Canvis

però el seu treball no va entrar en la corrent dominant de la discussió científica.  

però el seu treball no va entrar en la corrent dominant de la discussió científica.  

Molts intents de transmutació fallaven quan els aprenents d'alquímia elaboraven sense conéixer composts inestables, lo que es vea empijorat per les precàries condicions de seguritat. La transmutació de la matèria, va gojar d'un moment dolç en el [[segle XX]], quan els físics varen conseguir transformar [[àtoms]] de plom en àtoms d'or per mig de [[reacció nuclear|reaccions nuclears]]. No obstant això, els nous àtoms d'or, al ser [[isòtop]]s molt inestables, resistien menys de cinc segons abans de desintegrar-se. Més recentment, informes de transmutació d'elements pesats per mig de [[electròlisis]] o [[cavitació sònica]] van ser l'orige de la controvèrsia sobre [[fusió freda]] en [[1989]]. Cap d'estes troballes ha pogut ser encara reproduït en fiabilitat.

Molts intents de transmutació fallaven quan els aprenents d'alquímia elaboraven sense conéixer composts inestables, lo que es vea empijorat per les precàries condicions de seguritat. La transmutació de la matèria, va gojar d'un moment dolç en el [[sigle XX]], quan els físics varen conseguir transformar [[àtoms]] de plom en àtoms d'or per mig de [[reacció nuclear|reaccions nuclears]]. No obstant això, els nous àtoms d'or, al ser [[isòtop]]s molt inestables, resistien menys de cinc segons abans de desintegrar-se. Més recentment, informes de transmutació d'elements pesats per mig de [[electròlisis]] o [[cavitació sònica]] van ser l'orige de la controvèrsia sobre [[fusió freda]] en [[1989]]. Cap d'estes troballes ha pogut ser encara reproduït en fiabilitat.

El simbolisme alquímic ha segut usat ocasionalment en el [[sigle XX]] per [[sicologia|sicòlecs]] i filòsofs. [[Carl Jung]] va revisar el simbolisme i teoria alquímics i va començar a concebre el significat profunt del treball alquimista com una senda [[espiritualitat|espiritual]]. La filosofia, els símbols i els métodos alquímics han gojat d'un cert renaiximent en contexts [[postmodernitat|postmoderns]] tals com el moviment [[Nova Era]].

El simbolisme alquímic ha segut usat ocasionalment en el [[sigle XX]] per [[sicologia|sicòlecs]] i filòsofs. [[Carl Jung]] va revisar el simbolisme i teoria alquímics i va començar a concebre el significat profunt del treball alquimista com una senda [[espiritualitat|espiritual]]. La filosofia, els símbols i els métodos alquímics han gojat d'un cert renaiximent en contexts [[postmodernitat|postmoderns]] tals com el moviment [[Nova Era]].

El primer punt de la Taula de Maragda explica el propòsit de la ciència hermètica: «en veritat certament i sens dubte, tot el que està a baix és com el que està dalt, i tot el que està dalt és com el que està a baix, per realisar els milacres d'una cosa». Esta és la creença [[macrocosmos]]-[[microcosmos]] principal per a la filosofia hermètica. En atres paraules, el cos humà (el microcosmos) es veu afectat pel món exterior (el macrocosmos), que inclou els cels a través de l'[[astrologia]] i la [[terra]] a través dels [[element clàssic|elements]], encara que quan un conseguix el domini sobre el món interior, comença a ser capaç de controlar el món exterior de formes poc convencionals.<ref name=TE>{{de}} Titus Burckhardt, ''Alchemie, Sinn und Weltbild''</ref>  

El primer punt de la Taula de Maragda explica el propòsit de la ciència hermètica: «en veritat certament i sens dubte, tot el que està a baix és com el que està dalt, i tot el que està dalt és com el que està a baix, per realisar els milacres d'una cosa». Esta és la creença [[macrocosmos]]-[[microcosmos]] principal per a la filosofia hermètica. En atres paraules, el cos humà (el microcosmos) es veu afectat pel món exterior (el macrocosmos), que inclou els cels a través de l'[[astrologia]] i la [[terra]] a través dels [[element clàssic|elements]], encara que quan un conseguix el domini sobre el món interior, comença a ser capaç de controlar el món exterior de formes poc convencionals.<ref name=TE>{{de}} Titus Burckhardt, ''Alchemie, Sinn und Weltbild''</ref>  

En el segle IV aC, el [[Regne de Macedònia]] va conquerir Egipte i van fundar la ciutat d'Aleixandria en l'any [[332]]. Això els va posar en contacte en les idees egípcies.

