Canvis

Llínea 126: Llínea 126:  
[[1418]].- [[Guillem de Copons]]: “Llibre del Tresor”, ‘...E lo present transladador '''ha transladat en lengua valenciana''', per donar delit de legir a un seu special senyor e amich (Pere d'Artes), e als de sa nació desús dita…’.  “Llibre del Tresor”, Edició de Barcelona, 1971, pag. 76. Citat per G. Colom en “La llengua catalana”, pag. 61 i copiat de A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 47.
 
[[1418]].- [[Guillem de Copons]]: “Llibre del Tresor”, ‘...E lo present transladador '''ha transladat en lengua valenciana''', per donar delit de legir a un seu special senyor e amich (Pere d'Artes), e als de sa nació desús dita…’.  “Llibre del Tresor”, Edició de Barcelona, 1971, pag. 76. Citat per G. Colom en “La llengua catalana”, pag. 61 i copiat de A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 47.
   −
[1430]].- El genial valenciano [[Ausias March]] inicia su brillante etapa, sobre todo poetica, componiendo todas sus obras '''en lengua valenciana'''.  
+
[[1430]].- El genial valenciano [[Ausias March]] inicia su brillante etapa, sobre todo poética, componiendo todas sus obras '''en lengua valenciana'''.  
   −
[[1438]].- Dietari del capella d'Alfons el Magnànim.
+
[[1438]].- Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim.
 
De la nobla ciutat de Valencia:
 
De la nobla ciutat de Valencia:
 
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan '''dolça e afable e graciosa parleria'''.
 
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan '''dolça e afable e graciosa parleria'''.
   −
[[1458]].- En la “Canonización de San Vicente Ferrer”, La proclamacio de dita Canonisacio fon el [[29 de juny]] de [[1455]] per [[Calixt III]]. S'escrigue el [[1 d'octubre]] de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: '''“In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.'''
+
[[1458]].- En la “Canonización de San Vicente Ferrer”, La proclamació de dita Canonisació fon el [[29 de juny]] de [[1455]] per [[Calixt III]]. S'escrigué el [[1 d'octubre]] de [[1458]], i fon firmada per Pio II, diu: '''“In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.'''
    
[[1459]].- [[Jaume Roig]],  mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià, compon “L'Espill”que diu, '''‘… 634 sera'n romanç ………641 de l'algemia …’.'''  
 
[[1459]].- [[Jaume Roig]],  mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià, compon “L'Espill”que diu, '''‘… 634 sera'n romanç ………641 de l'algemia …’.'''  
   −
1459.- Jaume Roig, mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià, autor de L´Espill, obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu"... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla '''teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..."'''. Si açò pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l'Inquisicio en l'any [[1792]], el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal apareix lo següent " '''adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre..." fins a once voltes en quinze folis.'''
+
1459.- Jaume Roig, mege i poeta palatí, escritor valencià del Sigle d'Or Valencià, autor de ''[[L'Espill]]'', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu"... sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla '''teixides de l'algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna..."'''. Si açò pareix poc, afegir que esta obra fon denunciada a l'Inquisicio en l'any [[1792]], el llibre passà de ma a ma dels religiosos del Tribunal apareix lo següent " '''adjunto libro impreso en Idioma Valenciano, intitulado Libre..."fins a once voltes en quinze folis.'''
    
[[1468]].- [[Joan Roïç de Corella]], religiós, cavaller, escritor i poeta valencià: “Parlament en casa de Berenguer Mercader” : ‘apud ...la suavitat de les seues elegants paraules (es referix a [[Joan de Pròxita]]) que, en art..., els vivents tots excel.lia, en celsitud d'alt gentil estil '''en vulgar de valenciana prosa’.'''  
 
[[1468]].- [[Joan Roïç de Corella]], religiós, cavaller, escritor i poeta valencià: “Parlament en casa de Berenguer Mercader” : ‘apud ...la suavitat de les seues elegants paraules (es referix a [[Joan de Pròxita]]) que, en art..., els vivents tots excel.lia, en celsitud d'alt gentil estil '''en vulgar de valenciana prosa’.'''  
   −
[[1472]].- [[Joan Esteve]], notari i escritor valencià en su obra "[[Liber Elegantiarum]]", diccionario Latin-Valenciano, dice: ‘Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, '''latina et valentiana lingua''' exactissima iligencia emmendatus...’.  
+
[[1472]].- [[Joan Esteve]], notari i escritor valencià en su obra ''[[Liber Elegantiarum]]'', diccionario Latin-Valenciano, dice: ‘Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, '''latina et valentiana lingua''' exactissima iligencia emmendatus...’.  
    
[[1473]].- Entre els anys 1473 i [[1507]].- Es varen escriure les “[[Regles d'esquivar vocables|Regles per a esquivar vocables]]”, de Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau, catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; més '''lo vulgar català e valentià és dir reyna''', car regina nos diu sino en cobles o per trones....”
 
