Granja de Sant Pedro és una localitat espanyola pertanyent al municipi de Monreal d'Ariza (província de Saragossa, Aragó).

Història

La zona de l'Alt Xaló en la que es troba Granja de Sant Pedro va estar habitada en época celtíbera, encara que sembla haver segut abandonada en favor de Monreal d'Ariza sobre el II.[1]

 
Iglésia de Granja de Sant Pedro

La zona va tornar a ser explotada despuix del XV[2] per part del monasteri de Santa María d'Horta, constant una població com a vila de Santa Isabel o Granja de Sant Pedro (pel patró de la localitat de Monreal).[3] Ademés d'instalacions agrícoles, el núcleu urbà construït junt a Monreal constava de cases per als agricultors i una iglésia,[3] aixina com múltiples infraestructures agropecuarias.[4] Els predios explotats des d'este núcleu per al monasteri s'estenien pels actuals térmens municipals de Monreal d'Ariza i Pozuel d'Ariza en Aragó, aixina com per Monteagudo de les Vicarías i Santa María d'Horta, en l'actual província de Soria.[5]

En la desamortisació de Méndizabal de 1836, la finca va passar a mans del marqués de Cerralbo i la marquesa de Vila-Horta.[6] El marqués de Cerralbo, notablement, va realisar en 1909 excavacions en el terme desenterrando ruïnes celtíberas sobre les que va publicar.[7] Consta en el periodo que el caseriu es mantenia habitat, sent per eixemple atés per un mege des de la província de Guadalajara.[8] Consten igualment vàries compravendes de les propietats abans de la guerra civil.[9]

Durant les décades de 1940-1950 va ser usat com a poble de colonisació per a assentar agricultors de localitats veïnes, aplegant a superar el centenar d'habitants.[3] Posteriorment, va sentir el despoblació com atres localitats agrícoles durant el desenrollisme, perdent població fins a quedar reduït a un chicotet núcleu. En l'actualitat és ubicació d'una granja escola[3] i d'un alberc turístics.

Demografia

Plantilla:Demografia

Referències

  1. ↑ Bartolomé Bellón, 2021, p. 214.
  2. ↑ Cortés Perruca, 2019, p. 10.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Urzaiz Barris, 2006, p. 9.
  4. ↑ Cortés Perruca, 2019, p. 7.
  5. ↑ Bolletí Oficial de la Província de Madrit, dissabte 19 de giner de 1935, p. 4
  6. ↑ Cortés Perruca, 2019, p. 4.
  7. ↑ Bartolomé Bellón, 2021, p. 209.
  8. ↑ Cortés Perruca, 2019, pp. 5-6.
  9. ↑ Cortés Perruca, 2019, p. 8.

Bibliografia

  • (2021).«Arcobriga, Segontia Lanca, Ocilis i Cortona. Entorn als noms indígenes de tres oppida celtibéricos».Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de l'Universitat Autònoma de Madrit.(47)
  • (2013).«El patrimoni desconegut. La Granja de Sant Pedro».Anals: Anuari del centre de la UNED de Calatayut.(19)
  • (2006) Centre d'Estudis Bilbilitanos (ed.). Cultura popular de la comunitat de Calatayut. Arquitectura popular, tradició oral, festes i costums de la comarca.