Canvis

Des d'un punt de vista actual, és una [[pseudociència]] sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la [[matèria]] estava composta per quatre elements: terra, [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seua pròpia [[ànima]] abans de transmutar els [[metals]], això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta i apta només pels iniciats ([[hermetisme]]).  

Des d'un punt de vista actual, és una [[pseudociència]] sense base científica. En general, els alquimistes creien que tota la [[matèria]] estava composta per quatre elements: terra, [[aire]], [[aigua]] i [[foc]]. En el pla espiritual, els alquimistes havien de transmutar la seua pròpia [[ànima]] abans de transmutar els [[metals]], això vol dir que havien de purificar-se, preparar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta i apta només pels iniciats ([[hermetisme]]).  

Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la [[química]] moderna, abans de l'establiment del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier]], entre d'atres.

Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la [[química]] moderna, abans de l'establiment del [[método científic]] als [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], gràcies als treballs de [[Robert Boyle]] i [[Antoine Laurent Lavoisier]], entre d'atres.

Un dels alquimistes occidentals més important fon [[Paracels]], i alguns dels fundadors o precursors de la [[Ciència]] occidental moderna es varen dedicar també a l'alquímia, com per eixemple [[Isaac Newton]]<ref>{{en}} Philip Ashley Fanning, ''[http://books.google.cat/books?id=krMKXNX5jvwC&pg=PA153&dq=newton+alchemist&hl=ca&ei=aUD7TOj3FdaO4gbj6LmNBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=newton%20alchemist&f=false Isaac Newton and the Transmutation of Alchemy]'', p.153</ref> i [[Roger Bacon]].<ref>{{en}} Arthur E Waite, ''[http://books.google.cat/books?id=CLQE6iAT5f8C&pg=PA63&dq=Roger+Bacon+alchemist&hl=ca&ei=50D7TPLJHIiM4gaVz-SRCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=Roger%20Bacon%20alchemist&f=false Alchemists Through the Ages]'', p.63</ref>

Un dels alquimistes occidentals més important fon [[Paracels]], i alguns dels fundadors o precursors de la [[Ciència]] occidental moderna es varen dedicar també a l'alquímia, com per eixemple [[Isaac Newton]]<ref>{{en}} Philip Ashley Fanning, ''[http://books.google.cat/books?id=krMKXNX5jvwC&pg=PA153&dq=newton+alchemist&hl=ca&ei=aUD7TOj3FdaO4gbj6LmNBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=newton%20alchemist&f=false Isaac Newton and the Transmutation of Alchemy]'', p.153</ref> i [[Roger Bacon]].<ref>{{en}} Arthur E Waite, ''[http://books.google.cat/books?id=CLQE6iAT5f8C&pg=PA63&dq=Roger+Bacon+alchemist&hl=ca&ei=50D7TPLJHIiM4gaVz-SRCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDYQ6AEwAw#v=onepage&q=Roger%20Bacon%20alchemist&f=false Alchemists Through the Ages]'', p.63</ref>

L'alquimia comprén diverses tradicions filosòfiques abastant prop de quatre milenaris i tres continents. La general predilecció d'estes tradicions pel llenguage críptic i simbòlic fa que resulte difícil traçar les seues mútues influències i relacions «genètiques».

L'alquimia comprén diverses tradicions filosòfiques abastant prop de quatre milenaris i tres continents. La general predilecció d'estes tradicions pel llenguage críptic i simbòlic fa que resulte difícil traçar les seues mútues influències i relacions «genètiques».

Poden distinguir-se almenys dos tendències principals, que semblen ser àmpliament independents, almenys en les seues primeres etapes: l'[[alquímia chinenca]], centrada en [[Antiga China|China]] i la seua zona d'influència cultural, i l'[[alquímia occidental]], el centre de la qual es va desplaçar al llarc del temps entre l'[[antic Egipte]], [[antiga Grècia|Grècia]] i [[antiga Roma|Roma]], el món islàmic, i finalment de nou [[Europa]]. L'alquimia chinenca estava íntimament relacionada en el [[taoisme]], mentres que l'alquímia occidental va desenrollar el seu propi sistema filosòfic, en relacions només superficials en les principals religions occidentals. Encara està oberta la qüestió de si estes dos branques compartixen un orige comú o fins a quin extrem es van influir una a l'atra.