[[1473]].- Entre els anys 1473 i [[1507]].- Es varen escriure les “[[Regles d'esquivar vocables|Regles per a esquivar vocables]]”, de Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau, catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; més '''lo vulgar català e valentià és dir reyna''', car regina nos diu sino en cobles o per trones....”
Llínea 146: Llínea 146:  
[[1475]].- Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l'inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d'abril de 1475, es parla d'una biblia “de forma major '''en lengua valenciana''', de empremta”, i en un atre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –seguix dient Sanchis Guarner (sic)– es nomena “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, en cobertes de fusta en quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48
 
[[1475]].- Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis Sivera i (....) publicat en 1930 en l'inventari de bens del cavaller Pere Sarró, del 8 d'abril de 1475, es parla d'una biblia “de forma major '''en lengua valenciana''', de empremta”, i en un atre pergami del 28 de març del mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –seguix dient Sanchis Guarner (sic)– es nomena “una biblia major en pla, en llengua valenciana, de empremta, en paper, en cobertes de fusta en quatre gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia idiomatica... pag. 48
   −
[[1477]].- En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , ‘e perque havia gran treball en '''mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana''', cessà de fer dita coreccio’.Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995
+
[[1477]].- En llemosi estava escrita també una Bíblia d'un tal Llagostera, de la qual, vullgueren en Valencia traure una Bíblia impresa, ‘e perque havia gran treball en '''mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana''', cessà de fer dita coreccio’. Costa, J. “La desqualificacio” (''Levante-EMV'', 16-2-1995)
    
[[1478]].- [[Bonifaci Ferrer]], hermano de [[Sant Vicent Ferrer|San Vicente Ferrer]] i Prior de la Cartuja de PortaCoeli, escribía en la última hoja de la '''Biblia traducida al Valenciano''' e impresa en Valencia: ‘...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli '''de lengua latina en la nostra valenciana''' per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del orde de pricadors...’.  
 
[[1478]].- [[Bonifaci Ferrer]], hermano de [[Sant Vicent Ferrer|San Vicente Ferrer]] i Prior de la Cartuja de PortaCoeli, escribía en la última hoja de la '''Biblia traducida al Valenciano''' e impresa en Valencia: ‘...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli '''de lengua latina en la nostra valenciana''' per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sanct Vicent Ferrer del orde de pricadors...’.  
Llínea 166: Llínea 166:  
[[Archiu:Tirant lo Blanch I (1873-1905) (portada).jpg|thumb|250px|Portada del "[[Tirant lo Blanch]]"]]
 
[[Archiu:Tirant lo Blanch I (1873-1905) (portada).jpg|thumb|250px|Portada del "[[Tirant lo Blanch]]"]]
   −
[[1490]].- [[Tirant lo Blanch]]de [[Joanot Martorell]], a l'oferir-li l'obra al Príncip Fernando de Portugal diu: ’…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara '''de Portoguesa en vulgar valenciana''', per ço que la nacio d’on yo so natural sen puxa alegrar e molt ajudar…’.  
+
[[1490]].- ''[[Tirant lo Blanch]]'' de [[Joanot Martorell]], a l'oferir-li l'obra al Príncip Fernando de Portugal diu: ’…me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara '''de Portoguesa en vulgar valenciana''', per ço que la nacio d’on yo so natural sen puxa alegrar e molt ajudar…’.  
    
1490.- [[Martí Joan de Galba]], escritor del [[Sigle d'Or Valencià]]: “[[Tirant lo Blanch]]”, termina l'obra inacabada de Joanot Martorell “Guillem de Varoic” i en el colofó diu ‘Aci feneix lo llibre del valeros e strenu caualler tirant lo blanch, princep e Cesar del Imperi Grech de constantinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portuguesa. E apres '''en vulgar lengua valenciana per lo magnifich: e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell ...’.'''  
 
1490.- [[Martí Joan de Galba]], escritor del [[Sigle d'Or Valencià]]: “[[Tirant lo Blanch]]”, termina l'obra inacabada de Joanot Martorell “Guillem de Varoic” i en el colofó diu ‘Aci feneix lo llibre del valeros e strenu caualler tirant lo blanch, princep e Cesar del Imperi Grech de constantinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portuguesa. E apres '''en vulgar lengua valenciana per lo magnifich: e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell ...’.'''  
Llínea 192: Llínea 192:  
1497.- Llegim al colofó de l'edició barcelonina del “Tirant lo Blanch”, que fon '''“traduït de anglés en lengua valenciana”.''' Ferrando Francés, A.: “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54
 
1497.- Llegim al colofó de l'edició barcelonina del “Tirant lo Blanch”, que fon '''“traduït de anglés en lengua valenciana”.''' Ferrando Francés, A.: “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 54
   −
[[1499]].- Miquel Pérez, escritor i traductor valencià del Sigle d'Or valencià, realisa la traduccio de "La vida de Sancta Catherina de Sena", ''''de llatí en valenciana prosa'.''' Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, Pag. 42. J. Ventura també cita este llibre, pero la data en 1486: “Inquisició espanyola...”, pag. 144.
+
[[1499]].- Miquel Pérez, escritor i traductor valencià del Sigle d'Or valencià, realisa la traduccio de "La vida de Sancta Catherina de Sena", ''''de llatí en valenciana prosa'.''' Citat per [[Salvador Faus i Sabater|S. Faus i Sabater]]: “Recopilacio...”, Pag. 42. J. Ventura també cita este llibre, pero la data en 1486: “Inquisició espanyola...”, pag. 144.
    
== Sigle XVI – l'esplendor del Sigle d'Or ==
 
== Sigle XVI – l'esplendor del Sigle d'Or ==
25 217

edicions