Canvis

==Investigació de la naturalea ==

==Investigació de la naturalea ==

[[Fitxer:Alchemical_Laboratory_-_Project_Gutenberg_eText_14218.jpg|esquerra|thumb|Laboratori d''''alquímia'''.]]

[[Archiu:Alchemical_Laboratory_-_Project_Gutenberg_eText_14218.jpg|esquerra|thumb|Laboratori d''''alquímia'''.]]

La percepció popular i dels últims segles sobre els alquimistes, és que eren charradors que intentaven convertir plom en or, i que ampraven la major part del seu temps elaborant remeis miraculosos, verins i pocions [[màgia|màgiques]].

La percepció popular i dels últims segles sobre els alquimistes, és que eren charradors que intentaven convertir plom en or, i que ampraven la major part del seu temps elaborant remeis miraculosos, verins i pocions [[màgia|màgiques]].

Els alquimistes fonamentaven la seua ciència en qué l'univers estava compost de quatre [[element clàssic|elements clàssics]] als quals cridaven pel nom vulgar de les substàncies que els representen: terra, aire, foc i aigua,<ref>Josep Maria Amigó i Luis E. Ochando, ''[http://books.google.cat/books?id=wvJtHCIIUYcC&pg=PA15&dq=terra,+aire,+foc+i+aigua+alquimia&hl=ca&ei=def7TJnnNIjqOdCA-dQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Geologia i química del cosmos i de la Terra]'', p.15</ref> i en ells preparaven un quint element que contenia la potència dels quatre en la seua màxima exaltació i equilibri.  

Els alquimistes fonamentaven la seua ciència en qué l'univers estava compost de quatre [[element clàssic|elements clàssics]] als quals cridaven pel nom vulgar de les substàncies que els representen: terra, aire, foc i aigua,<ref>Josep Maria Amigó i Luis E. Ochando, ''[http://books.google.cat/books?id=wvJtHCIIUYcC&pg=PA15&dq=terra,+aire,+foc+i+aigua+alquimia&hl=ca&ei=def7TJnnNIjqOdCA-dQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Geologia i química del cosmos i de la Terra]'', p.15</ref> i en ells preparaven un quint element que contenia la potència dels quatre en la seua màxima exaltació i equilibri.  

La majoria dels alquimistes eren investigadors cultes, inteligents i benintencionats, i fins i tot distinguits científics, com [[Isaac Newton]] i [[Robert Boyle]].<ref>{{es}}{{en}} Harold J. Cook, ''[http://books.google.cat/books?id=UiyMb57iXSwC&pg=PA68&dq=Robert+Boyle+alquimia&hl=ca&ei=tuj7TOzoEo3tOb2ToNUK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwAQ#v=onepage&q=Robert%20Boyle%20alquimia&f=false El declinar de l'alquímia]'', a ''Alquimia: ciencia y pensamiento a través de los libros''</ref> Aquests innovadors van intentar explorar i investigar la naturalea mateixa. La base és un coneiximent del règim del foc i de les substàncies elementals del que després de profundes meditacions es passa a la pràctica, començant per construir un [[atanor|forn alquímic]]. Sovint les seues mancances havien de suplir-se en l'[[experimentació]], les tradicions i moltes especulacions per profundisar en el seu art.

La majoria dels alquimistes eren investigadors cultes, inteligents i benintencionats, i fins i tot distinguits científics, com [[Isaac Newton]] i [[Robert Boyle]].<ref>{{es}}{{en}} Harold J. Cook, ''[http://books.google.cat/books?id=UiyMb57iXSwC&pg=PA68&dq=Robert+Boyle+alquimia&hl=ca&ei=tuj7TOzoEo3tOb2ToNUK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwAQ#v=onepage&q=Robert%20Boyle%20alquimia&f=false El declinar de l'alquímia]'', a ''Alquimia: ciencia y pensamiento a través de los libros''</ref> Estes innovadors van intentar explorar i investigar la naturalea mateixa. La base és un coneiximent del règim del foc i de les substàncies elementals del que després de profundes meditacions es passa a la pràctica, començant per construir un [[atanor|forn alquímic]]. Sovint les seues mancances havien de suplir-se en l'[[experimentació]], les tradicions i moltes especulacions per profundisar en el seu art.

