En topología, un fibrat (o fes fibrat) és una funció contínua suprayectiva π, d'un espai topològic I en un atre espai topològic B, satisfent una atra condició que ho fa d'una forma particularment simple localment. Introduint un atre espai topològic F, utilisem la funció de proyecció de B × F → B com a model. Per eixemple en el cas d'un fibrat vectorial, F és un espai vectorial.

Un raspall cilíndric pot donar una idea intuïtiva d'un fibrat vectorial. El raspall és com un fibrat vectorial que l'espai base és el cilindre a on estan clavades les fibres, mentres que les fibres cerdes són segments interpretables com la fibra matemàtica unida a cada punt. L'aplicació π:I→B prendria un punt situat baix una cerda i aplicaria tota la fibra en la raïl de dita cerda ubicada sobre el cilindre.

Definició

Un fibrat consistix en una cuaterna (E,B,π,F), a on E, B i F són espais topològics i π:E⟶B és una aplicació contínua i sobreyectiva, de manera que per a qualsevol x∈B existix un entorn U de x en B, i un homeomorfisme φ:π−1(U)⟶U×F tal que π=proj1∘φ, en proj1:U×F⟶U, proj1(x,y)=x. Equivalentement, per a tot punt de B existix un entorn U i un homeomorfisme ϕ tal que el següent diagrama commuta:

 
Condició de ser localment trivial

L'aplicació π és oberta per ser una proyecció en un producte cartesià i B té la topología cocient. L'espai B es diu el espai de base del fibrat, E el espai total, per a qualsevol x∈B, π−1(x) es diu la fibra en x i la funció proj1 es diu la proyecció. Es denota E|U=π−1(U) i es diu que π és localment trivial i el parell (U,φ) és una trivialisació local. És habitual escriure E en lloc de (E,B,π,F) si B,π i F es poden entendre per context i dir que I és un fibrat sobre B.

Eixemples

El primer eixemple és el fibrat producte o fibrat trivial dau per (B×F,B,proj1,F).

Un eixemple de fibrat no (globalment) trivial és la Banda de Möbius com a espai total I, base B≅S1 un círcul i fibra F=(0,1) un segment de llínea. La rotació dels segments F a lo llarc de la cinta és apreciable només globalment ya que localment l'estructura de la banda és homeomorfa a un producte U×(0,1). Una descripció analítica explícita és

E={(x,y)∈ℝ×(0,1)}(x,y)∼(x+1,1−y),B≅S1=x∈ℝx∼x+1

i l'aplicació π és la proyecció en la primera coordenada.

Un fibrat vectorial (E,B,π,F) és en particular un fibrat. El fibrat vectorial es diu real o complex si la fibra F és un espai vectorial real o complex respectivament. El fibrat tangente i el fibrat cotangente són eixemples de fibrats vectorials.

Un espai recubridor o coberta és un fibrat, ací la F és un conjunt discret.

Existixen en la lliteratura una àmplia cantitat d'eixemples en varietats específiques o fibres prescrites. Un parell d'eixemples recurrents en topología algebraica són la fibración de Hopf de S2n+1 sobre ℂℙn en fibra S1 i la fibración de l'espai de camins d'un espai topològic en punt base (X,x0), 𝒫(X)⟶X en fibra isomorfa a l'espai de llaços Ω(X) de X.

Referències

  • Husemöller, Dona-li(1994).«Fibre Bundles».Springer Verlag.
  • Michor, Peter W.(2008).«Topics in Differential Geometry».American Mathematical Society.Vol. 93 (to appear).
  • {{{1}}} en Springer

Vore també