Canvis

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

=== Alquímia en l'Europa medieval ===

[[Fitxer:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

A causa de les seves fortes connexions amb les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada bastant fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mitjana|medievals]] [[Europa|europeus]] van absorbir extensivament el coneixement alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tard es convertiria en el Papa [[Silvestre II]], va ser un dels primers a portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tard, homes com [[Adelard de Bath]], qui va viure en el [[segle XII]], van portar ensenyaments addicionals. Però fins al [[segle XIII]] els moviments van ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada bastant fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|medievals]] [[Europa|europeus]] van absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el Papa [[Silvestre II]], va ser un dels primers a portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, homes com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[segle XII]], van portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[segle XIII]] els moviments van ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

En aquest període van aparèixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] creia que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlegs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista van posar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribessin a Occident. La seva principal influència en l'alquímia va ser la seva creença en què els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (psicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematitzar l'anàlisi de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

En este periodo van aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista van posar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

[[Robert Grosseteste]] va ser un pioner de la teoria científica que posteriorment seria usada i refinada pels alquimistes, prenent els mètodes d'anàlisis d'Abelardo i afegint l'ús d'observacions, experimentació i conclusions en realitzar avaluacions científiques. També va treballar molt per tendir en pont entre el pensament platònic i l'aristotèlic.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 229-295</ref>

[[Robert Grosseteste]] va ser un pioner de la teoria científica que posteriorment seria usada i refinada pels alquimistes, prenent els mètodos d'anàlisis d'Abelardo i afegint l'us d'observacions, experimentació i conclusions en realisar evaluacions científiques. També va treballar molt per tendir en pont entre el pensament platònic i l'aristotèlic.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 229-295</ref>

[[Albert el Gran]] i [[Tomàs d'Aquino]] van ser dos membres de l'[[Orde dels Predicadors]] que van estudiar a Aristòtil i van treballar en la reconciliació de les diferències entre la filosofia i el cristianisme. Tomàs d'Aquino també va treballar intensament a desenvolupar el [[mètode científic]]. Fins i tot va ser tan lluny com per afirmar que els universals podrien ser descoberts només mitjançant el [[raonament lògic]] i, com la [[raó]] no pot oposar-se a Déu, deu per tant ser compatible amb la [[teologia]].<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 290-294, p.255</ref> Això contradeia la comunament acceptada creença platònica que els universals es trobaven només mitjançant [[il·luminació divina]]. Ambdós van estar entre els primers a emprendre l'examen de la teoria alquímica i ells mateixos podrien ser considerats alquimistes, excepte pel fet que van fer poc quant a l'[[experimentació]].

[[Albert el Gran]] i [[Tomàs d'Aquino]] van ser dos membres de l'[[Orde dels Predicadors]] que van estudiar a Aristòtil i van treballar en la reconciliació de les diferències entre la filosofia i el cristianisme. Tomàs d'Aquino també va treballar intensament a desenrollar el [[mètodo científic]]. Fins i tot va ser tan llunt com per afirmar que els universals podrien ser descoberts només per mig del [[raonament llògic]] i, com la [[raó]] no pot oposar-se a Deu, deu per tant ser compatible en la [[teologia]].<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 290-294, p.255</ref> Això contradeya la comunament acceptada creença platònica que els universals es trobaven només per mig de l'[[iluminació divina]]. Abdós van estar entre els primers a emprendre l'examen de la teoria alquímica i ells mateixos podrien ser considerats alquimistes, excepte pel fet que van fer poc quant a l'[[experimentació]].

El primer alquimista autèntic en l'Europa medieval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[lingüística|llenguatges]] a més de l'alquímia. La seva obra va suposar tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquistar el món en lloc de rebutjar-ho li van portar a la seva convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els homes pensen que adquireixen [[coneixement]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], només l'última és efectiva i capaç de portar de pau a l'intel·lecte.»<ref>{{en}} Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les altres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 294-295</ref> A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la recerca de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: després de tot, el temps que l'home passa a la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Déu. La immortalitat a la Terra no encaixava amb la teologia cristiana.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.37−38. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

