Canvis

[[Archiu:Smallpox01.jpg|thumb|350px|Ilustració de la pesta negra en una [[Bíblia]] de [[1411]]]]

[[Archiu:Smallpox01.jpg|thumb|350px|Ilustració de la pesta negra en una [[Bíblia]] de [[1411]]]]

La '''pesta negra''' també coneguda com a '''mort negra''' va ser una [[pandèmia]] de [[pesta]], que devastà [[Europa]] i [[Àsia]] a mijans del [[segle XIV]] ([[1347]]-[[1351]]) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població [[Europa|europea]].

La '''pesta negra''' també coneguda com a '''mort negra''' va ser una [[pandèmia]] de [[pesta]], que devastà [[Europa]] i [[Àsia]] a mijans del [[sigle XIV]] ([[1347]]-[[1351]]) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població [[Europa|europea]].

== Característiques del brot epidèmic ==

== Característiques del brot epidèmic ==

== Difusió de l'epidèmia ==

== Difusió de l'epidèmia ==

[[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]]

[[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan sigle XIV {{de}}]]

No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[segle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  

No està del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà a l'Europa del [[sigle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Aixina, seguint esta teoria, trobem els primers brots en [[China]] durant la década de [[1330]], a on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] en l'any [[1334]].  

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols varen sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels métodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la en la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia en Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols varen sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels métodos d'atac amprats consistia en llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins de la ciutat. En octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Els que encara s'aguantaven sans es posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia.  

Els que encara s'aguantaven sans es posaven baix laprotecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tottipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a lesimàgens). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga deremeis supostament eficaços pero que hui nos semblarien del totridículs per tal de frenar l'epidèmia.  

A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judia(perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeustambé patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc alsrefugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora.  

A sovint les acusacions als els judeus (que afirmavenque ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous ifonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva ioferir una explicació antisemita. Les masses, furioses, assaltaren iincendiaren els callsde Basilea,Zuric,Chillon,Barcelona, Cervera,Tàrrega,Estrasburc,Toledo, Magúnciao Londres, pero el PapaClimentVI va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judia(perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeustambé patien i morien de pesta) Ara que oferí aixopluc alsrefugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cortpapal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites quedesaparegueren arreu del continent, a pesar d'esta rectificaciópapal d'última hora.  

Les extravagàncies més incongruents arribaren tambéde la mà d'astròlegs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al reiFelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjuncióastrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Martel 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del segleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una despuix l'atra.  

Les extravagàncies més incongruents arribaren tambéde la mà d'astròlegs i físics com ara els de la Sorbonade París, que anunciaren al reiFelipVI de França que tot plegat era culpa d'una maligna conjuncióastrològica dels planetes Saturn,Júpiter i Martel 24 de març del 1345.L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons demorts arreu del món a causa d'esta pandèmia,fet que supongué almenys una disminució notable de la poblacióhumana de l'época (Encara que molts científics han classificat comun mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografiaplanetaria). El tercer ginet de l'Apocalipsis(la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam,Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del sigleXIV patia tot un seguit de convulsions que accentuaren elpanorama apocalíptic: la Guerradels Cent Anys entre Françai Anglaterra, l'avanç turc perl'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques italianes,la Reconquista a Espanya... i finsi tot un canvi sobtat del clima feu que les circumstàncies fossinencara més dures, car entre 1315 i 1322la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta eraglacial) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això lafalta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegarels efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una despuix l'atra.  

Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a travésdel reconte de les làpides dels cementeris medievals –encara quemolts difunts no muigueren sin exactament de pesta-, la rapidea derotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants-o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarets quehavien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directamentdevastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que esredactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències del'epidèmia per part de numerosos testimonis.

Podem conéixer l'impacte d'esta pandèmia a travésdel reconte de les làpides dels cementeris medievals –encara quemolts difunts no muigueren sin exactament de pesta-, la rapidea derotació dels càrrecs públics i clericals –que quedaven vacants-o la desaparició sobtada de comunitats monacals i llogarets quehavien rebut l'impacte de l'epidèmia de forma directamentdevastadora. D'atra banda també en conservem les cròniques que esredactaren tot descrivint els efectes i les conseqüències del'epidèmia per part de numerosos testimonis.

Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones delcontinent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, del'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineusoccidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polòniai les lluntanes terres de Rússia,Escòcia, Noruega,Suècia i Irlanda.La ciutat de Milà, per eixemple,és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a based'extraordinàries mesures de control i d'assolament.  

Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones delcontinent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, del'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineusoccidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polòniai les lluntanes terres de Rússia,Escòcia, Noruega,Suècia i Irlanda.La ciutat de Milà, per eixemple,és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a based'extraordinàries mesures de control i d'assolament.  

D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals icases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyolLuisMercado o el francés Guyde Chauliac relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i la seuaconvivència entre la població que malvivia amontonada en lesciutats en males condicions higièniques. Ya al segleXI, el gran mege àrap Avicennahavia relacionat en força encert la pesta en les rates, encara quellavors els métodos científics no deixaven de ser realmentextravagants: els meges duen un vestit per evitar el contagiconsistent en una gorra i una mascara, quasi sempre d'una peça i enun bec ben llarc i metàlic farcit d'estopa en vinagre, per tald'apropiar-se sense córrer riscs als malalts

D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals icases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyolLuisMercado o el francés Guyde Chauliac relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i la seuaconvivència entre la població que malvivia amontonada en lesciutats en males condicions higièniques. Ya al sigleXI, el gran mege àrap Avicennahavia relacionat en força encert la pesta en les rates, encara quellavors els métodos científics no deixaven de ser realmentextravagants: els meges duen un vestit per evitar el contagiconsistent en una gorra i una mascara, quasi sempre d'una peça i enun bec ben llarc i metàlic farcit d'estopa en vinagre, per tald'apropiar-se sense córrer riscs als malalts

== La marginació social i la histèria colectiva ==

== La marginació social i la histèria colectiva ==