124 534
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La biologia estudia lo que tenen en comú i també lo que distinguix a les diferents formes de vida.
La '''biologia''' estudia lo que tenen en comú i també lo que distinguix a les diferents formes de vida.
La biologia (del grec «βίος» bios, vida, i «-λογία» -logia, tractat, estudi, ciència) té com objecte d’estudi als sers vius i, més específicament, son orige, sa evolución i ses propietats: génesis, nutrició, morfogénesis, reproducció, patogènia, etc. S’ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals com de les espècies en el seu conjunt, aixina com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l’entorn. D’esta forma, tracta d’estudiar l’estructura i la dinàmica funcional comuns a tots els sers vius, en el fi d’establir les lleis generals que rigen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'esta.
La biologia (del [[grec]] «βίος» bios, vida, i «-λογία» -logia, tractat, estudi, ciència) té com objecte d’estudi als sers vius i, més específicament, son orige, sa evolución i ses propietats: génesis, nutrició, morfogénesis, reproducció, patogènia, etc. S’ocupa tant de la descripció de les característiques i els comportaments dels organismes individuals com de les espècies en el seu conjunt, aixina com de la reproducció dels sers vius i de les interaccions entre ells i l’entorn. D’esta forma, tracta d’estudiar l’estructura i la dinàmica funcional comuns a tots els sers vius, en el fi d’establir les lleis generals que rigen la vida orgànica i els principis explicatius fonamentals d'esta.
La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, 1802) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en 1800 per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en 1766.
La paraula «biologia» en el seu sentit modern pareix haver segut introduïda independentment per Gottfried Reinhold Treviranus (Biologie oder Philosophie der lebenden Natur, [[1802]]) i per Jean-Baptiste Lamarck (Hydrogéologie, 1802). Generalment se diu que el terme fon acunyat en [[1800]] per Karl Friedrich Burdach, encara que se menciona en el títul del tercer volum de Philosophiae naturalis sive physicae dogmaticae: Geologia, biologia, phytologia generalis et dendrologia, de Michael Christoph Hanov i publicat en [[1766]].
----
----
'''
'''
La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista celular, s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en fisiologia, anatomia i histologia. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll.
La biologia és una disciplina científica que compren un ampli espectre de camps d’estudi que, normalment, se tracten com a disciplines independents. Totes elles juntes, estudien la vida en un ampli ranc d’escales. La vida se estudia a escala atòmica i molecular en biologia molecular, en bioquímica i en genètica molecular. Des del punt de vista celular, s’estudia en biologia celular, i a escala pluricelular s’estudia en [[fisiologia]], [[anatomia]] i [[histologia]]. Des del punt de vista de l’ontogènia o desenroll dels organismes a nivell individual, s’estudia en biologia del deserroll.
Quan s’amplia el camp a més d’un organisme, la genètica tracta el funcionament de la herència genètica dels pares a la seua descendència. La ciència que tracta el comportament dels grups és la etologia, açò és, de més d’un individu. La genètica de poblacions observa i analisa una població sancera i la genètica sistemàtica tracta els llinages entre espècies. Les poblacions interdepenents i els seus hàbitats s’examinen en la ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d’estudi és la astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida més allà de la Terra.
Quan s’amplia el camp a més d’un organisme, la genètica tracta el funcionament de la herència genètica dels pares a la seua descendència. La ciència que tracta el comportament dels grups és la etologia, açò és, de més d’un individu. La genètica de poblacions observa i analisa una població sancera i la genètica sistemàtica tracta els llinages entre espècies. Les poblacions interdepenents i els seus hàbitats s’examinen en la ecologia i la biologia evolutiva. Un nou camp d’estudi és la astrobiologia (o xenobiologia), que estudia la possibilitat de la vida més allà de la [[Terra]].
Les classificacions dels sers vius són molt numeroses. Se proponen des de la tradicional divisió en dos regnes establida per Linneo en el segle XVII, entre animals i plantes, fins a les actuals propostes de sistemes cladístics en tres dominis que comprenen més de 20 regnes.
