Canvis

Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant 1979 i 1980 se registraren varies massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de [[1980]] la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atencio mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el païs les obres mes importants d'infraestructura en l'historia moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant [[1979]] i [[1980]] se registraren varies massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'historia moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de 1982 l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de [[1982]] l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].

El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de 1965, disolvió el [[Congrés]], suspengue els partits politics i anulà la llei electoral. Després d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.

El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de [[1965]], va disoldre el [[Congrés]], suspengué els partits polítics i anulà la llei electoral. Després d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.

Rius Montt intensificà la seua politica repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catolics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religio [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars.

Rius Montt intensificà la seua política repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catòlics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religió [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars.

Les [[Forces Armades de Guatemala]], a l'envie de Rius Montt, i les [[Patrulles d'Autodefensa Civil]] (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminui i fon en gran part llimitada a operacions de batre i huir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que es va vorer obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en Méxic (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).

Les [[Forces Armades de Guatemala]], a l'envie de Rius Montt, i les [[Patrulles d'Autodefensa Civil]] (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminuí i fon en gran part llimitada a operacions de batre i fugir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que es va vorer obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en Méxic (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).

La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven.  

La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven.  

El 8 d'agost de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el 1 de juliol de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El 30 de maig de [[1985]], despres de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitucio, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un politic civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera eleccio sostinguda baix la nova constitucio en casi el 70 % dels vots, i prengue possessio del carrec el 14 de giner de [[1986]].

El [[8 d'agost]] de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el [[1 de juliol]] de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El [[30 de maig]] de [[1985]], després de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitució, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un polític civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera elecció sostinguda baix la nova constitució en casi el 70 % dels vots, i prengué possessió del càrrec el [[14 de giner]] de [[1986]].

===== Retorn a la democràcia =====

===== Retorn a la democràcia =====