Per als alquimistes tota substància es componia de tres parts: [[Mercuri (element)|mercuri]], [[sofre]] i [[Sal comuna|sal]]<ref>{{es}} René Guénon, ''[http://books.google.cat/books?id=5cEmbSU4YYwC&pg=PA103&dq=mercuri+sofre+sal+alquimia&hl=ca&ei=0un7TMmxF4qZOryb7NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFoQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false La gran Tríada]'', p.103</ref>sent estes els noms vulgars que comunament s'usaven per designar a l'[[esperit]], l'[[ànima]] i el [[cos]], estes tres parts eren nomenades principis. Per manipulació de les substàncies i a través de diferents operacions, separaven cadascuna de les tres parts que després havien de ser purificades individualment, cadascuna d'acort al règim de foc que li és propícia, la sal en foc de fusió i el mercuri i el sofre en destilacions recurrents i suaus. Després de ser purificades les tres parts en una llabor que solia comportar molt de temps i que havien de vigilar-se els aspectes planetaris les tres parts havien d'unir-se per formar una atra vegada la substància inicial. Una vegada fet tot això la substància adquiria certs poders.

Per als alquimistes tota substància es componia de tres parts: [[Mercuri (element)|mercuri]], [[sofre]] i [[Sal comuna|sal]]<ref>{{es}} René Guénon, ''[http://books.google.cat/books?id=5cEmbSU4YYwC&pg=PA103&dq=mercuri+sofre+sal+alquimia&hl=ca&ei=0un7TMmxF4qZOryb7NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFoQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false La gran Tríada]'', p.103</ref>sent estes els noms vulgars que comunament s'usaven per designar a l'[[esperit]], l'[[ànima]] i el [[cos]], estes tres parts eren nomenades principis. Per manipulació de les substàncies i a través de diferents operacions, separaven cadascuna de les tres parts que després havien de ser purificades individualment, cadascuna d'acort al règim de foc que li és propícia, la sal en foc de fusió i el mercuri i el sofre en destilacions recurrents i suaus. Després de ser purificades les tres parts en una llabor que solia comportar molt de temps i que havien de vigilar-se els aspectes planetaris les tres parts havien d'unir-se per formar una atra vegada la substància inicial. Una vegada fet tot això la substància adquiria certs poders.

Els aprenents d'alquimistes, en general havien de començar per treballar en el regne vegetal fins a dominar el règim del foc, les diverses operacions i el règim del temps. Al llarc de la història de la disciplina, es van esforçar a entendre la naturalea d'estes principis i van trobar algun ordre i sentit en els resultats dels seus experiments alquímics, que sovint eren socavats per [[reactiu]]s impurs o malament caracterisats, falta de mesures quantitatives i [[nomenclatura]] hermètica. Això motivava que molts anys després d'intensos esforços acabessin arruïnats i maleint l'alquímia.

Els aprenents d'alquimistes, en general havien de començar per treballar en el regne vegetal fins a dominar el règim del foc, les diverses operacions i el règim del temps. Al llarc de la història de la disciplina, es van esforçar a entendre la naturalea d'estes principis i van trobar algun orde i sentit en els resultats dels seus experiments alquímics, que sovint eren socavats per [[reactiu]]s impurs o malament caracterisats, falta de mesures quantitatives i [[nomenclatura]] hermètica. Això motivava que molts anys després d'intensos esforços acabessin arruïnats i maleint l'alquímia.

Els alquimistes per diferenciar les substàncies vulgars d'aquelles fabricades per l'art alquímic, que sent designades pel mateix nom d'acort a alguna de les seues propietats, procedien a usar l'apelatiu de «filosòfic» o «nostre». Així, es parlava de «la nostra aigua» per diferenciar-la de l'aigua corrent, pero al llarc dels texts alquímics s'assumix que l'aprenent ya sap diferenciar una d'una atra i, a vegades, explícitament no s'usa, ja que d'acort a l'art hermètic «no s'ha de donar perles als porcs», raó per la qual molts fracassaven en seguir al peu de la lletra les diferents receptes. La «[[alucinació]]» només se conseguia després d'ardus anys de rigorós estudi i experimentació. Una vegada que l'aprenent conseguia controlar el foc, el temps dels processos i els processos mateixos en el regne vegetal, estava llest per accedir als [[arcans majors]], això és, els mateixos treballs en el regne animal i mineral. Sostenien que la potència dels [[teràpia|remeis]] era proporcional a cada naturalea.

