Canvis

[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]

[[Image:Estacion del norte-.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort en [[1918]].</center>]]

[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]

[[Image:Frontera de la estacio.jpg|thumb|right|300px|<center>Frontera de la estació del Nort, actualment.</center>]]

La '''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]

L''''Estació del Nort''' o '''Valéncia-Nort''' és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de [[Valéncia]]

== Història ==

== Història ==

Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

Situada en ple centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construïda entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorme solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, disenyada pel arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'enmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínies rectes en contraposició a les formes sinuoses més tícpis del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'empleen nous materials introduits a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos avancen en respecte a la llínia general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

L'obra, dissenyada per l'arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'emmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínees rectes en contraposició a les formes sinuoses més típics del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'ampren nous materials introduïts a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos alvancen en respecte a la llínea general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en la agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or del escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un rasc significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en la agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or del escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un rasc significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

Destaca la ornamentació del edifici, en ceràmiques vidriades, trencadís i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i brillor. Té un sense fí d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metall, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma de arc i guies que representen les vies del tren. Aiximateix, té una gran obertura longitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Destaca la ornamentació del edifici, en ceràmiques vidriades, trencadiç i un mosaic de José Mongrell. En el seu vestíbul, una combinació de fustes, cristal i marbre fusionen calidea, transparència i lluentor. Té un sense fi d'elements decoratius de ceràmica, fusta, metal, vidre i atres materials. La coberta principal de la nau central, que cobrix les vies, té forma de arc i guies que representen les vies del tren. Aixina mateix, té una gran obertura llongitudinal destinada a que antigament escaparen els fums de les màquines a vapor.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre rasc típic del Modernisme que s'aprecia en la estació és la integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts se pot llegir el lema "Bon viage" en distints idiomes. Les seues grans finestrals presenten una rosa en sa part superior. Atre rasc típic del Modernisme que s'aprecia en l'estació és l'integració de totes les arts en una mateixa edificació: arquitectura, escultura, pintura i arts decoratius.

== L'edifici ==

== L'edifici ==

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.  

La planta baixa està exclusivament destinada al públic, mentres que el entre pis i el primer pis se destinen a oficines.  

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la Llonja, en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.  

Les fronteres estan rítmicament desenrollades segons mòduls d'un gran esquematisme formal. La frontera principal predominantment horisontal, presenta unes torres laterals, que recorden, sense dubte, la de la [[Llonja de Valéncia]], en escassa altura i ritmes verticals en els panys de carrer que no apleguen a desequilibrar l'horisontalitat general. El remat de l'edifici queda definit per estos cossos i per pinàculs terminals de perfil aparentment almenat.  

Estilísticament este edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en Otto Wagner, que per la seua influencia se afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el racionalisme.  

Estilísticament est edifici pot ser relacionat en la secessió vienesa i especialment en [[Otto Wagner]], que per la seua influencia s'afegirien, per un costat reminiscències del gòtic perpendicular anglés junt en inicis de lo que més tart seria el [[racionalisme]].  

Per oposició a esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afegix la repetició constant de l'escut de la ciutat com remat de les marquesines, així com elements emblemàtics alusius a la companyia de camins i ferro del nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que remata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

Per oposició ad esta sobrietat estructural se superpon en les fronteres una profusa decoració d'elements ceràmics i temes inspirats en l'agricultura valenciana. A estos elements de clar valor simbòlic s'afig la repetició constant de l'escut de la ciutat com a remat de les marquesines, aixina com elements emblemàtics alusius a la Companyia de Camins i Ferro del Nort com l'estrela de cinc puntes i l'àguila, símbol de la velocitat, que arremata el cos central de l'edifici. La decoració és completada en el bloc central per dos mosaics simètricament colocats. El vestíbul està decorat igualment en ceràmica vidriada.

=== Plans ===

=== Plans ===

== Situació ==

== Situació ==

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén al est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorrix el faç comú de llínies ferroviaries que partixen d'esta estació terminal.

L'entrada principal a la estació està situada en el carrer Xàtiva 24, si bé té atre accés al carrer Bailén cantó Matemàtic Marçal. El conjunt de vies i edifici està flanquejat pels carrers Alacant i Bailén al est i oest respectivament i Xàtiva al nort. Al sur discorre el faç comú de llínees ferroviàries que partixen d'esta estació terminal.

Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del reicnte de la estació i atra (Plaça Espanya) a escasos minuts a peu de la estació.

Està ben comunicada en la ret de [[MetroValéncia]], en dos de les seues estacions (Xàtiva i Bailén) dins del recint de l'estació i atra (Plaça Espanya) a escassos minuts a peu de l'estació.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i se baraixa la possibilitat de que el edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

Esta previst que el tràfic ferroviari que ara arreplega se trasllade a la nova estació de Valéncia-Parc Central quan el tren de Alta Velocitat arribe a la capital valenciana en ample de via UIC (1435 mm), i es baralla la possibilitat de que l'edifici actual es convertixca en espai cultural o museístic.

== Servicis ferroviaris ==

== Servicis ferroviaris ==

=== Distribució de les vies ===

=== Distribució de les vies ===

Esta estació és el punt d'unió de dos línees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les línees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.

Esta estació és el punt d'unió de dos llínees ferroviàries del Corredor Mediterràneu, la llínea [[Estació de La Encina|La Encina]]-[[Valéncia]] (P.K. 112 de la mateixa) i la llínea [[Valéncia]]-[[Tarragona]] (P.K. 0). També és capçalera de les llínees ferroviàries [[Valéncia]]-[[Conca (Espanya)|Conca]]-[[Madrit]] i [[Valéncia]]-[[Estació de Chirivella-l'Alter|Chirivella-l'Alter]], pero se troba tallat l'accés per les obres d'entrada de l'[[AVE]] a la ciutat.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

L'estació dispon d'un total de 11 vies destinades a la parada de trens que presten servici de viagers. D'estes vies, les numerades del 1 al 6 apleguen fins al vestíbul principal de l'estació, les numerades 7, 8 i 9 queden situades en el costat oest de l'estació situant-se les seues toperes 100 metros abans que les de les vies 1 a 6 i les atres 2 numerades com 21 i 22 queden situades al costat est de l'estació, junt al carrer Alacant i les toperes estan a uns 120 metros de les de les vies 1 a 6.

| 7-8-9 ||  [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]

| 7-8-9 ||  [[Image: LogoC2valencia.png|25px]] [[Estació de Xàtiva|Xàtiva]] / [[Estació de L'Alcúdia de Crespins|L'Alcúdia de Crespins]] / [[Estació de Moixent|Moixent]], '''MD-L4''' [[Alcoy]]

|-

|-

| 21-22 ||  [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estación de Zaragoza-Delicias|Zaragoza-Delicias]]

| 21-22 ||  [[Image: LogoC5valencia.png|25px]] [[Estació de Caudiel|Caudiel]], '''MD-L6''' [[Terol]] / [[Estació de Saragossa-Delicias|Saragossa-Delicias]]

|}

|}

{| {{tablabonita}}

{| {{tablabonita}}

|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Línees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça Espanya'''

|+ style=background:#1C5AFE;color:white;font-size:120% | '''Llínees de <font color=white>[[MetroValencia]]</font> que presten servici en l'estació de Plaça Espanya'''

! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>

! << capçalera !! < estació !! Llínea !! estació > !! capçalera >>

|- align=center

|- align=center

* > [[Catarroja]]

* > [[Catarroja]]

== Veja's també ==

== Vore també ==

* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]

* [[Llínea C-1 (Rodalies Valéncia)]]

* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]

* [[Llínea C-2 (Rodalies Valéncia)]]