Hibiscus

L'Hibiscus és una planta originaria de les regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals del món. En este gènero hi ha tantes plantes anuals com perennes, i tants arbusts com arbres.

TaxonomiaEditar

El gènero va ser descrit per Linneo i publicat en Species *Plantarum 2: 693, en l'any 1753. L'espècie tipo és Hibiscus syriacus.

DescripcióEditar

Les fulles són de disposició alternada, simples, ovales, llanceolades a sovint serrades en el marge.

Les flors solen ser solitàries (en algunes espècies sorgixen en panícules, arracades o corimbes), de forma de campana o trompeta, grosses i vistoses, en cinc pétals (o més en les varietats dobles) de gran tamany (més de 15 cm de diàmetro),​ en colors variats depenent de l'espècie, seent les més freqüents les roges i roses.

Els seus estams s'agrupen en una columna estaminal sobre l'estil, característica de les malvácees. El frut és una càpsula que conté vàries llavors en cada lóculo.

DistribucióEditar

El gènero es distribuïx per les zones templades, subtropicals i tropicals de tot lo món, en un orige centrat principalment en el surest d'Àsia.

UsosEditar

Moltes espècies es cultiven com a ornamentals per les seues cridaneres flors, com Hibiscus rosa-sinensis o H. syriacus.

H. cannabinus, coneguda com kenaf, s'usa per a fer paper i atres espècies per a obtindre fibra vegetal.

H. sabdariffa s'usa com a verdura i per a elaborar infusions d'herbes i melades (en especial en el Carip). En algunes zones de Llatinoamèrica és prou popular la beguda coneguda com a "aigua de Jamaica", elaborada a partir del cáliç d'esta espècie.​ De la mateixa forma, es pot usar com a aigua calenta, fent "té de hibiscus" o "té de flor de Jamaica". En Egipte i Sudan s'utilisen els pétals per a fer una infusió nomenada carcadé.

Galeria fotogràficaEditar

Diferents tipos d'Hibiscus:

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Fryxell, P. A. 1992. Malvaceae. Fl. Veracruz 68: 1–255
  • Lawton, Barbara Perry (2004). Hibiscus: Hardy and Tropical Plants for the Garden
  • Molina R., A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118
  • Standley, P. C. & J. A. Steyermark 1949. Malvaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - P art VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 324–386
  • Stevens, W. D., C. Ulloa U., A. Pool & O. M. Montiel 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666

Enllaços externsEditar

Commons