Flotació
Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Flotació (procés).
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.
La flotació és un processe fisicoquímico de tres fases (sòlit-líquit-gaseós) que té per objectiu la separació d'espècies minerals per mig de l'adheriment selectiu de partícules minerals a bombetes d'aire. En química, és una mescla heterogénea a nivell molecular o iònic de dos o més espècies químiques que no reaccionen entre sí, els components de la qual es troben en proporció que varia entre certs llímits.
Tota dissolució està formada per un solut i un mig dispersante denominat dissolvent o solvent. El dissolvent és la substància que està present en el mateix estat d'agregació que la dissolució mateixa; si abdós (solut i dissolvent) es troben en el mateix estat, el dissolvent és la substància que existix en major cantitat que el solut en la dissolució; en cas que hi haja igual cantitat d'abdós (com un 50 % d'etanol i 50 % d'aigua), la substància que és més freqüentment utilisada com a dissolvent és la que es designa com a tal (en este cas, l'aigua). Una dissolució pot estar formada per un o més soluts i un o més dissolvents. Una dissolució serà una mescla en la mateixa proporció en qualsevol cantitat que prengam (per chicoteta que siga la gota), i no es podran separar per centrifugación ni filtració.
Un bon eixemple podria ser un sòlit dissolt en un líquit, com la sal o el sucre dissolt en aigua (o inclús l'or en mercuri, formant una amalgama). Açò nos du a l'important concepte cridat flotació, que es tracta en el principi de Arquímedes.
Quan un cos se sumergix total o parcialment en un decorregut, una certa porció del decorregut és desplaçat. Tenint en conte la pressió que el decorregut eixercix sobre el cos, es infiere que l'efecte net de les forces de pressió és una força resultant apuntant verticalment cap a dalt, la qual tendix,en forma parcial, a neutralisar la força de gravetat, també vertical, pero apuntant cap a avall. La força ascendent es diu força d'espente o força de flotació i pot demostrar-se que la seua magnitut és exactament igual al pes del decorregut desplaçat. Per tant, si el pes d'un cos és menor que el del decorregut que desplaça en sumergir-se, el cos deu surar en el decorregut i afonar-se si és més pesat que el mateix volum del líquit a on està sumergit. El principi de Arquímedes és un enunciat d'esta conclusió, del tot comprovada, que diu que tot cos total o parcialment sumergit en un decorregut, està somés a una força igual al pes del decorregut desestajat.
Este principi explica el funcionament d'un tipo de hidrómetro amprat universalment en els tallers per a determinar el pes específic del líquit de les bateries dels automòvils. Una goma s'afona o no fins a certa senyal, depenent del pes específic de la solució en la que sura. Aixina, el grau de càrrega elèctrica de la bateria pot determinar-se, puix depén del pes específic de la solució , la flotació un dels eixemples més fàcils i famosos és el aserrin , l'arena i l'aigua ya que afegir una miqueta dels dos i afegir l'aigua el aserrin puja per la seua menor densitat i l'arena baixa per la seua major densitat