Filologia eslava

Filologia Eslava, Estudis Eslaus o Eslavística és un conjunt de disciplines científiques de la llengua, la lliteratura, el folclore, l'història, la cultura material i espiritual dels pobles eslaus. La secció de llingüística eslava estudia les llengües, el seu orige, estat actual i la divisió dialectal.

Història

L'orige dels estudis eslaus va escomençar en els sigles XVI-XVII, quan varen aparéixer gramàtiques cheques, polaques, eslovenes, croates, d'eslau eclesiàstic i atres obres gramaticals i aixina mateix quan va ser escrit, "Gramatichno izkazanye" de Krizhanich (1666). Els precursors d'eslavística científica en el XVIII són V. Durih que era de la República Checa, M. Lomonósov i A. Schlózer en Rússia i uns atres. El primer filòlec eslau important, que va assentar les bases d'eslavística científica, era el chec Josef Dobrovskij, qui va escriure la gramàtica científica del antic eslau eclesiàstic (1822), Gramàtica Checa (1809), l'història de la llengua i lliteratura cheques (1792), i determinar el círcul de problemes que enfronta la eslavística dels sigles XIX i XX i que encara mantenen rellevància en els nostres dies: un estudi comparatiu de les llengües eslaves, l'estudi de l'eslau antic, l'estructura gramatical de les llengües eslaves modernes, el problema de l'aparició de l'escritura eslava de Cirilo i Metodio i el seu desenroll posterior.

Círculs d'Estudis Eslaus

Escola russa

El chec Josef Dobrovský, un dels eslavistas més importants

Els círculs d'eslavística russos els varen encapçalar N. Rumyántsev i A. Shishkov, aixina com les activitats de K. Kalaidóvich, P. Koppen, I. Venelin i uns atres varen dur a la creació de departaments eslaves (despuix de 1835) en les universitats russes. Abans d'iniciar les càtedra, estos científics, varen fer un viage d'investigació per les terres eslaves, lo que els va permetre descobrir molts manuscrits antics, per a arreplegar material ric de dialectologia i folclore.

Escola checa

En la primera mitat del XIX un important centre d'eslavística va ser el de Praga. D'allí va ser J. Jungmann, autor del Diccionari chec (1835-1839), historiador P. J. Šafárik, autor de "Història de Llengües i Lliteratures eslaves" (1826), i folclorista F. Chelakovsky, que ha creat una série de conferències sobre la gramàtica comparada d'Eslau (ed. 1853).

Escola sèrbia

En Viena ha vixcut i treballat serbi V. Karadžić, l'autor del primer diccionari serbi, creat sobre la base de la població (1.ª ed. - 1818), i una breu gramàtica ("Pismenitsa") de Llengua de Sèrbia (1814). Compartia l'opinió de Kopitar de la possibilitat de crear un nou llenguage lliterari en la base del parla popular i no en la d'un llibre. El seu treball va ser continuat per J. Danichich, l'autor del Diccionari històric de serbi.

Escola polaca

La llingüística polaca durant este periodo va portar a terme treball lexicogràfic de S. Linde, creador de "Diccionari de la llengua polaca" (Vol 1-6, 1807-1814), que oferix les primeres mostres séries de lexicografia comparativa eslava. Per una atra part, l'investigació gramatical va ser presa per part d'I. Mrozinsky, qui va escriure "Els primers fonaments bàsics de la gramàtica de la llengua polaca"(1822).

Comité Internacional d'Eslavistas

En 1955, en Belgrat, en la Reunió Internacional d'Eslavistas va ser fundat el Comité Internacional d'Eslavistas (CIE). CIE agrupa a 28 comités nacionals eslaus, dirigix la preparació i organisació del Congrés d'Eslavistas, aixina com la llabor de les comissions eslaves internacionals, integrades en la CIE i en representació de les diferents àrees d'Estudis Eslaus. Com a membre associat de la Federació Internacional inclou llengües i lliteratures modernes (FILLM - Fédération Internationale dones Langues et modernes Littératures). Els congressos internacionals eslavísticos normalment es convoquen cada 5 anys alternativament en un dels països eslaus: 1929 (Praga, Brno, Bratislava), 1934 (Varsòvia), 1939 (Belgrat), 1955 (Belgrat), 1958 (Moscou), 1963 (Sofia), 1968 (Praga), 1973 (Varsòvia), 1978 (Zagreb), 1983 (Kiev), 1988 (Sofia).

Escoles i instituts

Vore també

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Filología eslava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.