Canvis

La biologia del desenroll estudia el procés pel qual els organismes creixen i se desenrollen. En orige en la embriologia, la biologia del desenroll actual estudia el control genètic del creximento celular, la diferenciació celular i la morfogènesis, que és el procés pel qual s’arriba a la formació dels teixits, dels órgans i de la anatomia.

La biologia del desenroll estudia el procés pel qual els organismes creixen i se desenrollen. En orige en la embriologia, la biologia del desenroll actual estudia el control genètic del creximento celular, la diferenciació celular i la morfogènesis, que és el procés pel qual s’arriba a la formació dels teixits, dels órgans i de la anatomia.

Els organismes model de la biologia del desenroll inclouen el cuc redó Caenorhabditis elegans, la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, el peix zebra Brachydanio rerio, el ratolí Mus musculus i l’herba Arabidopsis thaliana.

Els organismes model de la biologia del desenroll inclouen el cuc redó Caenorhabditis elegans, la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, el peix zebra Brachydanio rerio, el [[ratolí]] Mus musculus i l’herba Arabidopsis thaliana.

'''Fisiologia dels organismes'''

'''Fisiologia dels organismes'''

'''Classificació de la vida'''

'''Classificació de la vida'''

El sistema de classificació dominant es diu taxonomia de Linneu, i inclou rancs i nomenclatura binomial. El modo en que els organismes reben el seu nom està governat per acorts internacionals, com el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica (CINB o ICBN en anglés), el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica (CINZ o ICZN en anglés) i el Còdic Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en anglés). En [[1997]] es publicà un quart borrador del biocòdic (BioCode) en un intent d'estandardisar la nomenclatura en les tres àrees, pero no pareix haver sigut adoptat formalment. El Còdic Internacional de Classificació i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en anglés) permaneix fora del BioCode.

El sistema de classificació dominant es diu taxonomia de Linneu, i inclou rancs i nomenclatura binomial. El modo en que els organismes reben el seu nom està governat per acorts internacionals, com el Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica (CINB o ICBN en [[anglés]]), el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoològica (CINZ o ICZN en anglés) i el Còdic Internacional de Nomenclatura Bacteriana (CINB o ICNB en anglés). En [[1997]] es publicà un quart borrador del biocòdic (BioCode) en un intent d'estandardisar la nomenclatura en les tres àrees, pero no pareix haver sigut adoptat formalment. El Còdic Internacional de Classificació i Nomenclatura de Virus (CICNV o ICVCN en anglés) permaneix fora del BioCode.

'''Organismes en interacció'''

'''Organismes en interacció'''

La ecologia estudia la distribució i la abundància de organismes vius i les interaccions d’estos organismes en el seu entorn. L’entorn d’un organisme inclou tant son hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cadascú dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.

La ecologia estudia la distribució i la abundància de organismes vius i les interaccions d’estos organismes en el seu entorn. L’entorn d’un organisme inclou tant son hàbitat, que es poden descriure com la suma de factors abiòtics locals en el [[clima]] i la geologia, aixina com en els atres organismes en els quals compartixen eixe hàbitat. Les interaccions entre organismes poden ser inter- o intraespecífiques, i estes relacions es poden classificar segon si per a cadascú dels agents en interacció resulta beneficiosa, perjudicial o neutra.

Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del sol, pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

Els sistemes ecològics s’estudien a diferents nivells, des d’individuals i poblacionals (encara que en cert modo pot parlar-se d’una "ecologia dels gens", infraorganísmica), fins als ecosistemes complets i la biosfera, existint algunes hipòtesis que postulen que esta última podria considerar-se en cert modo un "supraorganisme" en capacitat d’homeostasis. La ecologia és una ciència multidisciplinar i fa us de moltes atres branques de la ciència, al mateix temps que permet aplicar alguns dels seus anàlisis ad atres disciplines: en teoria de la comunicació es parla d'Ecologia de la informació, i en marketing s'estudien els niches de mercat. Existix inclús una branca del pensament econòmic que sosté que l'economia es un sistema obert que deu ser considerat com a part integrant del sistema ecològic global.

Els sistemes ecològics s’estudien a diferents nivells, des d’individuals i poblacionals (encara que en cert modo pot parlar-se d’una "ecologia dels gens", infraorganísmica), fins als ecosistemes complets i la biosfera, existint algunes hipòtesis que postulen que esta última podria considerar-se en cert modo un "supraorganisme" en capacitat d’homeostasis. La ecologia és una ciència multidisciplinar i fa us de moltes atres branques de la ciència, al mateix temps que permet aplicar alguns dels seus anàlisis ad atres disciplines: en teoria de la comunicació es parla d'Ecologia de la informació, i en marketing s'estudien els niches de mercat. Existix inclús una branca del pensament econòmic que sosté que l'economia es un sistema obert que deu ser considerat com a part integrant del sistema ecològic global.

La etologia, per atra part, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cànits o els primats), i de vegades es considera una branca de la zoologia. Els etòlecs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensió del comportamento segon la teoria de la selecció natural. En cert sentit, el primer etòlec modern fon Charles Darwin, en el seu llibre L'expressió de les emocions en els animals i hòmens va influir a molts etòlecs posteriors al sugerir que certes senyes del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressió selectiva que atres senyes merament físiques.

La etologia, per atra part, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cànits o els primats), i de vegades es considera una branca de la zoologia. Els etòlecs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensió del comportamento segon la teoria de la selecció natural. En cert sentit, el primer etòlec modern fon Charles Darwin, en el seu llibre L'expressió de les emocions en els animals i hòmens va influir a molts etòlecs posteriors al sugerir que certes senyes del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressió selectiva que atres senyes merament físiques.

L'especialiste en formigues E. O. Wilson despertà una aguda polèmica en temps més recents en el seu llibre de 1980 Sociobiologia: La Nova Síntesis, al pretendre que la sociobiologia deguera ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenrollada pels etòlecs, englobara tant a la psicologia com a l'antropologia o la sociologia i en general a totes les ciències socials, ya que la seua visió la naturalea humana és essencialment animal. Est enfocament ha segut criticat per autors com el genetiste R.C.Lewontin per exhibir un reduccionisme que en última instància justifica i llegitima les diferències instituïdes socialment.

L'especialiste en formigues E. O. Wilson despertà una aguda polèmica en temps més recents en el seu llibre de [[1980]] Sociobiologia: La Nova Síntesis, al pretendre que la sociobiologia deguera ser una disciplina matriu, que partint de la metodologia desenrollada pels etòlecs, englobara tant a la psicologia com a l'antropologia o la sociologia i en general a totes les ciències socials, ya que la seua visió la naturalea humana és essencialment animal. Est enfocament ha segut criticat per autors com el genetiste R.C.Lewontin per exhibir un reduccionisme que en última instància justifica i llegitima les diferències instituïdes socialment.

L'etologia moderna comprén disciplines com la neuroetologia, inspirades en la cibernètica i en aplicacions industrials en el camp de la robòtica i la neuropsiquiatria. També pren prestats molts desenrolls de la teoria de jocs, especialment en dinàmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes més populars són el de gen egoiste, creat por Richard Dawkins o el de Meme.

L'etologia moderna comprén disciplines com la neuroetologia, inspirades en la cibernètica i en aplicacions industrials en el camp de la robòtica i la neuropsiquiatria. També pren prestats molts desenrolls de la teoria de jocs, especialment en dinàmiques evolutives, i alguns dels seus conceptes més populars són el de gen egoiste, creat por Richard Dawkins o el de Meme.

== Referències ==

== Referències ==