Els alquimistes per diferenciar les substàncies vulgars d'aquelles fabricades per l'art alquímic, que sent designades pel mateix nom d'acort a alguna de les seues propietats, procedien a usar l'apelatiu de «filosòfic» o «nostre». Així, es parlava de «la nostra aigua» per diferenciar-la de l'aigua corrent, pero al llarc dels texts alquímics s'assumix que l'aprenent ya sap diferenciar una d'una atra i, a vegades, explícitament no s'usa, ja que d'acort a l'art hermètic «no s'ha de donar perles als porcs», raó per la qual molts fracassaven en seguir al peu de la lletra les diferents receptes. La «[[alucinació]]» només se conseguia després d'ardus anys de rigorós estudi i experimentació. Una vegada que l'aprenent conseguia controlar el foc, el temps dels processos i els processos mateixos en el regne vegetal, estava llest per accedir als [[arcans majors]], això és, els mateixos treballs en el regne animal i mineral. Sostenien que la potència dels [[teràpia|remeis]] era proporcional a cada naturalea.

Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturalees, a cada regne li corresponia una meta: al regne mineral la [[transmutació]] de metals vulgars en [[or]] o [[plata]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que suposadament guariria totes les malalties i perllongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquimia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>  

Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturalees, a cada regne li corresponia una meta: al regne mineral la [[transmutació]] de metals vulgars en [[or]] o [[plata]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que supostament gojaria de totes les malalties i prolongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquimia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>  

Totes elles eren el resultat de les mateixes operacions on el que canviava eren la [[matèria primera]], la durada dels processos i la vigilància i força del [[foc]]. Una meta intermèdia era crear el que es coneixia com [[menstruo]], un dissolvent mineral fet de salnitre i [[vidriol]] purificat amb aigua pura,<ref>Elémire Zolla, ''[http://books.google.cat/books?id=YFkyeWqr21YC&pg=PA103&dq=menstruo+alquimia&hl=ca&ei=bez7TOezJ5HtOY6S-NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=menstruo%20alquimia&f=false Una Introduccion a la Alquimia]'', p.103 {{es}} </ref>  

Totes elles eren el resultat de les mateixes operacions on el que canviava eren la [[matèria primera]], la durada dels processos i la vigilància i força del [[foc]]. Una meta intermedia era crear el que es coneixia com [[mònstruo]], un dissolvent mineral fet de salmitre i [[vidre]] purificat en aigua pura,<ref>Elémire Zolla, ''[http://books.google.cat/books?id=YFkyeWqr21YC&pg=PA103&dq=menstruo+alquimia&hl=ca&ei=bez7TOezJ5HtOY6S-NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=menstruo%20alquimia&f=false Una Introduccion a la Alquimia]'', p.103 {{es}} </ref>  

i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'atres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seua naturalea) en estes. De manera que se conseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Estes no són els únics usos d'esta ciència, encara que sí que són els més coneguts i millor documentats. Des de l'[[Edat Mijana|edat mijana]], els alquimistes europeus van invertir molt d'esforç i diners en la investigació de la [[pedra filosofal]].

i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'atres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seua naturalea) en estes. De manera que se conseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Estes no són els únics usos d'esta ciència, encara que sí que són els més coneguts i millor documentats. Des de l'[[Edat Mijana|edat mijana]], els alquimistes europeus van invertir molt d'esforç i diners en la investigació de la [[pedra filosofal]].

==Disciplina espiritual i filosòfica ==

==Disciplina espiritual i filosòfica ==

Els alquimistes sostenien que la [[pedra filosofal]] amplificava místicament el coneiximent d'alquímia de qui la usava tant com fos possible. Molts aprenents i falsos alquimistes, tinguts per autèntics alquimistes, van gojar de prestigi i soport durant segles, encara que no per la seua investigació d'estes metes ni per l'especulació mística i filosòfica que es desprenia de la seua lliteratura, sino per les seues contribucions mundanes a les indústries artesanals de l'época: l'obtenció de pólvora, l'anàlisis i refinament de minerals, la metalúrgia, la producció de tinta, tints, pintures i cosmètics, l'adobat del cuir, la fabricació de ceràmica i cristal, la preparació d'extractes i licors, etcétera. La preparació del ''[[aqua vitae]]'', el «aigua de vida», era un experiment bastant popular entre els alquimistes europeus.

Els alquimistes sostenien que la [[pedra filosofal]] amplificava místicament el coneiximent d'alquímia de qui la usava tant com fos possible. Molts aprenents i falsos alquimistes, tinguts per autèntics alquimistes, van gojar de prestigi i soport durant segles, encara que no per la seua investigació d'estes metes ni per l'especulació mística i filosòfica que es desprenia de la seua lliteratura, sino per les seues contribucions mundanes a les indústries artesanals de l'época: l'obtenció de pólvora, l'anàlisis i refinament de minerals, la metalúrgia, la producció de tinta, tints, pintures i cosmètics, l'adobat del cuiro, la fabricació de ceràmica i cristal, la preparació d'extractes i licors, etcétera. La preparació del ''[[aqua vitae]]'', el «aigua de vida», era un experiment bastant popular entre els alquimistes europeus.