En el sigle IV aC, el [[Regne de Macedònia]] va conquerir Egipte i van fundar la ciutat d'Aleixandria en l'any [[332]]. Això els va posar en contacte en les idees egípcies.

=== L'alquimia chinenca ===

=== L'alquimia chinenca ===

{{Cita|''[Els indis] tenen una ciència semblant a l'alquímia que és bastant característica d'ells, a la qual criden ''[[Rasayana]]''. Significa l'art d'obtindre i manipular Rasa (néctar, [[mercuri (element)|mercuri]], suc). Este art està restringit a certes operacions, metals, drogues, composts i medicines, la majoria dels quals tenen mercuri com a ingredient principal. Els seus principis retornen la salut a aquells malalts que estaven desdonats i la joventut als marcits ancians.|[[al-Biruní]]}}

{{Cita|''[Els indis] tenen una ciència semblant a l'alquímia que és bastant característica d'ells, a la qual criden ''[[Rasayana]]''. Significa l'art d'obtindre i manipular Rasa (néctar, [[mercuri (element)|mercuri]], suc). Este art està restringit a certes operacions, metals, drogues, composts i medicines, la majoria dels quals tenen mercuri com a ingredient principal. Els seus principis retornen la salut a aquells malalts que estaven desdonats i la joventut als marcits ancians.|[[al-Biruní]]}}

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tindre cures per a totes les malalties conegudes i métodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tindre cures per a totes les malalties conegudes i métodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un sigle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Atés que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'atres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[yoga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] varen ser inevitables. No obstant això, la majoria dels texts Rasayana tenen les seues arrels en les escoles tàntriques Kaula relacionades en els ensenyances de la personalitat de [[Matsyendranath]].

Atés que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'atres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[yoga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] varen ser inevitables. No obstant això, la majoria dels texts Rasayana tenen les seues arrels en les escoles tàntriques Kaula relacionades en els ensenyances de la personalitat de [[Matsyendranath]].

Cap a finals del [[sigle XIII]], l'alquímia s'havia desenrollat fins a un sistema de creences molt estructurat. Els adeptes creen en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és dir, creen que els processos que afecten els minerals i atres substàncies podien tindre un efecte en el cos humà (per eixemple, si un deprengué el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per a purificar l'[[ànima]] humana). Creen en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites i tenien una forta tradició d'amagar les seues idees escrites en un llaberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per a despistar als no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament en substàncies químiques i feen [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seua filosofia girava entorn de la seua creença en qué l'ànima de l'home estava dividida dins d'ell despuix de la caiguda d'Adam. Purificant les dos parts de l'ànima de l'home, este podria reunir-se en Deu.<ref name=TE/>

Cap a finals del [[sigle XIII]], l'alquímia s'havia desenrollat fins a un sistema de creences molt estructurat. Els adeptes creen en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és dir, creen que els processos que afecten els minerals i atres substàncies podien tindre un efecte en el cos humà (per eixemple, si un deprengué el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per a purificar l'[[ànima]] humana). Creen en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites i tenien una forta tradició d'amagar les seues idees escrites en un llaberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per a despistar als no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament en substàncies químiques i feen [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seua filosofia girava entorn de la seua creença en qué l'ànima de l'home estava dividida dins d'ell despuix de la caiguda d'Adam. Purificant les dos parts de l'ànima de l'home, este podria reunir-se en Deu.<ref name=TE/>

En el [[sigle XIV]], la [[pesta negra]] i l'increment de [[guerra|guerres]] i [[fam]]s que varen caracterisar a este segle varen servir d'obstàcul a l'eixercici filosòfic en general.  

En el [[sigle XIV]], la [[pesta negra]] i l'increment de [[guerra|guerres]] i [[fam]]s que varen caracterisar a este sigle varen servir d'obstàcul a l'eixercici filosòfic en general.  