El primer alquimista autèntic en l'Europa medieval va ser [[Roger Bacon]], un [[franciscà]] d'[[Oxford]] que va estudiar l'[[òptica]] i els [[llingüística|llenguages]] a més de l'alquímia. La seua obra va supondre tant per a l'alquímia com la de [[Robert Boyle]] per la [[química]] i la de [[Galileu Galilei]] per l'[[astronomia]] i la [[física]]. Els ideals franciscans de conquistar el món en lloc de rebujar-ho li van portar a la seua convicció que l'experimentació era més important que el raonament: «De les tres formes en les quals els homes pensen que adquirixen [[coneiximent]] de les coses: autoritat, [[raó|raonament]] i [[experiència]], només l'última és efectiva i capaç de portar de pau a l'intelecte.»<ref>{{en}} Roger Bacon, ''Speculum Alchemiæ'', p. 367</ref> «La ciència experimental controla les conclusions de totes les atres ciències. Revela veritats que el raonament dels principis generals mai haurien descobert».<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 294-295</ref> A Roger Bacon també se li ha atribuït l'inici de la investigació de la [[pedra filosofal]] i de l'elixir de la vida. La idea de la [[immortalitat]] va ser reemplaçada per la noció de la [[longevitat]]: després de tot, el temps que l'home passa a la Terra era simplement per esperar i preparar-se per a la immortalitat al món de Deu. La immortalitat a la Terra no encaixava en la teologia cristiana.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.37−38. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Bacon no va ser l'únic alquimista d'aquesta època però sí el més important. Les seves obres van ser usades per incomptables alquimistes entre els [[segle XV|segles XV]] i [[segle XIX|XIX]]. Altres alquimistes de la seva mateixa època van compartir diversos trets. Primer, i més òbviament, gairebé tots van ser membres del clergat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrab. A més, l'alquímia en aquesta època era autoritzada per l'església com un bon mètode d'explorar i desenvolupar la teologia. L'alquímia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perquè oferia una visió racionalista de l'univers on els homes amb prou feines estaven començant a aprendre sobre el racionalisme.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.24-27. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Bacon no va ser l'únic alquimista d'aquesta època però sí el més important. Les seves obres van ser usades per incontables alquimistes entre els [[segle XV|segles XV]] i [[segle XIX|XIX]]. Altres alquimistes de la seva mateixa època van compartir diversos trets. Primer, i més òbviament, gairebé tots van ser membres del clergat. Això es devia simplement al fet que poca gent fora de les escoles parroquials tenia l'educació necessària per examinar les obres derivades de l'àrap. A més, l'alquímia en aquesta època era autoritzada per l'església com un bon mètode d'explorar i desenvolupar la teologia. L'alquímia era interessant per a l'àmplia varietat de clergues perquè oferia una visió racionalista de l'univers on els homes en prou feines estaven començant a aprendre sobre el racionalisme.<ref>{{en}} Michael Edwardes, ''The Dark Side of History'', p.24-27. Nova York: Stein and Day, 1977</ref>

Cap a finals del [[segle XIII]], l'alquímia s'havia desenvolupat fins a un sistema de creences bastant estructurat. Els adeptes creien en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és a dir, creien que els processos que afecten els minerals i altres substàncies podien tenir un efecte en el cos humà (per exemple, si un aprengués el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per purificar l'[[ànima]] humana). Creien en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites i tenien una forta tradició d'amagar les seves idees escrites en un laberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per despistar als no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament amb substàncies químiques i feien [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seva filosofia girava entorn de la seva creença en què l'ànima de l'home estava dividida dins d'ell després de la caiguda d'Adam. Purificant les dues parts de l'ànima de l'home, aquest podria reunir-se amb Déu.<ref name=TE/>

Cap a finals del [[segle XIII]], l'alquímia s'havia desenvolupat fins a un sistema de creences bastant estructurat. Els adeptes creien en la teoria d'Hermes sobre el macrocosmos-microcosmos, és a dir, creien que els processos que afecten els minerals i altres substàncies podien tenir un efecte en el cos humà (per exemple, si un aprengués el secret de purificar or, podria usar la mateixa tècnica per purificar l'[[ànima]] humana). Creien en els quatre elements i les quatre qualitats anteriorment descrites i tenien una forta tradició d'amagar les seves idees escrites en un laberint d'[[argot]] codificat ple de paranys per despistar als no iniciats. Finalment, els alquimistes practicaven el seu art: experimentaven activament amb substàncies químiques i feien [[observació|observacions]] i [[teoria|teories]] sobre com funcionava l'univers. Tota la seva filosofia girava entorn de la seva creença en què l'ànima de l'home estava dividida dins d'ell després de la caiguda d'Adam. Purificant les dues parts de l'ànima de l'home, aquest podria reunir-se amb Déu.<ref name=TE/>