Es diu gravitomagnetismo l'estudi dels efectes ocasionats per l'inducció gravitatoria, que és la gravetat produïda pel moviment del cos que crea el camp gravitatorio.

Diagrama sobre la confirmació del gravitomagnetismo per mig de Gravity Probe B.

En relativitat existix una equivalència entre la massa i l'energia. De la mateixa manera que la massa produïx gravetat, també l'energia la deu produir. En particular, l'energia cinètica o de moviment té massa i per tant gravetat. Per esta raó, la Terra a conseqüència de la seua moviment de rotació diària produïx una força gravitomagnética sobre cossos que es troben propencs.

Els efectes gravitomagnéticos són molt dèbils, ya que la constant que els caracterisa és G/c2, a on G és la constant de gravitació universal i c és la velocitat de la llum en el buit. Per açò es troben tantes dificultats per a idear experiments que detecten el gravitomagnetismo.

Existix un efecte paregut denominat gravitoelectricitat, que també és una inducció gravitatoria, pero al contrari del gravitomagnetismo que actua només sobre cossos en moviment, la gravitoelectricidad actua sobre tots els cossos, estiguen o no en moviment.

Equacions gravitomagnéticas

L'estudi de la gravetat correspon a la teoria general de la relativitat les equacions de la qual són molt complexes i difícils de resoldre dau el seu caràcter no llineal. No obstant, en l'immensa majoria de les situacions físiques el camp gravitatorio és molt dèbil i les equacions de la gravetat es poden simplificar considerablement. És més, és possible expressar les equacions de camp en dos vectores, cridats gravitoeléctrico i gravitomagnético, obtenint-se unes equacions molt semblades a les equacions de Maxwell del electromagnetisme.

Equacions del gravitoelectromagnetisme Equacions de l'electromagnetisme
∇⋅𝐄g=−4πGρg  ∇⋅𝐄=ρϵ0
∇⋅𝐁g=0  ∇⋅𝐁=0 
∇×𝐄g=−∂𝐁g∂t  ∇×𝐄=−∂𝐁∂t 
∇×𝐁g=−4πGc2𝐉g+1c2∂𝐄g∂t ∇×𝐁=1ϵ0c2𝐉+1c2∂𝐄∂t

a on:

La força d'orige gravitomagnético que actua sobre una partícula que du una velocitat o és semblada a la força de Lorentz de l'electromagnetisme:

𝐅=4 m𝐮×𝐁

Hi ha certa arbitrarietat en la definició dels camps gravitoelectromagnéticos (Ig i Bg) . En l'anterior taula s'ha seguit el criteri adequat per a conseguir que les equacions de camp gravitoelectromagnético tinguen el major semblat en les de camp electromagnètic. En esta elecció la força gravitomagnética apareix en un coeficient numèric del que està desprovisto la força de Lorentz.


La semblança entre les equacions del gravitoelectromagnetisme i les de Maxwell pot ser enganyós, i cal ser cautelosos en estendre esta similitut. Les equacions del gravitoelectromangetismo no són vàlides per a una variació general dels camps respecte al temps. Estes equacions només consideren part dels térmens gravitoeléctricos, per lo que no dona una completa descripció del moviment d'una partícula. En particular, de les anteriors equacions gravitoelectromagnéticas no es pot derivar la precesió d'Einstein del perihelio de Mercurio. Encara que la força gravitomagnética és idèntica a la magnètica (llevat un coeficient numèric), la força gravitoeléctrica no és la mateixa que la força elèctrica, ya que conté atres térmens dels que està desprovisto l'elèctrica.[1]

Detecció del gravitomagnetisme

S'han ideat numerosos experiments per a la detecció del gravitomagnetismo, trobant tots ells la dificultat derivada de la debilitat del fenomen. En la majoria dels experiments proposts es tracta de medir el camp gravitomagnético produït per la Terra en la seua rotació diària, com és el cas de l'experiment GP-B que pretén medir la precesió ocasinado pel gravitomagnetismo terrestre sobre giróscopos orbitando la Terra.[2]

