Archiu:Bunkyo-tokyo-japan-hanami-april2015.ogv Hanami (花見 lit. "vore flors"?) és la tradició japonesa d'observar la bellea de les flors, que florixen els cerezos i en el que els japonesos acodixen en massa a parcs i jardins a contemplar les seues flors (sakura).

Hanami
Hanami Bentō Hiroshige

De finals de febrer a principis de maig, els cerezos florixen per tot Japó, de sur a nort concorde als distints climes existents en les diverses regions, i depenent de la variació del clima en cada temporada o any. Els primers cerezos de l'any florixen en les illes d'Okinawa a finals de febrer o a principis de març (la regió més meridional) i els últims en l'illa d'Hokkaidō aproximadament l'última semana d'abril o principis de maig (la regió més septentrional). Esta és la temporada habitual, pero es deu tindre present que la floració pot escomençar inclús en el més de giner en el sur.[1]

El pronòstic de floriment (sakurazensen (桜前線?)) és anunciat cada any per l'oficina de meteorologia. En esta celebració, la gent es dirigix als parcs a contemplar els cerezos en flor, i habitualment realisant un pícnic, en la família o en l'empresa (és habitual vore empleats d'empreses guardant els millors llocs baix dels cerezos en dies d'antelació). El hanami contínua en la nit i és cridat yozakura (夜桜 cerezos de nit ?).

Toyō Itō, famós arquitecte japonés, recordava este fet de la seua infància catalogant com la forma més bella i senzilla de fer arquitectura, a través dels grans manteles a l'ombra dels cerezos.

Llocs tradicionals del hanami

 
Minamoto no Yoshitsune (arrere) i Saitō Musashibō Benkei (al front), contemplant les flors de cerezo. Obra de Tsukioka Yoshitoshi, de la série Els valents guerrers de Yoshitoshi, N.º 15, 1885.

Alguns llocs populars del hanami són:[2]

En Tòquio:

En Fukui:

En Kyoto:

En Osaka:

En Nara:

En Yoshino (Prefectura de Nara):

En Himeji:

En Tsuyama (Prefectura de Okayama):

En Hokkaidō

En Okinawa

Controvèrsia

En l'any 2011, despuix d'el terremot i el tsunami de l'11 de març, que va deixar casi 30 000 morts i desapareguts, el per llavors governador de Tòquio, Shintarō Ishihara, va solicitar a la població que suspenguera la celebració d'este festival i mostrara la seua solidaritat en Tohoku,[3] lo que va provocar un intens debat en Japó sobre si devia celebrar-se o no el hanami eixe any.[4]

Referències

  1. ↑ «Els cerezos en flor: ¿Quàn vore'ls? 桜の見頃はいつ?». Japan Rail Pass (29 de març de 2018). Consultat el 6 d'abril de 2018.
  2. ↑ «¿Quàn i on practicar el 'hanami' en Japó?». Condé Nast Traveler, Elena Martín (14 de març de 2018). Consultat el 6 d'abril de 2018.
  3. ↑ «Japó: De país donant a receptor d'ajuda». IPS: Inter Press Service (13 d'abril de 2011). Consultat el 7 de febrer de 2015.
  4. ↑ «Tradicions de Japó: Hanami unes de les millors tradicions en el més del cerezo». Japó Total (1 de maig de 2011). Archivat des de l'original, el 7 de febrer de 2015. Consultat el 7 de febrer de 2015.