Les classificacions dels sers vius són molt numeroses. Se proponen des de la tradicional divisió en dos regnes establida per [[Linneo]] en el [[segle XVII]], entre animals i plantes, fins a les actuals propostes de sistemes cladístics en tres dominis que comprenen més de 20 regnes.
'''Branques de la biologia:'''
'''Branques de la biologia:'''
'''
'''
El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en França en 1802, per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o Filosofia de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat."
El terme biologia s'acunya durant la Ilustració per part de dos autors (Lamarck i Treviranus) que, simultàneament, l'utilisen per a referir-se a l’estudi de les lleis de la vida. El neologisme fon utilisat per primera vegada en [[França]] en [[1802]], per part de Jean-Baptiste Lamarck en son tractat d’Hidrogeologia. Ignorava que, en el mateix any, el naturaliste alemà Treviranus havia creat el mateix neologisme en una obra en sis volums titulada Biologia o [[Filosofia]] de la naturalea viva: "la biologia estudiarà les distintes formes de vida, les condicions i les lleis que rigen la seua existència i les causes que determinen la seua activitat."
No obstant, a pesar de la recent acunyació del terme, la biologia té una llarga història com a disciplina.
No obstant, a pesar de la recent acunyació del terme, la biologia té una llarga història com a disciplina.
== Principis de la biologia ==
== Principis de la biologia ==
'''
'''
A diferència de la física, la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions.
A diferència de la [[física]], la biologia no sol descriure sistemes biològics en termes d’objectes que obedixen lleis immutables descrites per la matemàtica. No obstant, se caracterisen per seguir alguns principis i conceptes de gran importància, entre els que s'inclouen la universalitat, la evolució, la diversitat, la continuïtat, la homeostasis i les interaccions.
'''Universalitat: bioquímica, cèlules i el còdic genètic'''
'''Universalitat: bioquímica, cèlules i el còdic genètic'''
Representació esquemàtica de la molècula d’ADN, la molècula portadora de la informació genètica.
Representació esquemàtica de la molècula d’[[ADN]], la molècula portadora de la informació genètica.
Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conéixer les formes de vida. Per eixemple, totes les formes de vida estan compostes per cèlules, que estan basades en una bioquímica comú, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen ses caràcters hereditaris per mig del material genètic, que està basat en l'àcit nucleic ADN, que ampra un còdic genètic universal. En la biologia del desenroll la característica de la universalitat també està present: per eixemple, el desenroll enjorn de l’embrió seguix uns passos bàsics que són molt similars en molts organismes metazoo.
Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conéixer les formes de vida. Per eixemple, totes les formes de vida estan compostes per [[cèlula|cèlules]], que estan basades en una bioquímica comú, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen ses caràcters hereditaris per mig del material genètic, que està basat en l'àcit nucleic ADN, que ampra un còdic genètic universal. En la biologia del desenroll la característica de la universalitat també està present: per eixemple, el desenroll enjorn de l’[[embrió]] seguix uns passos bàsics que són molt similars en molts organismes metazoo.
'''Evolució: el principi central de la biologia'''
'''Evolució: el principi central de la biologia'''
Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. Charles Darwin va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la cridada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.
Un dels conceptes centrals de la biologia és que tota vida descendix d’un antepassat comú que ha seguit el procés de la evolució. De fet, esta és una de les raons per la que els organismes biològics exhibixen una similitut tan cridanera en les unitats i processos que s’han discutit en la secció anterior. [[Charles Darwin]] va conceptualisar i publicar la teoria de la evolució en la qual un dels principis és la selecció natural (a Alfred Russell Wallace se li sol reconéixer com a co-descobridor d’este concepte). En la cridada síntesis moderna de la teoria evolutiva, la deriva genètica fon acceptada com atre mecanisme fonamental implicat en el procés.
'''Els cromosomes'''
'''Els cromosomes'''
Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades cridades cromosomes. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels cromosomes.
