Canvis

599 bytes eliminats ,  20:48 23 feb 2013
m
Revertides les edicions de Sabranenc (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Vicent Tomàs
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]
 
[[Image:Estacion del Norte en construccion en 1915.JPG|thumb|right|300px|<center>Construcció en [[1915]].</center>]]
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]
+
[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|12000px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]
+
[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]
L''''me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]
+
L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]
    
== Història ==
 
== Història ==
Situada en me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
+
Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.
   −
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.
+
L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'utilisen nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. L'estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.
   −
La me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.
+
La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en l'agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or de l'escut heràldic valencià. Evidencia, aixina, un traç significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.
    
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
 
Destaca l'ornamentació de l'edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.
Llínea 16: Llínea 16:     
== L'edifici ==
 
== L'edifici ==
L'me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,ci és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.  
+
L'edifici és de planta rectangular en dos zones clarament diferenciades: el gran hangar, de planta igualment rectangular i tancat en estructura d'arcs articulats d'acer laminat i l'edifici de viagers pròpiament dit, de planta en U i pilars independents de l'estructura de l'hangar.  
    
La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.  
 
La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.  
Llínea 23: Llínea 23:     
Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]].  
 
Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]].  
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.
+
 
 +
Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.
    
=== Plans ===
 
=== Plans ===
Llínea 43: Llínea 44:  
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.
 
Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.
   −
L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.
+
L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.
    
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
Llínea 71: Llínea 72:  
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
 
| Oropesa || Madrit Chamartín || circula els divendres cap a Oropesa i els dumenges cap a Madrit
 
|- align=center
 
|- align=center
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela, ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
+
| ''terminal'' || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
 
|- align=center
 
|- align=center
 
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
 
| [[Estació Terminal d'Alacant|Alacant-Terminal]] || [[Estació de Barcelona Sants|Barcelona Sants]] || 1 tren diari en cada sentit
Llínea 104: Llínea 105:     
=== [[Rodalies Valéncia]] ===
 
=== [[Rodalies Valéncia]] ===
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[Rodalies Valéncia]]</font> que presten servici en l'estació'''
+
{| {{tablabonita}}
 +
|+ style=background:red;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[Rodalies Valéncia]]</font> que presten servici en l'estació'''
 
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
 
! orige/destí !! < estació !! llínea !! estació > !! orige/destí !! material mòvil
 
|- align=center
 
|- align=center
Llínea 137: Llínea 139:     
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela,'''
+
|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça Espanya'''
 
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
 
! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>
 
|- align=center
 
|- align=center
124 863

edicions