Llínea 211: |
Llínea 211: |
| ==== Decada de 1990 ==== | | ==== Decada de 1990 ==== |
| | | |
− | ===== Govern democratic 1990-1993 ===== | + | ===== Govern democràtic 1990-1993 ===== |
| | | |
− | El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Despres d'una votacio de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumi la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transicio d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Accio Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unio del Centre Nacional]] (UCN). | + | El [[11 de novembre]] de [[1990]] se celebraren eleccions parlamentaries i presidencials. Després d'una votació de segona volta en soles dos candidats presidencials, l'ingenier [[Jordi Serrà Elies]] assumí la presidencia el 14 de giner de [[1991]], completant aixina la primera transició d'un govern civil electe democraticament a atre. Com el seu partit, el [[Moviment d'Acció Solidaria]] (MES) guanyà soles 18 dels 116 assents del Congrés, Serrà firmà una debil aliança en les Democrates Cristianes i la [[Unió del Centre Nacional]] (UCN). |
| | | |
| El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes després d'este "Autogolpe". | | El [[25 de maig]] de [[1993]], Serrà va disolvre illegalment el Congrés i la Cort Suprema i tractà de restringir les llibertats civils, segons afirmava per a lluitar contra la corrupció. El “autogolpe” fracassà degut a protestes unificades i forts per la majoria de la societat guatemalteca, la pressió internacional, per lo que el [[eixercit]] en compliment a les decisions del Tribunal de Constitucionalitat, que decretà contra l'intent de colp, ho llevaren del poder. Serrà fugí del país dos semanes després d'este "Autogolpe". |
| | | |
− | El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitucio de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos. | + | El [[6 de juny]] de [[1993]], el Congrés, d'acort en la constitució de 1985, trià al Procurador de Drets Humans, [[Ramiro de Lleo Carpio]], per a completar el periodo presidencial de Serrà Elies. De Lleo, no era un membre de ningun partit polític i caria d'una base política, pero gojava d'un fort soport popular; llançà una ambiciosa campanya anticorrupción per a “purificar” el Congrés i la Cort Suprema, exigint les renuncies de tots els membres d'abdos cossos. |
| | | |
| A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'[[Iglésia Catòlica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el [[30 de giner]] de [[1994]]. En [[agost]] de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA). | | A pesar de la resistencia considerable del Congrés, la pressio presidencial i popular conduí a un acort en novembre de 1993 entre l'administració i el Congrés, intermediat per l'[[Iglésia Catòlica]]. Este paquet de reformes constitucionals fon aprovat pel referendo popular el [[30 de giner]] de [[1994]]. En [[agost]] de 1994, un nou Congrés fon electe per a completar el periodo no vençut. Estava controlat pels partits [[Front Republicà Guatemaltec]] (FRG) encapçalat per l'ex-General Rius Montt, i el centre-derechista [[Partit d'Alvançada Nacional]] (PA). |