Els alquimistes mai van tenir voluntat per separar els aspectes físics de les interpretacions metafísiques del seu art. La falta de vocabulari comú per a processos i conceptes químics, i també la necessitat de secretisme, portava als alquimistes a manllevar termes i símbols de la [[mitologia]] [[Bíblia|bíblica]] i [[Paganisme|pagana]], l'[[astrologia]], la [[càbala]] i atres camps místics i esotèrics, de manera que fins i tot la recepta química més simple acabava semblant un obtús conjur màgic. Més encara, els alquimistes van buscar en estes camps els marcs de referència teòrics en els quals poder encaixar la seua creixent colecció de fets experimentals inconexos.

Els alquimistes mai van tenir voluntat per separar els aspectes físics de les interpretacions metafísiques del seu art. La falta de vocabulari comú per a processos i conceptes químics, i també la necessitat de secretisme, portava als alquimistes a manllevar termes i símbols de la [[mitologia]] [[Bíblia|bíblica]] i [[Paganisme|pagana]], l'[[astrologia]], la [[càbala]] i atres camps místics i esotèrics, de manera que fins i tot la recepta química més simple acabava semblant un obtús conjur màgic. Més encara, els alquimistes van buscar en estes camps els marcs de referència teòrics en els quals poder encaixar la seua creixent colecció de fets experimentals inconexos.

A partir de l'[[Edat Mijana]] alguns alquimistes van començar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imatgeria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per poder descobrir el seu autèntic significat.

A partir de l'[[Edat Mijana]] alguns alquimistes van començar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per poder descobrir el seu autèntic significat.

==Alquímia i astrologia ==

==Alquímia i astrologia ==

{{AP|Interacció astrologia-alquímia}}

{{AP|Interacció astrologia-alquímia}}

L'alquímia en [[Occident]] i atres llocs on va ser àmpliament practicada estava íntimament relacionada i entrellaçada en l'[[astrologia occidental]]. En molts sentits van ser desenrollades per complementar-se una a l'atra en la investigació del [[ocultisme|coneiximent ocult]]. Tradicionalment, cadascun dels set [[cossos celests]] del sistema solar que coneixien els antics estava associat, eixercia el domini sobre, i ''governava'' un determinat [[metal]]. En l'[[hermetisme]] està relacionada tant en l'astrologia com en la [[teúrgia]].

L'alquímia en [[Occident]] i atres llocs on va ser àmpliament practicada estava íntimament relacionada i entrellaçada en l'[[astrologia occidental]]. En molts sentits van ser desenrollades per complementar-se una a l'atra en la investigació del [[ocultisme|coneiximent ocult]]. Tradicionalment, cadascú dels set [[cossos celests]] del sistema solar que coneixien els antics estava associat, eixercia el domini sobre, i ''governava'' un determinat [[metal]]. En l'[[hermetisme]] està relacionada tant en l'astrologia com en la [[teúrgia]].

==Alquímia en l'época científica ==

==Alquímia en l'época científica ==

[[Fitxer:Rothenburg ob der Tauber Historiengew 002.JPG|thumb|280px|Reproducció del laboratori d'Andreas Libavius ​​a Rothenburg]]

[[Fitxer:Rothenburg ob der Tauber Historiengew 002.JPG|thumb|280px|Reproducció del laboratori d'Andreas Libavius ​​a Rothenburg]]

Fins al [[segle XVII]], l'alquímia va ser en realitat considerada una ciència seriosa a Europa: per eixemple, [[Isaac Newton]] va dedicar molt més temps i escrits a l'estudi de l'alquímia que a l'òptica o la física, per la qual cosa és célebre. Altres eminents alquimistes del món occidental són [[Roger Bacon]], Sant [[Tomàs d'Aquino]], [[Tycho Brahe]], [[Thomas Browne]], [[Ramon Llull]] i [[Parmigianino]].

Fins al [[segle XVII]], l'alquímia va ser en realitat considerada una ciència seriosa a Europa: per eixemple, [[Isaac Newton]] va dedicar molt més temps i escrits a l'estudi de l'alquímia que a l'òptica o la física, per la qual cosa és célebre. Atres eminents alquimistes del món occidental són [[Roger Bacon]], Sant [[Tomàs d'Aquino]], [[Tycho Brahe]], [[Thomas Browne]], [[Ramon Llull]] i [[Parmigianino]].

