Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
44 bytes afegits ,  10:56 28 març 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
El mot univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.  
 
El mot univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.  
   −
Al llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propassava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el Sol, i planetes diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. Al llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la Via Làctea, i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.
+
Al llarc de la història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propassava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. Al llarc dels segles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat van dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia van dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.
      Llínea 29: Llínea 29:  
* [http://www.zideo.nl/index.php?option=com_podfeed&zideo=6c4947596d673d3d&playzideo=6c3461566f56593d The Size Of The Universe, understand the size of the universe by starting with humans and going up by powers of ten ] {{en}}
 
* [http://www.zideo.nl/index.php?option=com_podfeed&zideo=6c4947596d673d3d&playzideo=6c3461566f56593d The Size Of The Universe, understand the size of the universe by starting with humans and going up by powers of ten ] {{en}}
   −
 
+
[[Categoria:Astronomia]]
 
[[Categoria:Espai]]
 
[[Categoria:Espai]]
 
[[Categoria:Cosmologia]]
 
[[Categoria:Cosmologia]]
124 521

edicions

Menú de navegació