La ciutadella de Fasil Ghebi en la ciutat etíope de Gondar, és un recint real amurallado del XVII des del que els emperadors d'Etiopia varen regnar sobretot l'imperi. En 1979, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco junt en atres monuments de la ciutat i les seues afores. Fasil Ghebi és un eixemple únic d'un estil particular d'arquitectura, cridat estil de Gondar, en el que sobre una base local àrap s'han integrat les influències de l'estil barroc europeu, introduït pels misionero portuguesos, i les tècniques arquitectòniques índies de la cocció de la calç, aportades pels mestres constructors aplegats de Goa.

Fasil Ghebi
Castell de Fasilides.
Gentío reunit en els banys de Fasilides de Gondar per a celebrar el Timket - l'Epifanía de l'Iglésia Ortodoxa Tewahedo d'Etiopia.

El recint real de Fasil Ghebi està rodejat per una muralla de noucents metros de llongitut en dotze portes i dos ponts. En el seu interior s'agrupen varis edificis històrics:

  • el castell de Fasilides, edifici de base rectangular flanquejat en els cantons per quatre torreones redons arrematats per cupulillas, que constituïx l'obra cim de l'estil de Gondar
  • el castell de l'emperador Iyasu I, l'edifici més alt de Gondar, construït entre 1682 i 1706
  • la cancelleria i la biblioteca de Yohannes I, dos pabellons anexos al castell de Fasilides
  • el saló de convits
  • la tomba del cavall del rei Fasilides
  • tres iglésies, entre les que destaca la capella de Sant Antonio, en belles pintures murals
  • quadres

Ademés de Fasil Ghebi, també s'han inclós en el Patrimoni de la Humanitat:

  • l'abadia de Debre Berhan Selassie, en la seua iglésia circular decorada en pintures, a 1200 m al nordest de Fasil Ghebi
  • els banys de Fasilides, un palau de varis pisos en un estany dins d'un extens terreny de recree, a on anualment se celebra la cerimònia de bendició del bany, a 1500 m al noroest
  • l'iglésia de Kuddus Yohannes, a 1500 m a l'oest
  • el complex de Qusquam, construït per l'Emperatriu Mentuab en el XVIII, a 3000 m al noroest, que inclou una iglésia redona i el palau de Mentuab, construït entre 1730 i 1755, que recorda al Renaixença europeu
  • el monasteri de Mariam Ghemb, cridat Socinios
  • el palau de Guzara

A pesar del terremot de 1704, de la guerra civil del XIX, de la decadència de la ciutat en perdre la capitalitat de l'imperi, i d'algunes desafortunades reconstrucció realisades pels italians durant la Segona Guerra Mundial, l'estat de conservació dels edificis és prou bo.

Enllaços externs

Commons