Sabem que l’ADN, sustància fonamental del material cromàtic difús (aixina s’observa en la cèlula de repòs),està organisat estructural i funcionalment junt a certes proteïnes i certs constituents en formes d’estructures abastonejades cridades cromosomes. Les unitats d’ADN són les responsables de les característiques estructurals i metabòliques de la cèlula i de la transmissió d’estos caràcters d’una cèlula a un atra. Estes reben el nom de gens i estan colocades en un orde llineal a lo llarc dels [[cromosoma|cromosomes]].
'''Els gens'''
'''Els gens'''
El gen és la unitat bàsica de material hereditari, i físicament està format per un segment de l’ADN del cromosoma. Atenent a l’aspecte que afecta a la herència, eixa unitat bàsica reben també atres noms, com recó, quan lo que se completa és la capacitat de recombinació (el recó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de recombinar-se), i mutó, quan s'atén a les mutacions (i, aixina, el mutó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de mutar-se).
El [[gen]] és la unitat bàsica de material hereditari, i físicament està format per un segment de l’ADN del cromosoma. Atenent a l’aspecte que afecta a la herència, eixa unitat bàsica reben també atres noms, com recó, quan lo que se completa és la capacitat de recombinació (el recó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de recombinar-se), i mutó, quan s'atén a les mutacions (i, aixina, el mutó serà el segment d’ADN més chicotet en capacitat de mutar-se).
En termes generals, un gen és un fragment d’ADN que codifica una proteína o un pèptit.
En termes generals, un gen és un fragment d’ADN que codifica una [[proteína]] o un [[pèptit]].
'''Filogènia'''
'''Filogènia'''
Se diu que un grup d’organismes té un antepassat comú si té un ancestre comú. Tots els organismes existents en la Terra descendixen d’un ancestre comú o d’un fondo genètic ancestral. Est últim ancestre comú universal, açò és, l’ancestre comú més recent de tots els organismes que existixen ara, se creu que aparegué fa uns 3.500 millons d’anys
Se diu que un grup d’organismes té un antepassat comú si té un ancestre comú. Tots els organismes existents en la Terra descendixen d’un ancestre comú o d’un fondo genètic ancestral. Est últim ancestre comú universal, açò és, l’ancestre comú més recent de tots els organismes que existixen ara, se creu que aparegué fa uns 3.500 millons d’anys
La noció de que "tota vida prové d’un ou" (del llatí "Omne vivum ex ovo") és un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continuïtat de la vida des del seu orige inicial fins a l’actualitat. En el sigle XIX se pensava que les formes de vida podien apareixen de forma espontànea baix certes condicions. Els biòlecs consideren que la universalitat del còdic genètic és una prova definitiva a favor de la teoria del descendent comú universal (DCU) de totes les bactèries, archaea i eucariotes.
La noció de que "tota vida prové d’un ou" (del llatí "Omne vivum ex ovo") és un concepte fundacional de la biologia moderna, i ve a dir que sempre ha existit una continuïtat de la vida des del seu orige inicial fins a l’actualitat. En el [[sigle XIX]] se pensava que les formes de vida podien apareixen de forma espontànea baix certes condicions. Els biòlecs consideren que la universalitat del còdic genètic és una prova definitiva a favor de la teoria del descendent comú universal (DCU) de totes les bactèries, archaea i eucariotes.
'''Homeostasis: adaptació al canvi'''
'''Homeostasis: adaptació al canvi'''
La homeostasis és la propietat d’un sistema obert de regular el seu mig intern per a mantindre unes condicions estables, per mig de múltiples ajustes d’equilibri dinàmic controlats per mecanismes de regulació interrelacionals. Tots els organismes vius, siguen unicelulars o pluricelulars tenen la seua pròpia homeostasis. Per posar uns eixemples, la homeostasis se manifesta celularment quan se manté una acidea interna estable (pH); a nivell d’organisme, quan els animals de sanc calent mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d’ecosistema, al consumir diòxit de carbono les plantes regulen la concentració d’esta molècula en l’atmòsfera. Els teixits i els órgans també poden mantindre la seua pròpia homeostasis.
