L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Etnologia

L'etnologia (del grec ethnos: família, estirp, poble) és una ciència social. Es basa en la comparació sistemàtica de les societats, principalment a partir de les seues pràctiques i creences. Entre els seus objectius estan la reconstrucció de l'història humana, la formulació de lleis sobre la cultura i el canvi cultural, i la formulació de generalisacions sobre la naturalea humana.

HistòriaEditar

Etnologia és un terme introduït per Alexandre-André-César de Chavannes en l'any 1787, dins de la seua obra "Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle" en el significat "estudi dels grups humans", el terme creat per Chavannes ha patit a lo llarc del temps diferents canvis de sentit, els estudiosos europeus es varen donar conte de la verdadera complexitat d'allò que nomenaven pobles "primitius" o pobles "salvages", que en un principi consideraven formes simples d'organisació social i per tant fàcils de poder descriure i comprendre. El terme fon utilisat inicialment en la seua vertent física, la ciència que estudia la classificació de les races, per despuix passar a designar, durant el sigle XX, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives".

L'etnografia que inicialment a soles estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació a les diferències llingüístiques dels diversos grups humans, hui realisa principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans, oferix els seus resultats a l'etnologia la qual utilisa les senyes etnogràfiques de forma comparativa.

Hui en dia hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat, este fet està motivat especialment pel naiximent d'una concepció textual de l'etnologia, l’antropologia. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball d'investigació, arreplegar "senyes" i "fets" observables, la descripció etnogràfica agafa hui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, aixina com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "dialògica", interacció entre etnógraf i "natiu", durant el treball de camp. El terme etnologia canvia de significat encara hui en dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'estes, principalment el Regne Unit, França i els Estats Units, corrents diferents que es basen en teories i métodos d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans moltes vegades en contrasts entre elles. Claude Lévi-Strauss conscient d'esta situació, la va plasmar en un seu treball del 1954 "Les ciències socials en l'educació superior" publicat per la UNESCO, i reproduïda a Antropologia Estructural (1958), que contínua sent actualment un text de referència.

El desenroll de la investigació ha demostrat que ya no és possible separar l'etnologia, de l'antropologia i de l'història. El món acadèmic britànic parla en general de l'antropologia social. En França, es parla de l'etnologia social o l'antropologia social, en els Estats Units simplement antropologia, unint aixina tots els aspectes: arqueologia, antropologia física, de la sociologia a l'antropologia cultural, un terme este que acaba sent a soles una indicació de quin siga el método predominant per al mateix objecte d'estudi.

EtnòlecsEditar

Vore tambéEditar

BibliografiaEditar

  • Francois GRESLE, Michel PANOFF, Michel PERRIN, Pierre TRIPIER, Dictionnaire des sciences humaines, PUF.
  • Jean POIRIER, Histoire de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je ?; Histoire des Mœurs
  • Jean SERVIER, Méthode de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je ?
  • George Montandon, Traité d'ethnologie Cuturelle
  • Louis Dumont, Essais sur l'individualisme. Une perspective anthropologique sur l'idéologie moderne
  • Philippe Descola, Les lances du crépuscule : relations Jivaros. Haute-Amazonie
  • Claude Lévi-Strauss, Tristes Tropiques; Le Regard éloigné
  • Jean Cuisenier, Les Noces de Marko: le rite et le mythe en pays bulgare
  • Louis Marin, Questionnaire d'ethnographie
  • SPERBER (Dan), Le Savoir des anthropologues, Paris, Hermann, 1982.
  • Marcel Mauss Esquisse d'une théorie générale de la magie, 1902.
  • Marcel Mauss Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie), 1924.
  • Marcel Mauss Sociologie et anthropologie, recull d'articles, prefaci de Claude Lévi-Strauss, 1950.
  • Marcel Mauss Manuel d'ethnographie, 1967.

Enllaços externsEditar

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Etnologia&oldid=310681»