De l'alquímia occidental sorgix la ciència moderna. Els alquimistes van utilisar moltes de les eines que s'usen hui, sovint fabricades per ells mateixos i podien ser molt precises, especialment durant l'Alta Edat Mijana. El naiximent de la química moderna va sorgir en els aprenents d'alquímia desencantats del seu nul progrés alquímic i en els crítics ressentits de l'alquímia; tant els uns com els atres van conseguir progressos en diversos àmbits de la naturalea en el [[segle XVIII]], en el qual van proporcionar un marc més precís i fiable per a les elaboracions industrials i la medicina, lliures de l'hermetisme propi de l'alquímia, i entrant en un nou disseny general de coneiximent basat en el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]].  

De l'alquímia occidental sorgix la ciència moderna. Els alquimistes van utilisar moltes de les ferramentes que s'usen hui, sovint fabricades per ells mateixos i podien ser molt precises, especialment durant l'Alta Edat Mijana. El naiximent de la química moderna va sorgir en els aprenents d'alquímia desencantats del seu nul progrés alquímic i en els crítics resentits de l'alquímia; tant els uns com els atres van conseguir progressos en diversos àmbits de la naturalea en el [[segle XVIII]], en el qual van proporcionar un marc més precís i fiable per a les elaboracions industrials i la medicina, lliures de l'hermetisme propi de l'alquímia, i entrant en un nou disseny general de coneiximent basat en el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]].  

A partir de llavors, tot personage que entroncava en l'alquímia o que «enfosquia» els seus texts va ser menyspreat pel naixent corrent científic modern, com el baró [[Carl Reichenbach]], un conegut químic de la primera meitat del [[segle XIX]], que va treballar sobre conceptes semblats a l'antiga alquímia, tals com la [[força òdica]],<ref>Carl von Reichenbach, ''[http://books.google.cat/books?id=Q4eOOdhgjwIC&printsec=frontcover&dq=reichenbach+odic&hl=ca&ei=Vfz8TOa9AoiQ4Aab5qmGBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Odic Force Or Letters on Od and Magnetism]'' {{en}}</ref>  

A partir de llavors, tot personage que entroncava en l'alquímia o que «enfosquia» els seus texts va ser menyspreat pel naixent corrent científic modern, com el baró [[Carl Reichenbach]], un conegut químic de la primera meitat del [[segle XIX]], que va treballar sobre conceptes semblats a l'antiga alquímia, tals com la [[força òdica]],<ref>Carl von Reichenbach, ''[http://books.google.cat/books?id=Q4eOOdhgjwIC&printsec=frontcover&dq=reichenbach+odic&hl=ca&ei=Vfz8TOa9AoiQ4Aab5qmGBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Odic Force Or Letters on Od and Magnetism]'' {{en}}</ref>  

L'origen de l'alquímia occidental pot situar-se en l'[[Antic Egipte]]. La [[metal·lúrgia]] i el [[misticisme]] estaven inexorablement unides al món antic. L'alquímia, la medicina i fins i tot la màgia eren aspectes de la religió en l'Antic Egipte i, per tant, del domini de la classe sacerdotal. Segons la tradició egípcia, el [[faraó]] [[Kheops]] va ser el més antic alquimista i l'autor del primer tractat d'alquímia.<ref>José Ignacio Velasco Montes, ''[http://www.institutoestudiosantiguoegipto.com/medicina5-1_velasco.htm Màgia, alquímia y medicina en el Antiguo Egipto]'' {{es}} </ref>  

L'origen de l'alquímia occidental pot situar-se en l'[[Antic Egipte]]. La [[metal·lúrgia]] i el [[misticisme]] estaven inexorablement unides al món antic. L'alquímia, la medicina i fins i tot la màgia eren aspectes de la religió en l'Antic Egipte i, per tant, del domini de la classe sacerdotal. Segons la tradició egípcia, el [[faraó]] [[Kheops]] va ser el més antic alquimista i l'autor del primer tractat d'alquímia.<ref>José Ignacio Velasco Montes, ''[http://www.institutoestudiosantiguoegipto.com/medicina5-1_velasco.htm Màgia, alquímia y medicina en el Antiguo Egipto]'' {{es}} </ref>  

L'alquímia egípcia és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs [[Grècia|grecs]] (hel·lènics), que al seu torn han perdurat sovint només en traduccions islàmiques. Pràcticament no s'ha conservat cap document egipci original sobre l'alquímia. Aquests escrits, si van existir, probablement es van perdre quan l'[[emperador romà]] [[Dioclecià]] va ordenar la crema de llibres alquímics, atesos els problemes que suposava la falsificació de metalls,<ref>{{en}} Henry Marshall Leicester, ''[http://books.google.cat/books?id=aJZVQnqcwv4C&pg=PA47&dq=dioclecian+alchemy+292&hl=ca&ei=Nuf9TIXqPMX5sga98bj9BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The historical background of chemistry]'', p.47</ref> i després de sufocar una revolta a Alexandria ([[292]]), que havia estat un centre d'alquímia egípcia.