La [[homeostasis]] és la propietat d’un sistema obert de regular el seu mig intern per a mantindre unes condicions estables, per mig de múltiples ajustes d’equilibri dinàmic controlats per mecanismes de regulació interrelacionals. Tots els organismes vius, siguen unicelulars o pluricelulars tenen la seua pròpia homeostasis. Per posar uns eixemples, la homeostasis se manifesta celularment quan se manté una acidea interna estable (pH); a nivell d’organisme, quan els animals de sanc calent mantenen una temperatura corporal interna constant; i a nivell d’ecosistema, al consumir diòxit de carbono les plantes regulen la concentració d’esta molècula en l’atmòsfera. Els teixits i els órgans també poden mantindre la seua pròpia homeostasis.
'''Interaccions: grups i entorns'''
'''Interaccions: grups i entorns'''
'''Estructura de la vida'''
'''Estructura de la vida'''
La biologia molecular és l’estudi de la biologia a nivell molecular. El camp se solapa en atres àries de la biologia, en particular en la genètica i la bioquímica. La biologia molecular tracta principalment de comprendre les interaccions entre varis sistemes d’una cèlula, incloent l’interrelació de la síntesis de proteïnes d’ADN i ARN i del adeprenentage de cóm se regulen estes interaccions.
La biologia molecular és l’estudi de la biologia a nivell molecular. El camp se solapa en atres àries de la biologia, en particular en la genètica i la bioquímica. La biologia molecular tracta principalment de comprendre les interaccions entre varis sistemes d’una cèlula, incloent l’interrelació de la síntesis de proteïnes d’[[ADN]] i [[ARN]] i del adeprenentage de cóm se regulen estes interaccions.
La biologia celular estudia les propietats fisiològiques de les cèlules, aixina com els seus comportaments, interaccions i entorn; açò se fa tant a nivell microscòpic com molecular. La biologia celular investiga els organismes unicelulars com bactèries i cèlules especialisades d’organismes pluricelulars com els humans.
La biologia celular estudia les propietats fisiològiques de les cèlules, aixina com els seus comportaments, interaccions i entorn; açò se fa tant a nivell microscòpic com molecular. La biologia celular investiga els organismes unicelulars com bactèries i cèlules especialisades d’organismes pluricelulars com els humans.
'''Classificació de la vida'''
'''Classificació de la vida'''
El sistema de classificació dominant es diu taxonomia de Linneu, i inclou rancs i nomenclatura binomial. El modo en que els organismes reben el seu nom està governat per acorts internacionals, com el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica (CINB o ICBN en anglés), el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica (CINZ o ICZN en anglés) i el Còdic Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en anglés). En 1997 es publicà un quart borrador del biocòdic (BioCode) en un intent d'estandardisar la nomenclatura en les tres àrees, pero no pareix haver sigut adoptat formalment. El Còdic Internacional de Classificació i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en anglés) permaneix fora del BioCode.
El sistema de classificació dominant es diu taxonomia de Linneu, i inclou rancs i nomenclatura binomial. El modo en que els organismes reben el seu nom està governat per acorts internacionals, com el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica (CINB o ICBN en anglés), el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica (CINZ o ICZN en anglés) i el Còdic Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en anglés). En [[1997]] es publicà un quart borrador del biocòdic (BioCode) en un intent d'estandardisar la nomenclatura en les tres àrees, pero no pareix haver sigut adoptat formalment. El Còdic Internacional de Classificació i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en anglés) permaneix fora del BioCode.
'''Organismes en interacció'''
'''Organismes en interacció'''
La ecologia estudia la distribució i la abundància de organismes vius i les interaccions d’estos organismes en el seu entorn. L’entorn d’un organisme inclou tant son hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el clima i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cadascú dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.
La ecologia estudia la distribució i la abundància de organismes vius i les interaccions d’estos organismes en el seu entorn. L’entorn d’un organisme inclou tant son hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cadascú dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.
Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del sol, pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).
Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del sol, pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).