Poden distinguir-se almenys dos tendències principals, que semblen ser àmpliament independents, almenys en les seues primeres etapes: l'[[alquímia chinenca]], centrada en [[Antiga China|China]] i la seua zona d'influència cultural, i l'[[alquímia occidental]], el centre de la qual es va desplaçar al llarc del temps entre l'[[antic Egipte]], [[antiga Grècia|Grècia]] i [[antiga Roma|Roma]], el món islàmic, i finalment de nou [[Europa]]. L'alquimia chinenca estava íntimament relacionada en el [[taoisme]], mentres que l'alquímia occidental va desenrollar el seu propi sistema filosòfic, en relacions només superficials en les principals religions occidentals. Encara està oberta la qüestió de si estes dos branques compartixen un orige comú o fins a quin extrem es varen influir una a l'atra.

=== L'alquimia en l'Antic Egipte ===

=== L'alquimia en l'Antic Egipte ===

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ya es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis químics durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ya es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis químics durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en e l'any 4000 a. C., els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap a l'any 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] en l'any 1500 a. C. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es van produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia segut inventat cap a l'any 3000 a. C.

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en e l'any 4000 a. C., els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap a l'any 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] en l'any 1500 a. C. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es varen produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia segut inventat cap a l'any 3000 a. C.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tindre una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre [[roig]]) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de conectar el roig del cinabre en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' en la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, lo que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de métodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tindre una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre [[roig]]) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de conectar el roig del cinabre en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' en la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, lo que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de métodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

La [[pólvora]] podria haver segut una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[sigle IX]] i usada en [[focs artificials]] en el [[sigle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap a l'any [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i en Europa a partir del [[sigle XIV]]).

La [[pólvora]] podria haver segut una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[sigle IX]] i usada en [[focs artificials]] en el [[sigle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap a l'any [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos en l'any [[1241]] i en [[Europa]] a partir del [[sigle XIV]]).

=== L'alquimia índia ===

=== L'alquimia índia ===

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tindre cures per a totes les malalties conegudes i métodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tindre cures per a totes les malalties conegudes i métodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Atés que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'atres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[yoga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels texts Rasayana tenen les seues arrels en les escoles tàntriques Kaula relacionades en els ensenyances de la personalitat de [[Matsyendranath]].

Atés que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'atres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[yoga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] varen ser inevitables. No obstant això, la majoria dels texts Rasayana tenen les seues arrels en les escoles tàntriques Kaula relacionades en els ensenyances de la personalitat de [[Matsyendranath]].

El rasayana era entés per molt poca gent en aquella época com [[Nagarjuna]], un monge budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut eixemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es dia que Nagarjuna havia desenrollat un método per convertir-lo en or. La majoria de les seues obres originals s'han perdut, pero els seus ensenyances tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia.

El rasayana era entés per molt poca gent en aquella época com [[Nagarjuna]], un monge budista que va editar el ''Rasaratnakara'', és un conegut eixemple de l'antiga medicina índia, o nityanadhiya. Es dia que Nagarjuna havia desenrollat un método per convertir-lo en or. La majoria de les seues obres originals s'han perdut, pero els seus ensenyances tenen encara una forta influència en la medicina tradicional índia.

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada molt fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] varen absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el [[Papa]] [[Silvestre II]], va ser un dels primers en portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, hòmens com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[sigle XII]], varen portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[segle XIII]] els moviments varen ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada molt fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] varen absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el [[Papa]] [[Silvestre II]], va ser un dels primers en portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, hòmens com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[sigle XII]], varen portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[sigle XIII]] els moviments varen ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

En este periodo varen aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista varen ficar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

En este periodo varen aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista varen ficar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per a fabricar or i argent. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.