L'alquímia egípcia és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs [[Grècia|grecs]] (helènics), que al seu torn han perdurat sovint només en traduccions islàmiques. Pràcticament no s'ha conservat cap document egipci original sobre l'alquímia. Estes escrits, si van existir, provablement es van perdre quan l'[[emperador romà]] [[Diocleci]] va ordenar la crema de llibres alquímics, atesos els problemes que suponia la falsificació de metals,<ref>{{en}} Henry Marshall Leicester, ''[http://books.google.cat/books?id=aJZVQnqcwv4C&pg=PA47&dq=dioclecian+alchemy+292&hl=ca&ei=Nuf9TIXqPMX5sga98bj9BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The historical background of chemistry]'', p.47</ref> i després de sofocar una revolta a Aleixandria ([[292]]), que havia estat un centre d'alquímia egípcia.

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ja es coneixia en l'[[període predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI mil·lenni aC, hi ha proves d'anàlisi química durant els períodes [[Naqada]], com eines de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

El procés d'adobar [[pell]]s [[animals]] ja es coneixia en l'[[periodo predinàstic d'Egipte|Egipte predinàstic]] en temps tan antics com el VI milenari aC, hi ha proves d'anàlisis química durant els periodos [[Naqada]], com ferramentes de [[coure]],<ref>Museu Petrie: ''[http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/naqada/tombs/finds7.html objecte 5437]''</ref> i la invenció del morter.<ref>{{en}} Thom F. Cavalli, ''[http://books.google.cat/books?id=bf5Z_v0KBegC&pg=PA270&dq=alchemy+naquada&hl=ca&ei=9ev9TMqjEMTOswbJ7d2YBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation]'', p.82</ref>  

Altres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ja en el 4000 aC, els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap al 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] el 1500 aC. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxid de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es van produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia estat inventat cap al 3000 a. C.

Atres proves indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'Antic Egipte havien ideat pastes de [[guix]] ya en el 4000 aC, els [[morter (construcció)|morters]] de ciment cap al 2500 aC i la [[vitrificació]] i la [[faiança]] el 1500 aC. La reacció química implicada en la producció de l'[[òxit de calci]] és una de la més antigues conegudes: CaCO₃ + calor? CaO + CO₂ En l'Antic Egipte es van produir [[cosmètic]]s, [[faiança]] i també [[brea]] per a la construcció naval. El [[papir]] també havia estat inventat cap al 3000 a. C.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|déu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

La llegenda explica que el fundador de l'alquímia egípcia va ser el [[deïtat|deu]] [[Tot]], nomenat Hermes-Tot o [[Hermes Trismegist]] (Tres vegades gran) pels grecs. Segons la llegenda, va escriure els nomenats quaranta-dos Llibres del Saber, abastant tots els camps del coneiximent, alquímia inclosa. El símbol d'Hermes era el [[caduceu]] o vara en serps, que va arribar a ser un dels molts símbols principals de l'alquímia. La [[Taula de Maragda]] o ''Hermètica'', coneguda només per traduccions gregues i àraps, és normalment considerada<ref>{{en}} Charles John Samuel Thompson, ''[http://books.google.cat/books?id=zaBAMNBJHIIC&pg=PA31&dq=Emerald+Tablet+alchemy&hl=ca&ei=sGwDTcOUKI_qOdC4gKcB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=Emerald%20Tablet%20alchemy&f=false Alchemy and Alchemists]'', p.32</ref> la base de la filosofia i pràctica alquímiques occidentals, nomenada [[hermetisme (ocultisme)|filosofia hermètica]] pels seus primers seguidors.

