Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Va nàixer en Valéncia el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blanco. Va cursar els estudis de Dret, en la [[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en 1888, a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de do [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, Vicente Blasco Ibañez, un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de segle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

Va nàixer en Valéncia el [[29 de giner]] de [[1867]]. Fill de Ramona Ibáñez i del comerciant Gaspar Blanco. Va cursar els estudis de Dret, en la [[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en [[1888]], a pesar que pràcticament no va eixercir esta carrera. Va dividir la seua vida entre la política, la lliteratura i l'amor a les dones, de les quals era un admirador profunt, tant de la bellea física com de les característiques sicològiques d'estes. Es definia com un home d'acció, abans que com un lliterat. Escrivia en inusitada rapidea. Entusiasta de do [[Miguel de Cervantes]] entorn de la [[història]] i la lliteratura espanyoles. Anys després, cansat de la seua vida de colonisador en la qual va collir alguns fracassos que no li són atribuibles, '''Vicente Blasco Ibañez''', un dels novelistes més famosos d'aquell canvi de segle, va marchar a [[París]], coincidint en l'arribada al poder de [[Cánovas del Castillo]] i l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]].

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el 6 de febrer de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

Va ingressar en 21 anys en la [[maçoneria]] el 6 de febrer de [[1887]] adoptant el nom simbòlic de [[Danton]]. Va formar part de la Llògia Unió nº 14 de Valéncia i posteriorment de la llògia Acàcia nº 25.

El novelista i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' (1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]]'' ([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una mica de la seua pròpia biografia en la història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afija's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

El novelista i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' (1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]]'' ([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" i fins i tot "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una mica de la seua pròpia biografia en la història de la colonisació espanyola de [[Amèrica]]. Afija's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Les seues restes van ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i van arribar a el [[port de Valéncia]] el 29 d'octubre de 1933.

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Les seues restes van ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i van arribar a el [[port de Valéncia]] el 29 d'octubre de [[1933]].

Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li van admetre entre ells. Vicente Blasco Ibáñez va anar un home afortunat en tots els ordes de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de l'horta de [[Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].

Encara que per alguns crítics se li ha inclòs entre els escritors de la [[Generació del 98]], la veritat és que els seus coetàneus no li van admetre entre ells. '''Vicente Blasco Ibáñez''' va anar un home afortunat en tots els ordes de la vida i ademés es va enriquir en la lliteratura, cosa que cap d'ells havia assolat. Ademés, la seua personalitat arrolladora, impetuosa, vital, li va atraure l'antipatia d'alguns. No obstant això, el propi [[Azorín]], un dels seus detractors, ha escrit pàgines extraordinàries en les quals manifesta la seua admiració per l'escritor valencià. Per les seues descripcions de l'horta de [[Valéncia]] i del seu esplendorós mar, destacables en les seues obres ambientades en la [[Comunitat Valenciana]], la seua terra natal, semblants en lluminositat i vigor als traços dels pinzells del seu gran amic, l'ilustre [[Pintura artística|pintor]] valencià [[Joaquim Sorolla]].

Vicente Blasco Ibáñez era fill de [[Aragó|aragonesos]] i, encara que sabia parlar [[valencià]] podent apreciar-se nimis tocs en les seues obres va produir les mateixes quasi per complet en [[castellà]], a pesar d'aportar algun relat curt en valencià per a l'almanac de la societat [[Lo Rat Penat]].

'''Vicente Blasco Ibáñez''' era fill de [[Aragó|aragonesos]] i, encara que sabia parlar [[valencià]] podent apreciar-se nimis tocs en les seues obres va produir les mateixes quasi per complet en [[castellà]], a pesar d'aportar algun relat curt en [[valencià]] per a l'almanac de la societat [[Lo Rat Penat]].

Va conservar una vila en la [[Plaja de la Malvarrosa]] de Valéncia, a pesar de les seues correries pel món, en la qual debatia en els intelectuals i amics de la seua época. Esta vila actualment restaurada és la [[Casa museu Blasco Ibànyez]]

Va conservar una vila en la [[Plaja de la Malvarrosa]] de [[Valéncia]], a pesar de les seues correries pel món, en la qual debatia en els intelectuals i amics de la seua época. Esta vila actualment restaurada és la [[Casa museu Blasco Ibànyez]]

== Obres ==

== Obres ==

L'obra de Vicente Blasco Ibáñez, en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals es qualifica com pertanyent a el [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumbrisme lliterari|costumistes]] i regionalistes.

L'obra de '''Vicente Blasco Ibáñez''', en la majoria de les històries de la lliteratura espanyola en us, per les seues característiques generals es qualifica com pertanyent a el [[Naturalisme]] lliterari. També es poden observar, en la seua primera fase, alguns elements [[costumbrisme lliterari|costumistes]] i regionalistes.

=== Títuls ===

=== Títuls ===

== Adaptacions al cine ==

== Adaptacions al cine ==

Hollywood va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de 1900 ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".

[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de 1900 ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".

Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en 1941 en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

Mítiques van ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot el món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor de el de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses van ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

Ya en el cine sonor, les seues obres van ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En 1941 es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot luxe de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En Espanya, [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en 1948. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els 50 i 60, i a Hollywood s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

Ya en el cine sonor, les seues obres van ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En 1941 es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot luxe de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

Els anys 70 suponen el seu redescobriment a través de la chicoteta pantalla en Espanya: "La barraca", "Cañas y barro", etc. en actors de primera llínea ([[Victoria Abril]], [[José Bódalo]]) i guions i realisació de segona, pero de gran popularitat.

Els [[anys 70]] suponen el seu redescobriment a través de la chicoteta pantalla en [[Espanya]]: "La barraca", "Cañas y barro", etc. en actors de primera llínea ([[Victoria Abril]], [[José Bódalo]]) i guions i realisació de segona, pero de gran popularitat.

En els últims anys, van brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.

En els últims anys, van brillar dos produccions espanyoles per a la TV basades en obres de l'autor valencià: ''Entre tarongers'' en [[1996]] dirigida per [[Josefina Molina]], i ''Arroz y tartana'' en [[2005]], en una premiada interpretació de [[Carmen Maura]]; aixina com una menys brillant biografia sobre la seua vida titulada ''Blasco Ibáñez'' en [[1998]], en Ramón Langa i Ana Obregón.