Herodes I Agripa
Herodes I Agripa, a qui Flavi Josep cita com a Agripa el Gran, fon fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el gran, naixcut cap a l'any 10 a. C.
A la mort de son yayo va anar a Roma a on es va educar en el futur emperador Claudi, i en Drus, fill de l'emperador Tiberi. Es va gastar el seu patrimoni en festes per als seus amics i dispendis extraordinaris, i es va endeutar tant que va tindre de fugir de Roma i se’n va anar a Palestina, a on va viure en la fortalea de Malatha en Idumea. La seua dòna Cipros va mediar en sa germana Herodies (dòna d'Herodes Antipes), va poder anar a viure a Tiberíades a on va rebre el ranc d'edil de la ciutat, en un sou modest. Pero enfrontat pronte a la seua cunyada, va fugir a territori del governador (procònsol) de Síria, Flac.
Poc de temps més tart, son germà Aristòbul va revelar que Herodes havia acceptat un soborn de Damasc per a influir en Flac i va tindre que fugir atra volta. Fon detingut quan estava a bort d'un barco en direcció a Itàlia, acusat del robatori d'una cantitat del tesor del César pero va poder fugir i arribar a Aleixandria a on la seua dòna va conseguir obtindre diners d'Alexandre l'alabarca. En acabant va agarrar un barco i va desembarcar en Puteoli. Fon ben rebut per Tiberi que li va encarregar la formació del seu net (de nom també Tiberi). Seguidament fon molt amic de Calígula i un dia va expressar el desig de que este ascendira pronte al tro i eixes paraules foren transmeses a Tiberi per Eutic, llibert d'Herodes, i li varen costar la presó, de la que fon lliberat al pujar al tro Calígula (37) que el va acollir en una cadena d'or igual que la de ferro que havia portat en la presó, i li va donar les tetrarquies de Lisànies (l'Abilene) i de Filip (Batanea, Traconítida i Auranítida, que fon regida per Filip fins a la seua mort en l'any 34 i fon coneguda com a Bashan, sent part de la província de Síria des de l'any 34 al 38). En l'any 38 va prendre possessió dels seus dominis als que poc despuix, el mateix any 38, es varen unir els territoris d'Herodes Antipes (Galilea i Perea) quan este fon depost per l'emperador acusat de conspirar en els parts. Quan Calígula va voler posar la seua estàtua en el temple de Jerusalem, Herodes, arriscant la vida, va demanar a l'emperador que no ho fera si no es volia enfrontar a una revolta.
A la mort de Calígula (41), Herodes va ajudar a Claudi a ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li Judea, Samària i el Líban, i els seus dominis foren llavors més grans que els d'Herodes el gran. També fon nomenat cònsol. Herodes va demanar per a son germà Herodes Pòlio el chicotet regne de Calcis, que li fon concedit. A l'atre germà Aristòbul li va donar la mà de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem a on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d'or que li havia regalat Calígula. El seu govern fon molt popular entre els judeus. Va fer prou construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va escomençar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, pero Claudi li va demanar que no continuara avant. Els reis i caps locals veïns el visitaven i el reconeixien. En l'any 43 Herodes es va reunir en molts reis: el seu germà Herodes de Calcis, Antíoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis de l'Armènia Menor, Polemó II del Pont i Cilícia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al al front d'un moviment mundial. Pero no va estar a temps puix que va morir a l'any següent (44) en Cesarea, despuix de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir son fill Herodes II Agripa.
De la seua dòna Cipros va tindre al seu successor Herodes II Agripa i tres filles, Berenice (dòna d'Herodes Pòlio de Calcis, que en acabant es va emparellar en son germà Herodes II Agripa i més tart en Polemó II rei de Cilícia), Mariamna i Drusila (dòna de Fèlix, procurador de Judea l'any 52).
ReferènciesEditar
- La muerte de Herodes Agripa
- Mason, Charles Peter (1867), «Agrippa, Herodes I», en Smith, William, ed., Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology 1, Boston: Little, Brown and Company, pp. 77-78
BibliografiaEditar
- Vidal, César (2005). «Capítulo II. El contexto histórico (II). Bajo Calígula, Claudio y Herodes». El documento Q. Editorial Planeta. p. 35. ISBN 84-08-06326-X