Canvis

Els que encara s'aguantaven sans es posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia.  

Els que encara s'aguantaven sans es posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia.  

A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judia(perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeustambé patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc alsrefugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora.  

A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judia(perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeustambé patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc alsrefugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora.  

Les extravagàncies més incongruents arribaren tambéde la mà d'astròlegs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al reiFelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjuncióastrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Martel 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una despuix l'atra.  

Les extravagàncies més incongruents arribaren tambéde la mà d'astròlegs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al reiFelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjuncióastrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Martel 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es varen ensorrar l'una despuix l'atra.  

Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a travésdel reconte de les làpides dels cementeris medievals –encara quemolts difunts no muigueren sin exactament de pesta-, la rapidea derotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants-o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarets quehavien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directamentdevastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que esredactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències del'epidèmia per part de numerosos testimonis.

Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a travésdel reconte de les làpides dels cementeris medievals –encara quemolts difunts no muigueren sin exactament de pesta-, la rapidea derotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants-o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarets quehavien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directamentdevastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que esredactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències del'epidèmia per part de numerosos testimonis.

== La marginació social i la histèria colectiva ==

== La marginació social i la histèria colectiva ==

Els empestats van ajuntar-se a un atre colectiuterriblement marginat de la vida social com era el dels lleprosos(que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o unesquellot per advertir de la seua presència). No només la PestaNegra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada;d'atres fenòmens de tipo més sicològic contribuïren a desfermaruna incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava allímits de paroxisme místic. Moltes contades del continent es varenvore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivamento be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimirels seus pecats. Un bon eixemple n'és la Croadadels Nanos del 1212, originada per lesprèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influircompletament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ellses movilisaren per un ideal exaltat que prometia la reconquista deTerraSanta de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallerscroats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i jóvensconseguirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre lesarmes. A pesar que l'IglésiaCatòlica va condenar aquella bogeria, el PapaInocenciIII es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total dedos expedicions infantils i jovenils eixiren de Françai Alemanya encapçalades per dos nanos–Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutorsen Deu.  

Els empestats varen ajuntar-se a un atre colectiuterriblement marginat de la vida social com era el dels lleprosos(que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o unesquellot per advertir de la seua presència). No només la PestaNegra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada;d'atres fenòmens de tipo més sicològic contribuïren a desfermaruna incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava allímits de paroxisme místic. Moltes contades del continent es varenvore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivamento be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimirels seus pecats. Un bon eixemple n'és la Croadadels Nanos del 1212, originada per lesprèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influircompletament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ellses movilisaren per un ideal exaltat que prometia la reconquista deTerraSanta de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallerscroats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i jóvensconseguirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre lesarmes. A pesar que l'IglésiaCatòlica va condenar aquella bogeria, el PapaInocenciIII es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total dedos expedicions infantils i jovenils eixiren de Françai Alemanya encapçalades per dos nanos–Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutorsen Deu.  

A banda de ser una possible causa de la llegenda (quederivà en conte popular) del flautista d'Hamelin–el recort quedà molt marcat en Alemanya- uns 15.000 chics ichiques moriren de fret i fam pels camins... o acabaren convertits enesclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitarenl'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tart també es feutristament famosa la Croadadels Pastorets (1251), de grupsd'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monge Jacob que,despuix de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar unanova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herèticad'Occitània –influïdapel catarisme-. Condenats també per l'iglésia, foren perseguits iexterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminaraquella subversió que discutia el feudalismei la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidatsper les tropes d'EnricIII d'Anglaterra).

A banda de ser una possible causa de la llegenda (quederivà en conte popular) del flautista d'Hamelin–el recort quedà molt marcat en Alemanya- uns 15.000 chics ichiques moriren de fret i fam pels camins... o acabaren convertits enesclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitarenl'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tart també es feutristament famosa la Croadadels Pastorets (1251), de grupsd'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monge Jacob que,despuix de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar unanova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herèticad'Occitània –influïdapel catarisme-. Condenats també per l'iglésia, foren perseguits iexterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminaraquella subversió que discutia el feudalismei la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidatsper les tropes d'EnricIII d'Anglaterra).

== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==

== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==

Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que sesumà a l'onada empresa per la Pesta Negra es produí l'any 1352a la ciutat d'Aquisgrà,on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- esllançaven a ballar en crits, contorsiones, udols i un ritme tanfrenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sensealè. La gent creïa que aquell deliri de ballar s'encomanavacontagiosament, i d'aquí que les rotllanes de balladors s'anessinfent cada cop més i més grans a mesura que la histèria creixia. Elnomenat "ballde Sant Vitus" –que ha quedat en el lèxic popular perreferir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge a laciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagavaals hòmens i dones que el patien venia d'una malaltia que infectavaels centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, elsbraços i els peus (alhora que s'hi sumava la mística religiosa delsubconscient). Alguns van atribuir-ho a la picada d'una taràntula...i d'aquí que a Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenadatarantella (sobretot ala zona napolitana, on es frenà finalment l'epidèmia).  

Un atre cas d'autèntica histèria colectiva que sesumà a l'onada empresa per la Pesta Negra es produí l'any 1352a la ciutat d'Aquisgrà,on aparegueren tot un seguit de persones que –de cop i volta- esllançaven a ballar en crits, contorsiones, udols i un ritme tanfrenètic que acabaven per caure a terra estabornides i quasi sensealè. La gent creïa que aquell deliri de ballar s'encomanavacontagiosament, i d'aquí que les rotllanes de balladors s'anessinfent cada cop més i més grans a mesura que la histèria creixia. Elnomenat "ballde Sant Vitus" –que ha quedat en el lèxic popular perreferir-se al fet de no parar mai quiet- va viure el seu auge a laciutat d'Estrasburg. Segons els testimonis, l'èxtasis que embriagavaals hòmens i dones que el patien venia d'una malaltia que infectavaels centres nerviosos produint contorsions a la cara, les mans, elsbraços i els peus (alhora que s'hi sumava la mística religiosa delsubconscient). Alguns varen atribuir-ho a la picada d'una taràntula...i d'aquí que a Itàlia encara hi haja una dansa popular nomenadatarantella (sobretot ala zona napolitana, on es frenà finalment l'epidèmia).  

Ademés, també va fer-se famós el nomenat "focde Sant Anton", una espècie d'infecció epidèmica queassolà Europa cap al 1089 i que ennegriaels membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosamentfatal. Es va confondre durant un temps en l'erisipela,pero els seus síntomes eren força diferents: s'encomanava a primersde l'autumne, despuix d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i elsmalalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-seals monasteris baix l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom deFoc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interiorque cremava i consumia el cos, encara que aviat es va notar que lamalaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar lacollita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat finalfon relacionar-ho en la mala collita i la humitat arran d'uns foncsparàsits (Clavicepspurpurea'')que infectaven la civada intoxicant el cereal iacabant per produir la gangrena als qui en menjaven.

Ademés, també va fer-se famós el nomenat "focde Sant Anton", una espècie d'infecció epidèmica queassolà Europa cap al 1089 i que ennegriaels membres del malalts fins a produir-los una gangrena dolorosamentfatal. Es va confondre durant un temps en l'erisipela,pero els seus síntomes eren força diferents: s'encomanava a primersde l'autumne, despuix d'un estiu humit, nuvolós i xafogós, i elsmalalts que en patien les conseqüències acostumaven a refugiar-seals monasteris baix l'advocació de Sant Antoni (d'aquí el nom deFoc de Sant Anton). S'associava al sant a una mena de foc interiorque cremava i consumia el cos, encara que aviat es va notar que lamalaltia no acostumava a durar més d'un any, car en començar lacollita de blat i civada desapareixia totalment. El resultat finalfon relacionar-ho en la mala collita i la humitat arran d'uns foncsparàsits (Clavicepspurpurea'')que infectaven la civada intoxicant el cereal iacabant per produir la gangrena als qui en menjaven.

