El hòquei[1] (rarament adaptat com jóquey)[2] és una família de deports originada en Anglaterra a mitan del sigle XVIII en la qual dos equips competixen per a dur una pilota d'un material dur (plàstic) o un disc de corcho a la porteria contrària per a anotar punts en l'ajuda d'un bastó llarc cridat "pal de hockey" (stick en anglés, bâton en francés).

Bola i pal de hockey.


Les modalitats de el hockey

Les modalitats més esteses de hockey són les següents:


Hockey sobre herba

Artícul principal → Hockey sobre herba.
 
Hockey sobre herba

Este deport es juga sobre herba natural o artificial, en un stick (pal), el qual posseïx una cara plana i una curva, en una bola feta de etilé (Plàstic massiç). Existixen vàries targetes de sanció: la verda, la groga i la roja. La verda sol utilisar-se principalment com una advertència i atenint-se a les noves regles de la Federació Internacional d'Hockey (FIH) comporta dos minuts d'expulsió. La groga obliga al jugador amonestat a eixir del camp de joc per un temps determinat per l'àrbit que ho sancione, que pot ser com a mínim cinc minuts. Este jugador, mentres estiga amonestat, no pot parlar-los als àrbits ni als demés jugadors. La targeta groga s'utilisa quan un jugador que ya tinguera vert reiterara la comissió de la falta que li va causar la seua primera amonestació, o be, quan, no tenint-la, cometera una falta greu, pero no lo suficient com per a meréixer una targeta roja, la qual ho expulsaria.

El camp té un llarc de 91,40 metros i un ample de 55 metros. El llarc del camp està dividit en quatre quartos. En les zones extrem es troben les àrees de cada equip, que tenen forma de semicírcul en un radi de 14,63 metros. Ademés existix una zona marcada en una llínea discontínua a 5 metros fora de l'àrea. Quan existix una falta en atac en esta zona, tots els jugadors tant atacants com a defensors deuen ubicar-se a a lo manco cinc metros de la zona d'eixecució de la falta. Fòra d'esta zona solament l'equip defensor deurà ubicar-se a a lo manco 5 metros de distància. Les faltes intencionals dins de l'àrea i les faltes que eviten directament un gol, seran sancionades en un penal. Les faltes dins de l'àrea no intencionals i les faltes intencionals dins de la zona de 23 metros seran sancionades en un corner curt. En esta jugada participen cinc jugadors de l'equipe defensor, i els jugadors necessaris de l'equip oponent.

Mentres que la cara plana del pal s'utilisa per a poder detindre, passar i colpejar la bola, l'utilisació de la cara curva del pal està prohibida. El pal es du en la mà esquerra en l'extrem, i la mà dreta en el mig (per a sostindre el pal). La seua tàctica s'assembla a la del fútbol. Per a que un gol siga vàlit un davanter deu colpejar la bola dins de l'àrea (semicírcul).

La duració del partit és de quatre quartos de 15 minuts en 2 minuts de descans. Salve entre 2el 2do i 3er quart són 5 minuts, controlats per conte arrere, de modo que quan anara necessari, es pot detindre. Ademés, en el hockey sobre herba es poden realisar tants canvis de jugadors com siguen necessaris, podent un mateix jugador eixir i reingresar. Per una atra part, el penal i el corner curt o penalty corner són les úniques jugades que no es detenen quan conclou el temps de joc. És dir, encara en el temps complit, el partit no termina fins que no s'efectue el tir de penal, o si fora un corner curt, fins que hi haja gol, la bola ixca de les cinc yardes que rodegen l'àrea o es produïxca un nou còrner curt (que es deurà jugar a iguals condicions que l'anterior). Els jugadors que no realisen el traga deuen mantindre's cinc yardes per davant o per darrere de la bola, i el que realisa el traga no pot tocar dos voltes seguides la pilota.

El hockey sobre herba és una disciplina olímpica. Actualment el campeó mundial en varons és Alemània, qui també és primer en el rànquing mundial de països, i el campeó olímpic de Riu 2016 és Argentina, aplegant per primera volta a una final, guanyant-li la semifinal a Alemània 5 2 i la final a Bèlgica 4 2, mentres que en la versió femenina, les campeones olímpiques són les angleses i les campeones mundials Les Lleones Selecció Femenina de Hockey sobre herba d'Argentina.

Ademés en el hockey d'herba hi ha diferents tipos de sticks (pals de hockey), que uns són més amples que uns atres depenent de la preferència del jugador i sempre atenint-se al reglament de sticks. Hi ha 2 varietats de "pilotes". Esta el puck que és un disc de corcho (casi sempre és negre) i una pilota en forats que eixa és per a principiantes que encara no saben jugar.


Hockey sobre gèl

Artícul principal → Hockey sobre gèl.
Erro al crear miniatura:
Hockey sobre gèl
 
Un porter (goalie, gardien) tracta d'efectuar una parada.

Jugat sobre dit terreny en un disc de caucho dur (puck en anglés i rondelle en francés) en l'ajuda de patins en cuchilles per al gèl.

Els jugadors poden controlar el disc usant un bastó llarc en una làmina curvada en un extrem (cridat pal de hockey o stick en anglés, bâton en francés), conseguint colpejar el disc en el peu, salve per a ficar gol. Si el disc està en l'aire, els jugadors poden tocar el disc en la mà oberta per a situar-la en el sol.