Paracels va ser pioner en l'us de composts químics i minerals en medicina. Va escriure que «Molts han dit que l'alquímia és per a fabricar or i argent. Per a mi no és tal el propòsit, sino considerar només la virtut i el poder que pot haver-hi en les medicines.» (Edwards, p.47) Els seus punts de vista hermètics eren que la malaltia i la salut del cos depenien de l'harmonia de l'home (el microcosmos) i la naturalea (el macrocosmos). Paracels va donar un enfocament diferent del dels seus predecessors, usant esta analogia no com a referència a la purificació de l'ànima sino al fet que els humans han de mantindre certs equilibris de minerals en els seus cossos i que per a certes malalties d'estes hi havia remeis químics que podien sanar-les.<ref>Debus i Multhauf, p. 6-12</ref> Mentres els seus intents de tractar malalties en remeis tals com el mercuri podrien semblar contraproduents des d'un punt de vista modern, la seua idea bàsica de medicines produïdes químicament ha permaneixcut vigent sorprenentment be.

En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] (1527-1608), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', [[1564]]), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver segut la font de l'image popular de l'alquimista-charrador.

En [[Anglaterra]] l'alquímia en esta época s'associa freqüentment en [[John Dee]] ([[1527]]-[[1608]]), més conegut per les seues facetes d'[[astròlec]], criptógraf i «consultor científic» general de la reina [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]]. Dee era considerat una autoritat en l'obra de [[Roger Bacon]] i va estar prou interessat en l'alquímia per a escriure un llibre sobre ella (''Micos Hieroglyphica'', [[1564]]), influenciat per la [[càbala]]. El soci de Dee, [[Edward Kelley]], que afirmava conversar en [[àngel]]s a través d'una bola de cristal i posseir una pols que transformaria el mercuri en or, pot haver segut la font de l'image popular de l'alquimista-charrador.

Un alquimista menys conegut d'esta època és [[Michał Sędziwój|Miquel Sendivogius]] ([[1566]]?-[[1636]]), filòsof, mege i pioner de la química [[Polònia|polonesa]]. Segons algunes fonts, va destilar [[oxigen]] en el laboratori al voltant de l'any [[1600]], 170 anys abans que [[Karl Wilhelm Scheele]] i [[Joseph Priestley]], calfant [[salmitre]]. Pensava que el gas resultant era «l'elixir de la vida». Poc despuix de descobrir este método, es creu que Sendivogius va ensenyar la seua tècnica en [[Cornelius Drebbel]], qui en [[1621]] li donaria aplicació pràctica en un submarí.

Un alquimista menys conegut d'esta època és [[Michał Sędziwój|Miquel Sendivogius]] ([[1566]]?-[[1636]]), filòsof, mege i pioner de la química [[Polònia|polonesa]]. Segons algunes fonts, va destilar [[oxigen]] en el laboratori al voltant de l'any [[1600]], 170 anys abans que [[Karl Wilhelm Scheele]] i [[Joseph Priestley]], calfant [[salmitre]]. Pensava que el gas resultant era «l'elixir de la vida». Poc despuix de descobrir este método, es creu que Sendivogius va ensenyar la seua tècnica en [[Cornelius Drebbel]], qui en [[1621]] li donaria aplicació pràctica en un submarí.

=== Sicologia analítica ===

=== Sicologia analítica ===

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquimia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del [[segle XIII]]: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, aixina com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, aixina com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquimia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del [[sigle XIII]]: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, aixina com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, aixina com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure a les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en termes de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquímia'' ([[1944]]) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. Ademés, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' ([[1946]]). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' ([[1955]]-[[1956]]), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'esta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure a les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en termes de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquímia'' ([[1944]]) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. Ademés, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' ([[1946]]). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' ([[1955]]-[[1956]]), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'esta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.