[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seua opinió, hui àmpliament acceptada, era que Deu ha de ser acceptat només en la fe, i que no podia ser llimitat per la raó humana. Este punt de vista no era incorrecte si un acceptava el postulat d'un Deu illimitat enfront de la llimitada capacitat humana per raonar, pero va eliminar virtualment a l'alquímia com a pràctica acceptada en els sigles XIV i XV.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 335</ref> El Papa [[Joan XXII]] va publicar en l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'iglésia de la seua pràctica.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.49. Nova York: Stein and Day, 1977</ref> No obstant això, es creu que este mateix Papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref>{{fr}} [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.  

[[Guillem d'Occam]], un franciscà d'[[Oxford]], va atacar la visió de Tomás d'Aquino sobre la compatibilitat entre la fe i la raó. La seua opinió, hui àmpliament acceptada, era que Deu ha de ser acceptat només en la fe, i que no podia ser llimitat per la raó humana. Este punt de vista no era incorrecte si un acceptava el postulat d'un Deu illimitat enfront de la llimitada capacitat humana per raonar, pero va eliminar virtualment a l'alquímia com a pràctica acceptada en els sigles XIV i XV.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 335</ref> El Papa [[Joan XXII]] va publicar en l'any [[1317]] l'edicte ''Spondet quas senar exhibent'' contra l'alquímia, que efectivament va retirar a tots els membres de l'iglésia de la seua pràctica.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.49. Nova York: Stein and Day, 1977</ref> No obstant això, es creu que este mateix Papa va estar interessat en l'estudi alquímic i va escriure un tractat titulat ''Ars transmutatoria''<ref>{{fr}} [[Joan XXII]], ''[http://www.carbanzo.com/alchemy/textes/arttrans.doc Ars Transmutatoria]''</ref> en el qual narrava com va fabricar 200 barres d'or d'un quintar.  

D'esta forma, a mesura que la ciència va seguir descobrint i racionalisant contínuament els mecanismes de l'univers, fundada en la seua pròpia metafísica materialista, l'alquímia va ser quedant despullada de les seues conexions química i mèdica, pero incurablement subjecta a elles. Reduïda a un sistema filosòfic arcàic, pobrament relacionada en el món material, l'alquímia va sofrir el destino comú a atres disciplines [[esoterisme|esotèriques]] tals com l'[[astrologia]] i la [[càbala]]: exclosa dels estudis [[universitat|universitaris]], rebujada pels seus antics mecenes, relegada a l'ostracisme pels científics i considerada habitualment com l'epítom de la charlatanería i la [[superstició]]. No obstant això, els rosacreus i francmaçons sempre han estat interessats en l'alquímia i el seu simbolisme. Una gran colecció de llibres sobre alquímia es guarda en la ''[[Bibliotheca Philosophica Hermetica]]'' d'Amsterdam.

D'esta forma, a mesura que la ciència va seguir descobrint i racionalisant contínuament els mecanismes de l'univers, fundada en la seua pròpia metafísica materialista, l'alquímia va ser quedant despullada de les seues conexions química i mèdica, pero incurablement subjecta a elles. Reduïda a un sistema filosòfic arcàic, pobrament relacionada en el món material, l'alquímia va sofrir el destino comú a atres disciplines [[esoterisme|esotèriques]] tals com l'[[astrologia]] i la [[càbala]]: exclosa dels estudis [[universitat|universitaris]], rebujada pels seus antics mecenes, relegada a l'ostracisme pels científics i considerada habitualment com l'epítom de la charlatanería i la [[superstició]]. No obstant això, els rosacreus i francmaçons sempre han estat interessats en l'alquímia i el seu simbolisme. Una gran colecció de llibres sobre alquímia es guarda en la ''[[Bibliotheca Philosophica Hermetica]]'' d'Amsterdam.

Estos avanços podrien ser interpretats com a part d'una reacció més àmplia de l'intelectualisme europeu contra el moviment [[Romanticisme|romàntic]] del segle anterior.

Estos avanços podrien ser interpretats com a part d'una reacció més àmplia de l'intelectualisme europeu contra el moviment [[Romanticisme|romàntic]] del sigle anterior.

== Alquímia moderna ==

== Alquímia moderna ==