Canvis

Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].

Els termes univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme ''cosmos'' és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme ''cosmos'' es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme ''univers'' es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o [[realitat]].

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té almenys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

El mot univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.  

El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.  

Al llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propassava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. Al llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

A lo llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

* [http://www.hep.upenn.edu/~max/multiverse1.html Parallel Universes] {{en}} per Max Tegmark

* [http://www.hep.upenn.edu/~max/multiverse1.html Parallel Universes] {{en}} per Max Tegmark

* [http://cosmology.lbl.gov/talks/Ho_07.pdf The Dark Side and the Bright Side of the Universe] {{en}} Princeton University, Shirley Ho

* [http://cosmology.lbl.gov/talks/Ho_07.pdf The Dark Side and the Bright Side of the Universe] {{en}} Princeton University, Shirley Ho

* [http://www.atlasoftheuniverse.com/ Richard Powell: ''An Atlas of the Universe''] {{ca}} {{en}} {{es}} – Images at various scales, with explanations

* [http://www.atlasoftheuniverse.com/ Richard Powell: ''An Atlas of the Universe''] {{ca}} {{en}} {{es}} – Images at various scales, with explanations

* [http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1142346 Multiple Big Bangs] {{en}}

* [http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1142346 Multiple Big Bangs] {{en}}

* [http://www.exploreuniverse.com/ic/ Universe – Space Information Centre] {{en}}

* [http://www.exploreuniverse.com/ic/ Universe – Space Information Centre] {{en}}