí tancada, paradisíaco, en plena floració, i pot relacionar-se iconogràficament en atres tipologies de les madonnas,[2] com la verge de l'humiltat o el descans en la fugida a Egipte,[3] en l'identitat d'escenaris, o en representacions de la vida de la verge com l'Anunciació, la madonna lactans, la Verge de les Roses, etc.

Mestre de l'Alt Rin, La Verge en el Jardí del Paraís en els sants, c. 1410.
Martin Schongauer, 1473, Madonna en jardí de roses.

El «hortus conclusus», com símbol de la virginitat de María, s'inspira, principalment, en un passage del Cantar dels Cantars, IV, 12: "Hortus conclusus soror pixa sponsa hortus conclusus fons signatus" / "Hort tancat eres, germana meua, esposa, jardí tancat, font amagada". En l'obra dels iluminadores en els còdexos, salteri i manuscrits, el «hortus conclusus» (en l'iconografia tradicional del jardí simbòlic),[4] podria associar-se en l'hort dels monasteris del Medioevo.[lower-alpha 1]

Notes

  1. ↑ El concepte de "hortus conclusus" es va usar per al pabelló del Serpentine Gallery en el 2011, un espai contemplativo, un jardí dins d'un jardí. Dissenyat per l'arquitecte suís Peter Zumthor i el jardí creat per Piet Oudolf, el pabelló és un espai aïllat del soroll i el tràfic de Londres.

Referències

  1. ↑ Gòtic, 2006, pp. 14-25.
  2. ↑ Trens, 1946.
  3. ↑ Blaya Estrada, Nuria. «La verge de humiltat. Orige i significat» (en es). Universitat de Valéncia (pdf). Consultat el 21 de juliol de 2018.
  4. ↑ Cirlot, 1991, p. 258.

Bibliografia

  • Cirlot, Juan-Eduardo (1991). Diccionari de Símbols, Barcelona: Editorial Llabor, p. 258. ISBN 9788433535047.
  • (2006) Ingo F. Walther (ed.). Gòtic, Editorial Taschen. ISBN 9783822852941.
  • Trens, Manuel (1946). María. Iconografia de la Verge en l'art espanyol (en es), Madrit: Plus-Ultra.