El primer punt de la Taula de Maragda explica el propòsit de la ciència hermètica: «en veritat certament i sens dubte, tot el que està a baix és com el que està a dalt, i tot el que està a dalt és com el que està a baix, per realisar els miracles d'una cosa». Esta és la creença [[macrocosmos]]-[[microcosmos]] principal per a la filosofia hermètica. En atres paraules, el cos humà (el microcosmos) es veu afectat pel món exterior (el macrocosmos), que inclou els cels a través de l'[[astrologia]] i la terra a través dels [[element clàssic|elements]], encara que quan un conseguix el domini sobre el món interior, comença a ser capaç de controlar el món exterior de formes poc convencionals.<ref name=TE>{{de}} Titus Burckhardt, ''Alchemie, Sinn und Weltbild''</ref>  

El primer punt de la Taula de Maragda explica el propòsit de la ciència hermètica: «en veritat certament i sens dubte, tot el que està a baix és com el que està a dalt, i tot el que està a dalt és com el que està a baix, per realisar els miracles d'una cosa». Esta és la creença [[macrocosmos]]-[[microcosmos]] principal per a la filosofia hermètica. En atres paraules, el cos humà (el microcosmos) es veu afectat pel món exterior (el macrocosmos), que inclou els cels a través de l'[[astrologia]] i la terra a través dels [[element clàssic|elements]], encara que quan un conseguix el domini sobre el món interior, comença a ser capaç de controlar el món exterior de formes poc convencionals.<ref name=TE>{{de}} Titus Burckhardt, ''Alchemie, Sinn und Weltbild''</ref>  

En el segle IV aC, el [[Regne de Macedònia]] va conquerir Egipte i van fundar la ciutat d'Alexandria en [[332]]. Això els va posar en contacte amb les idees egípcies.

En el segle IV aC, el [[Regne de Macedònia]] va conquerir Egipte i van fundar la ciutat d'Aleixandria en [[332]]. Això els va posar en contacte en les idees egípcies.

=== L'alquímia xinesa ===

=== L'alquímia chinenca ===

Tot el [[pensament xinès]] tradicional, que parteix de les nocions exposades en el ''[[Yijing]]'',<ref>traduïble com el "Llibre dels canvis o de les transmutacions"</ref> es basa en la idea que la realitat és "canvi permanent". Així, la majoria d'antigues teories i tècniques xineses tenen una relació o l'altra amb l'alquímia, en tant que mètodes que estudien i apliquen els mecanismes d'aquest canvi. Això ja és manifest amb els conceptes bàsics d'aquesta cultura: el [[Dao]], la relació entre [[Yin i Yang]], els [[cinc elements]], el [[qi]], etc.  

Tot el [[pensament chinenc]] tradicional, que partix de les nocions expostes en el ''[[Yijing]]'',<ref>traduible com el "Llibre dels canvis o de les transmutacions"</ref> es basa en la idea que la realitat és "canvi permanent". Així, la majoria d'antigues teories i tècniques chinenques tenen una relació o l'atra en l'alquímia, en tant que mètodos que estudien i apliquen els mecanismes d'este canvi. Això ya és manifest en els conceptes bàsics d'esta cultura: el [[Dao]], la relació entre [[Yin i Yang]], els [[cinc elements]], el [[qi]], etc.  

Nogensmenys, una alquímia en tant que tal es va desenvolupar a partir de les idees [[taoistes]], en la seva vessant més popular (''dào jiào''). Però mentre l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metalls corrents en nobles, l'alquímia xinesa va tenir una connexió més òbvia amb la [[medicina tradicional xinesa|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes xinesos era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creient que podien transmutar el cinabri altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'ús de cinabri en l'alquímia taoista va sorgir de connectar el vermell del cinabri amb la sang, i la seva transformació en mercuri líquid, ''Argent viu'' amb la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, aquest producte va causar nombroses defuncions, el que va encoratjar la gent a evitar aquesta forma d'alquímia en favor de mètodes externs (com el [[tai-txi-txuan]], o el [[txi-kung]]).

No obstant, una alquímia en tant que tal es va desenrollar a partir de les idees [[taoistes]], en la seua vertent més popular (''dào jiào''). Pero mentres l'alquímia occidental va acabar centrant-se en la transmutació de metals corrents en nobles, l'alquímia chinenca va tenir una conexió més òbvia en la [[medicina tradicional chinenca|medicina]]. Al principi de la [[dinastia Song]] els practicants del taoisme tenien com a objectiu final dels alquimistes chinencs era trobar el "gran elixir de la immortalitat física del cos"creent que podien transmutar el cinabre altament tòxic (sulfur de mercuri o ocre vermell) en l'elixir de la immortalitat. L'us de cinabre en l'alquímia taoista va sorgir de connectar el vermell del cinabri en la sanc, i la seua transformació en mercuri líquit, ''Argent viu'' amb la vitalitat del semen humà, la font de vida nova.<ref>[http://www.jonathantan.org/essays/Chinese-NCE-Daoism.pdf Daoisme]</ref> Encara que tolerable en baixes dosis, este producte va causar numeroses defuncions, el que va encorajar la gent a evitar esta forma d'alquímia en favor de mètodos externs (com el [[tai-chi-chuan]], o el [[chi-kung]]).