El cop que rebé la poblacióafectada per la Pesta Negra fon considerable: es generalisàl'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels pagesos capals núcleus urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrduadels cultius i la seua substitució per la ramaderia (a Castellala famosa ovella merina) arruïnà a molts campessinos; es produïrenrevoltes camperoles contra l'opressió feudal (les remencescatalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesosque assaltaren Londres el 1381...). ACatalunya es perdé un terç de la població.[2]

El cop que rebé la poblacióafectada per la Pesta Negra fon considerable: es generalisàl'abandonament de camps, masos i pobles; l'èxodo dels pagesos capals núcleus urbans deixà despoblats molts territoris; la pèrduadels cultius i la seua substitució per la ramaderia (a Castellala famosa ovella merina) arruïnà a molts campessinos; es produïrenrevoltes camperoles contra l'opressió feudal (les remencescatalanes, la "jacquerie" francesa, els camperols anglesosque assaltaren Londres el 1381...). ACatalunya es perdé un terç de la població.[2]

Les conseqüències polítiques tingueren igualmentun abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronadescaigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar unsquants eixemples, del rei AlfonsXI de Castella (mort quan sitiava Gibraltarl'any 1350), la princesa Joanade Plantagenet (filla d'EnricIII d'Anglaterra que anava a casar-se en l'hereu de Castella,futur PereI el Cruel), Elionorde Portugal (reina d'Aragó,segona esposa de PereIII el Cerimoniós que morí l'any 1348a la ciutat de Valéncia al'any de casada), el teòlec anglés ThomasBradwardine (gran matemàtic i professor, arquebisbede Canterbury) o l'any 1270 el reiLluísIX de França (que sitiava Tunisdurant la darrera de les croades).  

Les conseqüències polítiques tingueren igualmentun abast decisiu: alts càrrecs i figures polítiques coronadescaigueren davant la mort en rapidea. Són els casos, per posar unsquants eixemples, del rei AlfonsXI de Castella (mort quan sitiava Gibraltarl'any 1350), la princesa Joanade Plantagenet (filla d'EnricIII d'Anglaterra que anava a casar-se en l'hereu de Castella,futur PereI el Cruel), Elionorde Portugal (reina d'Aragó,segona esposa de PereIII el Cerimoniós que morí l'any 1348a la ciutat de Valéncia al'any de casada), el teòlec anglés ThomasBradwardine (gran matemàtic i professor, arquebisbede Canterbury) o l'any 1270 el reiLluísIX de França (que sitiava Tunisdurant la darrera de les croades).  

La fuga de nobles i burguesos en possibilitats defugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castellson podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, pereixemple, al Decameróde Boccaccio)també fon un fet comú. El Papa ClimentVI es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu megepersonal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre–quasi tapiada- fins que passara l'epidèmia. A pesar d'estacautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que elscadàvers dels difunts fossen llançats al Roine...fins que tornaren a emergir a l'alçada de Niça i Marsella, onencara van fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia.  

La fuga de nobles i burguesos en possibilitats defugida cap a zones més aïllades i apartades, cap a viles o castellson podien quedar reclosos del món exterior (com es relata, pereixemple, al Decameróde Boccaccio)també fon un fet comú. El Papa ClimentVI es va salvar pels pèls en seguir els consells del seu megepersonal, Guy de Chauliac, que li va recomanar aïllar-se a una torre–quasi tapiada- fins que passara l'epidèmia. A pesar d'estacautela, Guy va cometre un error enorme en aconsellar que elscadàvers dels difunts fossen llançats al Roine...fins que tornaren a emergir a l'alçada de Niça i Marsella, onencara varen fer més mal i ocasionaren nous rebrots de la pandèmia.  

Algunes tradicions dels territoris de llenguacatalana, com la rogativaque es fa cada set anys de Vallibona(Ports) a Pena-roja(Matarranya),es remonten a esta pesta.

Algunes tradicions dels territoris de llenguacatalana, com la rogativaque es fa cada set anys de Vallibona(Ports) a Pena-roja(Matarranya),es remonten a esta pesta.