Garcinia
Garcinia és un gènero de plantes de la família Clusiaceae, natiu d'Àsia, Austràlia, Àfrica tropical i meridional i Polinèsia. Té espècies d'arbres siempreverdes i arbusts, és dioic i varis dels seus elements són apomícticos.

És l'únic gènero de la tribu Garcinieae en la subfamília Clusioideae. Comprén 610 espècies descrites i d'estes, solament 418 acceptades.[1]
Descripció
Són arbres, ramitas en freqüència longitudinalment acostilladas, groc-verts, làtex groc o ataronjat, a voltes blanc; plantes dioicas. Fulls a voltes verticiladas, nervi principal i nervis laterals prominents; pecíols profundament acanalados dalt, en una estructura axilar ligulada. Inflorescència axilars, fasciculades, flors 1–moltes, pedicelades, chicotetes, blanques, ulls globoses; periant 6-partit; sépals 2, groc-verdosos a blancs; flors estaminadas en numerosos estams, ovari capitado-disciforme; flors pistiladas en menys estams i més chicotets, ovari ovoide. Frut una baya globosa o ovoide, part carnosa pulposa o coriàcea i dura, superfície plana a barrugosa; llavors 1–4, grans, a voltes envoltes en una testa dolça, blanca i carnosa.[2]
Usos
Moltes espècies de Garcinia tenen fruts comestibles, comercialisats localment. L'espècie més coneguda és la mangostán (G. mangostana), ara cultivada en el surest d'Àsia, i en països tropicals despuix de recents introduccions.
Menys conegudes són: l'espècie kandis (G. forbesii) en una chicoteta fruta redona de color roig, d'un sabor sub-àcit i sensació carnosa; el mangostán gota de llima (G. intermija) de frut groc, similar a una llima arrugada; i el mangostán de pell fina (G. prainiana) de color taronja.
Les espècies tropicals de Garcinia es coneixen per la seua goma-resina parda groga (xantona), usada com pigment, purgativa, catàrtica. Pel seu us tan estés com a pigment, sobretot en temps antics, s'ha donat el nom de “color gamboge” a este pigment.
L'extracte de la corfa de Garcinia mangostana (epicarpi) sol utilisar-se també com a espècia, ocupant un lloc destacat entre la cultura culinària Kodava.
La Garcinia multiflora és utilisada com saborizante de menjars i és la responsable del color tan particular de la sopa bún riêu, característica en Vietnam, a on es coneix a esta planta com a “điềo màu”.
La Garcinia gummi-gutta també és utilisada popularment com a espècia en el sur asiàtic, en particular, en Kerala, a on li la crida comunament “kodumpulli”.
L'espècie Garcinia mannii s'utilisa popularment com a pal per a mastegar en Àfrica occidental,[3] ya que refresca l'alé i favorix a la neteja bucal.
Com a nota cultural, Garcinia subelliptica, cridada fukugi en japonés, és l'emblema floral de Mobutu i Tarama en Okinawa. Una atra espècie culturalment valorada és Garcinia hombroniana, cridada “bruas Pokok” en Malàsia, que dona orige a Beruas – a sovint escrit “Bruas”, ciutat de Malàsia en que es cultiva esta espècie.
Usos medicinals
Els extractes del clafoll d'algunes espècies són reputades com supresoras de la gana. En particular, els extractes de l'epicarpi de certes espècies de Garcinia – gummi-gutta, mangostán púrpura, cambogia- s'han tornat populars en els últims temps com a component principal de suplements dietaris. No obstant, no s'ha comprovat la seua eficàcia en nivells de consum normals, i a llarc determini, en alguns casos s'ha documentat un cas de acidosis greu pel seu consum.[4]
És important senyalar que estes espècies contenen àcit hidroxicítrico (HCA), un compost actiu que es troba principalment en el clafoll de la Garcinia cambogia. Este compost ha segut objecte de numerosos estudis pel seu potencial per a influir en el metabolisme dels greixos. S'ha demostrat que el HCA inhibix l'acció d'enzimes clau, com la citrato liasa, que participa en la conversió de carbohidrats en greix, lo que podria contribuir a la reducció de l'acumulació de greix en el cos. Encara que l'evidència sobre la seua efectivitat en la pèrdua de pes és encara mixta, varis estudis respalen la seua capacitat per a millorar la crema de greix i reduir l'almagasenament de lípits, especialment quan es combina en una dieta adequada.
No obstant, el consum excessiu d'àcit hidroxicítrico, especialment en nivells elevats, pot ser tòxic. Per lo tant, es recomana precaució i una consulta en professionals de la salut abans del seu us.
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 443. 1753.[2]
Etimologia
Garcinia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic francés Laurent Garcin (1683-1752).
Referències
- ↑ Garcinia en PlantList
- ↑ 2,0 2,1 «Garcinia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de novembre de 2013.
- ↑ Cheek (2004)
- ↑ Wong & Klemmer (2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Garcinia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.