La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes xinesos. Descrita en textos del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser emprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'ús de la pólvora es va estendre des de la Xina fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrab]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i a Europa a partir del [[segle XIV]]).

La [[pólvora]] podria haver estat una invenció dels alquimistes chinencs. Descrita en texts del [[segle IX]] i usada en [[focs artificials]] al [[segle X]], va ser amprada en [[Canó (artilleria)|canons]] cap al [[1290]]. L'us de la pólvora es va estendre des de la China fins al [[Japó]], i a través dels [[mongols]] cap al [[món àrap]] i Europa (va ser usada pels mongols contra els hongaresos el [[1241]] i a Europa a partir del [[segle XIV]]).

=== L'alquímia índia ===

=== L'alquímia índia ===

Poc es coneix a Occident sobre el caràcter i la història de l'alquímia [[índia]]. L'alquímia índia, com tota la seva ciència, se centra a aconseguir el ''[[Mokxa (hinduisme)|mokxa]]'': la perfecció, la immortalitat, l'alliberament. Així, concentra els seus esforços a fer immortal el cos humà. Són moltes les històries tradicionals d'alquimistes encara vius des de temps immemorial gràcies als efectes dels seus experiments.

Poc es coneix a Occident sobre el caràcter i la història de l'alquímia [[índia]]. L'alquímia índia, com tota la seua ciència, se centra a conseguir el ''[[Mokxa (hinduisme)|mokxa]]'': la perfecció, la immortalitat, el lliberament. Així, concentra els seus esforços a fer immortal el cos humà. Són moltes les històries tradicionals d'alquimistes encara vius des de temps immemorial gràcies als efectes dels seus experiments.

{{Cita|''[Els indis] tenen una ciència semblant a l'alquímia que és bastant característica d'ells, a la qual criden ''[[Rasayana]]''. Significa l'art d'obtenir i manipular Rasa (nèctar, [[mercuri (element)|mercuri]], suc). Aquest art està restringit a certes operacions, metalls, drogues, compostos i medicines, la majoria dels quals tenen mercuri com a ingredient principal. Els seus principis retornen la salut a aquells malalts que estaven desnonats i la joventut als marcits ancians.|[[al-Biruní]]}}

{{Cita|''[Els indis] tenen una ciència semblant a l'alquímia que és bastant característica d'ells, a la qual criden ''[[Rasayana]]''. Significa l'art d'obtindre i manipular Rasa (néctar, [[mercuri (element)|mercuri]], suc). Este art està restringit a certes operacions, metals, drogues, composts i medicines, la majoria dels quals tenen mercuri com a ingredient principal. Els seus principis retornen la salut a aquells malalts que estaven desdonats i la joventut als marcits ancians.|[[al-Biruní]]}}

Els textos de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats amb l'alquímia, com tenir cures per a totes les malalties conegudes i mètodes per tractar als malalts mitjançant la unció d'olis. El millor exemple de text basat en aquesta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Els texts de medicina i ciència [[ayurveda|ayurvèdica]] tenen aspectes relacionats en l'alquímia, com tenir cures per a totes les malalties conegudes i mètodos per tractar als malalts per mig de la unció d'olis. El millor eixemple de text basat en esta ciència és el ''Vaisheshika Darshana'' de [[Kanada]] al voltant del [[600 aC]], qui descrivia una teoria atòmica prop d'un segle abans que [[Demòcrit]].<ref>Lobsan Payat, ''[http://www.newsfinder.org/site/more/anu_and_parmanu_indian_ideas_about_atomic_physics/ Anu and Parmanu - Indian ideas about Atomic physics]'' {{en}} </ref>

Atès que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'altres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[ioga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels textos Rasayana tenen les seves arrels a les escoles tàntriques Kaula relacionades amb els ensenyaments de la personalitat de [[Matsyendranath]].

Atès que l'alquímia acabaria integrada en el vast camp de l'erudició índia, les influències d'altres doctrines metafísiques i filosòfiques com el [[samkhya]], el [[ioga]], el [[vaisheshika]] i l'[[ayurveda]] van ser inevitables. No obstant això, la majoria dels textos Rasayana tenen les seves arrels a les escoles tàntriques Kaula relacionades amb els ensenyaments de la personalitat de [[Matsyendranath]].