Normalment es juga en un porter i cinc jugadors de camp: dos defensors (defense, défenseur), dos ales (right wing, allier droit i left wing, allier gauche), i un central (center, centre). El porter utilisa equip protector especial i es coloca front a la ret, permetent immovilisar el disc en les seues mans, bastó, o el cos.

Donada l'intensitat d'este deport, es permeten la substitució de jugadors contínuament durant el joc. En ser un deport de molt contacte físic, a on se succeïxen els chocs entre jugadors (hits o body checks en anglés, coup o mise en échec en francés), s'ha guanyat la reputació de violent entre el públic en general. Les baralles (fightings en anglés, bagarre en francés) no estan permeses pero quan succeïxen els àrbits les detindran quan tinguen l'oportunitat, en terminar la baralla els àrbits decidixen les sancions degudes per a cada jugador que va participar en la baralla; ya havia establits en Canadà varis equips o clubs i lligues. Es creu que este deport es va jugar per primera volta en Estats Units en 1893. Al començament del sigle XX el joc s'havia estés a Europa. Hui l'Hockey sobre gèl es pràctica en més de 30 països, sobretot en Estats Units, Escandinavia i l'antiga URSS. És el deport nacional de Canadà.

Joc ple d'accions de gran durea, el hockey sobre gèl està considerat com un dels deports més ràpits. Es juga sobre gèl natural o artificial en una pista en unes dimensions estàndar de 61 m per 25,5 m en els ànguls arrematats. La pista est á rodejada per una tanca d'uns 1,22 m d'alt. Dos porteries d'1,22 m d'alt per 1,83 m d'ample estan situades en els extrems de la pista a no més de 4,57 m dels llímits de la mateixa. La zona de joc està dividida per dos llínees blaves en tres àrees iguals. Una llínea roja dividix la pista per la mitat. La zona més propenca a la porteria d'un equip és la zona de defensa, la zona central es diu zona neutral i la zona més alluntada de la porteria és la zona d'atac. La pista té cinc círculs d'enfrontament, cada u en un radi de 4,6 m, un en el centre i dos en cada zona de defensa cada partit està dividit en tres periodos de 20 minuts cada u.


Hockey sobre patins

Artícul principal → Hockey sobre patins.
 
Partit d'hockey.

El hockey sobre patins o hockey patí és un deport que es disputa entre dos equips de cinc jugadors (quatre jugadors de pista i un porter), en dos porteries, en una pista tancada per una tanca en els cantons redonejats o en forma de pico. Els jugadors duen patins de quatre rodes en un fre (paraleles) i utilisen una chueca o stick o pal de fusta en forma curva per a conduir una pilota de caucho en corcho comprimit.

Actualment, la Selecció d'Hockey patines d'Espanya està considerada la millor del món, havent guanyat 17 campeonats del món en esta modalitat.[3]

La persona a la que se sol assignar la creació de el hockey sobre patins a finals del sigle XIX en Anglaterra és el nortamericà Edward Crawford, que va introduir una adaptació del hockey sobre gèl que podia jugar-se sobre un sol de fusta cridat "parquet" o sobre asfalt.[4][5]

En 1924 es va crear la Federació Internacional de Patinage, que regula tant este deport com el patinage artístic, el patinage de velocitat i el hockey en llínea. Els països fundadors varen ser Anglaterra, Suïssa, Alemània i França. El primer campeonat mundial es va realisar en 1926.

Si be a fins del sigle XIX ya s'havia expandit la seua pràctica per casi tota Europa continental, en les primeres décades del sigle XX es va començar a practicar en Llatinoamèrica.[6]

En Espanya, el primer equip que es va federar, el 3 de setembre de 1936, va anar a la Federació C atalana de patinage, l'equip d'un menut poble al sur del Vallés Occidental, a Sardañola del Vallés (Barcelona), l'equip CH Cerdanyola.

És una disciplina dins de el hockey, la qual es juga en un camp de ciment ben llustrat i en patins. S'usa el tradicional pal de hockey per a dur la bola. Les sancions en forma de targeta són: blau i roig. La blava du una expulsió de dos minuts i mig, i una falta directa per a l'equip contrari; si en el temps d'expulsió del jugador l'equip contrari fica un gol, este es podrà incorporar al partit. La targeta roja comporta a l'equip a jugar el restant del partit en 3 jugadors, ya que són 4, més el porter; jugador que siga sancionat en esta targeta no podrà jugar el següent partit.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Real Academia Española (2005). «Jóquey». Consultat el 6 de mayo de 2010.
  3. ↑ «CAMPEONATO DO MUNDO - SÉNIORES». Archivat des de l'original, el 20 de mayo de 2011. Consultat el 10 de abril de 2011.
  4. ↑ Histoire du rink-hockey, 1991, p. 37
  5. ↑ Gallén, Carles (1991). «Evolució històrica de l'hoquei sobre patins» (en ca) pàgs. 77-84.
  6. ↑ Fortti, Antonio y Grieco, Alberto, Hockey sobre patines, La Grulla, Avellaneda (Bs. As.), 1998

Enllaços externs