126 672
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Va nàixer en Valéncia el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blanco. Va cursar els estudis de Dret, en la [[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de do [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de segle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
Va nàixer en [[Valéncia]] el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blanco. Va cursar els estudis de Dret, en la [[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de do [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de segle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].
Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el 6 de febrer de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.
Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el 6 de febrer de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Les seues restes van ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i van arribar a el [[port de Valéncia]] el 29 d'octubre de [[1933]].
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Les seues restes van ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i van arribar a el [[port de Valéncia]] el 29 d'octubre de [[1933]].
Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li van admetre entre ells. '''Vicente Blasco Ibáñez''' va anar un home afortunat en tots els ordes de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de l'horta de [[Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].
Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li van admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va anar un home afortunat en tots els ordes de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de l'horta de [[Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].
Vicente Blasco Ibáñez era fill de [[Aragó|aragonesos]] i, encara que sabia parlar [[valencià]] podent apreciar-se nimis tocs en les seues obres va produir les mateixes quasi per complet en [[castellà]], a pesar d'aportar algun relat curt en [[valencià]] per a l'almanac de la societat [[Lo Rat Penat]].
Va conservar una vila en la [[Plaja de la Malvarrosa]] de [[Valéncia]], a pesar de les seues correries pel món, en la qual debatia en els intelectuals i amics de la seua época. Esta vila actualment restaurada és la [[Casa museu Blasco Ibànyez]]
Va conservar una vila en la [[Plaja de la Malvarrosa]] de [[Valéncia]], a pesar de les seues correries pel món, en la qual debatia en els intelectuals i amics de la seua época. Esta vila actualment restaurada és la [[Casa museu Blasco Ibànyez]]
== Obres ==
== Obres ==
L'obra de '''Vicente Blasco Ibáñez''', en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals es qualifica com pertanyent a el [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumbrisme lliterari|costumistes]] i regionalistes.
L'obra de Vicente Blasco Ibáñez, en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals es qualifica com pertanyent a el [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumbrisme lliterari|costumistes]] i regionalistes.
=== Títuls ===
=== Títuls ===
== Adaptacions al cine ==
== Adaptacions al cine ==
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de 1900 ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.