Un atre experiment que s'està desenrollant, el denominat GP-C, consistix en detectar la llaugera diferència de temps que registrarien dos rellonges atòmics que viajarien en satèlits descrivint iguals òrbites al voltant de la Terra pero en sentits contraris.[3]

La llum interacciona en el gravitomagnetismo. Un fenomen d'este tipo és la llaugeríssima deflexió que experimenten els rajos lluminosos que passen per les rodalies d'un astre rotando, que s'afegiria al conegut efecte einsteniano produït per la gravetat estàtica.[4]

Un efecte que es deduïx de la teoria gravitomagnética és una interacció entre la rotació d'un astre i l'helicitat de la llum que viaja per les seues rodalies, a conseqüència es deurien detectar comportaments diferents segons el sentit de la polarisació de la llum (diferències de velocitat, deflexió i freqüència).[5]

Un experiment que sembla realisable per a la detecció del gravitomagnetismo, consistix en medir la rotació del pla de vibració d'una péndola ocasionada per l'acció de la gravetat produïda pel moviment de rotació terrestre. Per a evitar que este fenomen quede emmaixquerat per l'efecte Foucault, es deuria realisar en el pol sur (o en el nort), a on s'anula l'efecte clàssic, persistint el gravitomagnético.[6]


El gravitomagnetisme també afecta a les partícules elementals. En este sentit un experiment seria medir la diferència de pes d'una partícula en el camp gravitomagnético de la Terra que deu diferir segons el sentit del seu spin.[7]

La força gravitomagnética pot ser entesa com un dèbil destorbament que actua sobre els satèlits, entre els que s'inclouria la Lluna, i que originaria una modificació dels seus paràmetros orbitales.[8]

L'experiment de Michelson-Morley, l'efecte Sagnac o l'efecte Shapiro poden ser utilisats per a la detecció del gravitomagnetisme terrestre.[9][10][11]

Referències

  1. ↑ Segura González, Wenceslao (2013). Gravitoelectromagnetismo i principi de Mach, http://www.gravitoelectromagnetismo.blogspot.com: eWT Edicions, pp. 248. ISBN 978-86-616-3522-1.
  2. ↑ Schiff, L. I.(1960).«Motion of a gyroscope according to Einstein'theory of gravitation».Proceedings of the National Academy of Sciences Of the United States of America.46-1: 871-882.
  3. ↑ Mashhoon, B.(1998).«On measuring gravitomagnetism via spaceborne clocks: A gravitomagnetic cloks effect».
  4. ↑ Epstein, R.(1980).«Post-post-newtonian deflection of ligt by the Sun».Physical Review D.22: 2947-2949.
  5. ↑ Zel'dovich, Ya. B.(1965).«Analog ot the zeemann effect in the gravitational field of a rotanting star».Journal Experimental and Theoretical Physics Letters.1: 95-07.
  6. ↑ Pascual-Sánchez, J. F.(2002).«TELEPENSOUTH project: Measurement of the Earth gravitomagnetic field in a terrestrial laboratory».
  7. ↑ Mashhoon, Bahram(2000).«Gravitational couplings of instrinsic spin».Classical and Quàntum Gravity.(17-12): 2399-2409.
  8. ↑ Segura González, Wenceslao(2013).«Destorbament orbitales produïdes per inducció gravitatoria».Gravitoelectromagnetismo i principi de Mach.: 105-119.
  9. ↑ Tartaglia, Angelo(2002).«Angular momentum effects in Michelson-Morley type experiments».General Relativity and Gravitation.(34-9): 1371-1382.
  10. ↑ Tartaglia, A.(1998).«General relativistic correcctions to the Sagnac effect».
  11. ↑ Tartaglia, A.(2004).«Gravitomagnetic measurement of the angular momentum of celestial bodies».General Relativity and Gravity.(36): 293-301.