Canvis

Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

Situada en pleny centre de la capital, junt a la Plaça de bous i a apenes 200 m de l'ajuntament, fon construida entre [[1906]] i [[1917]] aprofitant les transformacions urbanístiques de la ciutat a finals del segle XIX per a instalar-se en un enorm solar restant. És un dels monuments més emblemàtics de la arquitectura civil de la ciutat.

L'obra, disenyada pel arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'enmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínies rectes en contraposició a les formes sinuoses més tícpis del modernisme valencià. En sa construcció s'empleen nous materials introduits a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos avancen en respecte a la llínia general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

L'obra, disenyada pel arquitecte [[Demetrio Ribes]] s'enmarca en el estil moderniste, a on s'aprecien les influències de la vertent europea de la ''Sezession'', caracterisada per un modernisme de llínies rectes en contraposició a les formes sinuoses més tícpis del modernisme [[valencià]]. En sa construcció s'empleen nous materials introduits a finals de la centúria anterior, com la estructura metàlica en forma de marquesina. La estació oferix una frontera horisontalista, en tres cossos d'edificació resaltats en forma de torreons. Estos cossos avancen en respecte a la llínia general d'edificació i se situen als extrems i en el centre.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en la agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or del escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un rasc significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.

La seua frontera, en motius vegetals, taronges i flors de taronger, s'inspira en la agricultura valenciana i inclou, entre atres referències a la ciutat, les quatre barres roges sobre fondo or del escut heràldic valencià. Evidència, aixina, un rasc significatiu de la tensió modernista entre la modernitat i la tradició, entre lo local i lo cosmopolita.